L’Entitat Memorialista per la Recuperació de la Memòria Històrica de Carlet ha tornat a reclamar a l’Ajuntament del municipi de la Ribera Alta que desbloquege l’homenatge pendent a Bernardo Primo Hervàs, veí del municipi deportat i assassinat pel règim nazi al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial. El col·lectiu ha registrat una nova sol·licitud dirigida a l’alcaldessa, Laura Sáez (PP), perquè el consistori concrete finalment quan i on es farà el reconeixement.
L’entitat, encapçalada per Vicent Gisbert, exigeix una resposta institucional després de “mesos de silenci municipal” i demana que es fixe la data i el lloc definitiu on s’ha d’instal·lar la peça commemorativa que l’Ajuntament va rebre el 2021 de mans de la Conselleria de Qualitat Democràtica.
El col·lectiu també ha sol·licitat una reunió amb responsables municipals per coordinar tant l’homenatge com la col·locació de la peça. L’objectiu, assenyala, és dignificar les víctimes, complir amb un deure moral i democràtic i donar compliment a la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
De Carlet a l’infern de Gusen
La història de Bernardo Primo Hervàs és una de les centenars de biografies valencianes travessades primer per la Guerra Civil i l’exili i, posteriorment, per l’aparell concentracionari del Tercer Reich.
Primo Hervàs va nàixer a Carlet el 22 de juliol del 1912. Després de la derrota republicana en la Guerra Civil, es va exiliar a França, on va ser capturat per les tropes alemanyes el 1940.
Després de passar per Stalag XII-D de Trier, va ser deportat el 25 de gener del 1941 al subcamp de Gusen, integrat en el complex concentracionari de Mauthausen, on va quedar registrat amb la matrícula 4374.
Sotmés al treball esclau i a les duríssimes condicions imposades als presoners pel sistema concentracionari nazi, Primo Hervàs va morir el 25 de desembre del 1941, el dia de Nadal. Tenia només 29 anys.
El destí del carletí no va ser, ni de bon tros, un cas aïllat. La investigació publicada per Adrián Blas Mínguez sobre la memòria valenciana dels camps d’extermini xifrava en 678 els valencians i valencianes que van acabar als camps de la mort del Tercer Reich. Al voltant de 400, aproximadament el 60%, hi van morir. Només 252 van ser alliberats amb vida i cinc van aconseguir evadir-se. A més, a La ignomínia de l’oblit. Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis, de Ximo Vidal i Carles Senso, es pot conèixer la història dels deportats d’aquestes comarques, completament ocultada pels mecanismes de control informatiu del franquisme.
La dimensió valenciana de la deportació nazi va quedar també reflectida en l’exposició Les víctimes valencianes del nazisme, presentada el 2019. La mostra volia precisament rescatar del silenci les 678 víctimes valencianes que van passar pels camps nazis, com ara Mauthausen, Buchenwald, Dachau o Ravensbrück.
La gran majoria dels deportats valencians van acabar a Mauthausen, a Àustria. Però va ser especialment Gusen, el mateix lloc on va morir Bernardo Primo Hervàs, un dels epicentres de l’extermini dels republicans valencians: segons les investigacions dels 296 valencians deportats a aquest subcamp només quatre en van eixir amb vida. Uns altres 39 valencians van ser enviats al castell de Hartheim i cap va sobreviure.
Stolpersteine: les pedres de la memòria
La recuperació dels noms i les biografies d’aquells deportats ha tingut durant els últims anys una expressió especialment visible als carrers: les Stolpersteine, anomenades també pedres de la memòria.
El projecte internacional va ser creat per l’artista alemany Gunter Demnig i consisteix en unes llambordes de formigó de 10 per 10 centímetres, recobertes per una placa de llautó on apareixen gravades les dades essencials de cada víctima. Habitualment s’instal·len en punts vinculats a la vida de la persona homenatjada, de manera que el record dels deportats s’integra en l’espai quotidià de les ciutats.
Al País Valencià, la iniciativa per incorporar les Stolpersteine va començar a prendre forma a Ontinyent el 2018, de manera independent, vinculada a la recuperació de la memòria dels veïns de la Vall d’Albaida deportats als camps nazis. Aquell mateix any, la investigació sobre la deportació a les comarques centrals va adquirir un nou impuls amb la publicació de La derrota perpètua. La Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés als camps nazis, de Carles Senso, Guillem Llin, Ximo Vidal i Salvador Català, que documentava les històries de dihuit deportats d’aquestes comarques.
Els Taulells de la Memòria
Paral·lelament, la Generalitat va impulsar el seu propi programa institucional, “Construint Memòria”, inspirat en la filosofia de les Stolpersteine, però amb peces pròpies i diferenciades de les llambordes de Gunter Demnig.
A través d’aquesta iniciativa, l’aleshores Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica va començar a lliurar als municipis els anomenats “Taulells de la Memòria”, peces nominatives dedicades als valencians i valencianes deportats als camps nazis. La voluntat era que els municipis pogueren fer visible el record de les víctimes en espais públics i que els seus noms i les seues històries passaren a formar part de la memòria col·lectiva local.
Les peces de “Construint Memòria” no són les Stolpersteine originals de Gunter Demnig, sinó taulells elaborats per la Generalitat a partir de la mateixa idea de personalitzar la memòria de cadascun dels deportats. De fet, inicialment la Generalitat havia plantejat promoure la instal·lació de les Stolpersteine originals arreu del País Valencià, però finalment va optar per distribuir les seues pròpies peces commemoratives.
El projecte es va anar desplegant per les comarques mitjançant actes d’homenatge als deportats i el lliurament de les peces als ajuntaments. A Sagunt, Vinaròs, Alboraia, València o Crevillent, entre moltes altres localitats, els familiars i representants municipals van rebre aquests taulells amb els noms de les víctimes. Només a València, el 2022 es va homenatjar 85 víctimes vinculades a la ciutat.
Una peça que espera des del 2021
En aquest procés s’emmarca la peça dedicada a Bernardo Primo Hervàs. L’Ajuntament de Carlet la va rebre de la Conselleria el 2021, però l’homenatge i la seua instal·lació continuen pendents.
Per a l’entitat, l’homenatge no té només una dimensió personal o familiar. La instal·lació de la peça dedicada a Primo Hervàs ha de servir també per transmetre a les noves generacions els valors de la llibertat, la convivència i els drets humans i, sobretot, per a posar nom i cognoms a una tragèdia que va afectar centenars de famílies valencianes.
Més de vuit dècades després que Bernardo Primo Hervàs morira a Gusen el dia de Nadal de 1941, l’entitat memorialista subratlla que Carlet té encara pendent fer visible al seu espai públic la història d’un dels seus veïns assassinats per la barbàrie nazi.
