Tenim un problema educatiu molt greu, gravíssim. En molts àmbits, en matemàtiques, en ciències i, particularment, en comprensió lectora, que és del que escriuré. El darrer informe Pisa ha posat xifres al que molts anem notant fa temps.
He fet servir la primera persona del plural perquè responsabilitzar en exclusiva els adolescents ni és just (qui els ha educat?) ni duu enlloc. Tampoc és oportú culpar els professors que, en general, es troben desbordats i desmotivats per la situació a les aules. Els baixos resultats en entendre textos interpel·len el conjunt de la societat.
Molts responsables polítics han decidit combatre el fracàs escolar a còpia d’abaixar el nivell i més d’un progenitor considera més important que el fill conserve els companys de sempre que desenvolupar habilitats fonamentals. Fa uns dies un professor d’institut m’escrivia que “les coses van a pitjor: el curs passat van promocionar un xiquet amb set assignatures suspeses amb l’acord de la família”.
El problema, per descomptat, passa a la universitat, amb un selectiu que no selecciona (més d’un confon el dret a l’educació amb el dret a aprovar) i amb una tendència a simplificar continguts. Llegir llibres sencers ja és infreqüent fins i tot en els graus de lletres! Quan aprendran a lluitar amb escrits difícils, que fan pensar, que estimulen el pensament, si no és durant la carrera? Potser el pitjor és que l’obtenció d’un grau superior ja no significa gran cosa ni tan sols és un camí per a l’ascens social de les classes populars.
Si compare l’adolescència de la meua generació amb l’actual, destacaria que la nostra oferta d’esplai era molt més reduïda que no ara i fins i tot que alguns llegíem perquè no teníem altres coses millors a fer. Llegir formava part del que s’havia de fer a l’estiu per a evitar l’ensopiment. Si anaves als pares amb un “estic avorrit!”, t’amollaven un fatídic “doncs agafa un llibre i llig!”. Sincerament, no sé quants llibres m’hauria empassat si haguera tingut un telèfon mòbil de darrera generació i una consola actual o amb l’oferta televisiva del present. La que tenia es limitava, encara, a la primera i la segona de TVE. Sí, ja tenim una edat!
No hi ha cap dubte que les xarxes virtuals estan dissenyades per a entretenir-nos… més del compte. No només els joves. Jo, que no soc en absolut nadiu digital i que tinc des de fa dècades un cert hàbit lector, em desconcentre fàcilment amb el mòbil a l’abast.
Els dispositius electrònics no són neutrals, de fet. Aporten elements positius, òbviament, com ara una connexió interactiva que molts no hauríem ni somiat, però l’abús té efectes perniciosos, de manera anàloga que consumir massa alcohol o carns roges en excés. Ens fan saltar d’una cosa a l’altra, de manera accelerada i continuada, però sense cap profunditat. Veure no és mirar.
Els joves són les víctimes principals d’aquesta pressió. Un professor m’ha dit que alguns, encara pocs certament, en són conscients i han comprat un telèfon exclusivament per a fer i rebre trucades, amb l’objectiu d’escapar de la dinàmica. Resistents? Hi ha motius per a l’esperança?
Comprendre és un fenomen que requereix observació atenta, activa, concentrada i metòdica. Cal una certa disciplina per a llegir llibres, de fet. Quan patisc un refredat fort, em costa llegir. En canvi, puc passar una llarga estona passant pàgines de Facebook o Instagram tombat al llit o al sofà mentre tinc la gola inflamada i vaig d’un mocador o a un altre. No, no és una casualitat.
Sense una mínima constància, qualsevol història decau i acabem per ajornar la lectura. Té igual que siga una novel·la o un llibre d’història. Per això, recomane als qui disposen de poc de temps llegir volums de contes o poesia o aplecs de textos breus, articles, dietaris i fins i tot, per què no?, aforismes. Molt millor llegir poc, però diàriament, que no llegir o limitar-ho només al mes de vacances.
De fet, cal un hàbit. Si per a mantenir un cos fibrat toca entrenar-se periòdicament, per què hauria de ser diferent amb la ment? La comprensió lectora, a més, és un procés lent. Sovint cal rellegir una frase o un paràgraf. O consultar un diccionari o una enciclopèdia per a obtenir un context que, inicialment, s’escola. Qui ha rellegit un llibre s’adona de quantes coses se li van escapar en la primera lectura! Hi ha molts tipus de lector, d’altra banda. Jo soc de llegir en paper i amb llapissera. Subratllar, en el meu cas, és una manera de rellegir i de fixar determinats fragments que considere claus o, segons com, evocadors. I de tornar-hi, quan vull o em cal.
Llegir llibres ajuda a pensar i a expressar-nos. Cal recordar que pensem, parlem i escrivim per mitjà del llenguatge. Així, o afavorim la comprensió lectora o tindrem una part important de la població, de nou, analfabeta. No completament, sabran llegir i escriure frases senzilles, però sí en un sentit profund. La seua comunicació serà molt limitada, pobra, insuficient. Aquest drama s’ha d’aturar. Però com?
També podria ser que, producte de la meua educació, només fora un catastrofista, i que una ment que ha consumit durant dècades pantalles digitals té unes habilitats sensacionals. Mentre arriben els estudis que demostraran això i allò, continuaré repetint que el millor regal als fills, als nets o als nebots no és una maquineta sinó una educació crítica, plurilingüe preferentment, canalitzada per mitjà de bons llibres i de converses estimulants. Què és ensenyar, si no, suggerir, encoratjar i fins i tot provocar?
Valorem i estimulem, doncs, la lectura i l’esforç per comprendre. Interpretar la vida no és fàcil, al capdavall. Limitem el consum d’aparells electrònics amb una dieta equilibrada. També podem continuar no fent res i deixar la lectura, com durant centúries, per al gaudi i profit d’una minoria privilegiada. La resta? Doncs que se jodan, com amollà Andrea Fabra, diputada del PP i filla de Carlos Fabra (la famiglia). I, si no copsen els processos de dominació, molt millor per als de dalt.
