La setmana passada, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal valencià Superior de Justícia (TSJ) valencià va desestimar un recurs presentat per Acció Ecologista Agró contra el projecte de construcció del moll de contenidors de l’ampliació nord del Port de València. Una notícia que pensem que va passar un poc massa desapercebuda i que mereix una reflexió important.
En concret, el tribunal considerava que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 2007 continuava sent vàlida malgrat els anys transcorreguts i les modificacions del projecte i, per tant, l’Autoritat Portuària no havia de sol·licitar-ne una de nova. Així, els magistrats van acceptar els arguments de la part demandada, que el projecte era el mateix, en contra la postura dels demandants, que consideren que les modificacions són tan grans que en realitat es tracta d’un projecte nou.
No va entrar, en canvi, la Sala a considerar què passava amb els 21 anys que han passat des que es va aprovar aquella primera DIA fins a hui. Vint-i-un anys després, té sentit encara defensar l’ampliació del Port de València? No ha canviat res el món?
Després de les tòrrides temperatures d’aquest estiu i la catastròfica dana del 2024 ja no hi ha ningú amb sentit del ridícul que negue la realitat de l’escalfament global i les conseqüències climàtiques. Tots els científics del món aconsellen iniciar el camí de la descarbonització de la qual, el decreixement del trànsit marítim, és una peça fonamental. Però és que n’hi ha més.
L’ampliació del dic nord del port és una condemna de mort de l’Albufera i de les platges del sud de València. No és una amenaça futura. És ja el present, on, en clara contradicció en les polítiques del propi estat espanyol amb un govern de progrés a favor també de l’ampliació, el Ministeri espanyol de Transició Ecològica ha hagut de destinar 35 milions de diners públics a injectar sorra a les platges del Saler i el Perelló per a evitar que desapareguen i la mar entre fins a l’estany -diners, per cert, que segons la DIA que el Port reivindica, haurien de pagar ells, però que fins ara s’hi han negat. Però fins a quin punt és sostenible ambientalment i econòmicament anar injectant milions (en euros i tones cúbiques de sorra) per evitar el que està provocant el dic nord del Port?
I els canvis en aquestes dues dècades no només són ambientals. L’Autoritat Portuària va justificar l’ampliació per unes previsions de creixement que la portarien a gestionar huit milions de contenidors el 2023. El 2025 la xifra continuava estancada als 5,5 milions i els primers set mesos del 2026 encara havia baixat un 1,38%, respecte al mateix període de l’any passat. Els canvis geopolítics, en concret la situació dels estrets d’Ormuz i de Bab el-Màndeb directament afectats i militarment disputats arran del conflicte armat actual entre els Estats Units i l’Iran, l’augment del preu del petroli i les normatives mediambientals europees apunten al fet que, en el millor dels casos, la xifra es mantindrà estancada.
Llavors, com es justifica una inversió de 660 milions -entre diners públics i privats- que difícilment serà mai recuperada? No seria molt més intel·ligent i útil dedicar aquests diners a millorar la imprescindible i urgent adaptació al canvi climàtic?
No hi ha arguments -ni econòmics ni ambientals ni socials- que sostinguen aquesta ampliació i els que l’estan promovent -gestors del Port, polítics, però també magistrats a través de les seues resolucions judicials- algun dia hauran de fer-se corresponsables del desastre socioambiental que estan promovent quan les conseqüències siguen reals i tangibles.
