La Companyia Teatre Micalet canvia d’escenari, però no d’esperit. Després de 31 anys de trajectòria, Pilar Almeria i Joan Peris afronten una nova etapa amb L’ESPAI CTM, la nova casa de la companyia al número 41 del carrer Torn de l’Hospital, al barri de Velluters de València. Una sala menuda, flexible i pròxima al públic que naix en el mateix lloc on fins ara assajaven i preparaven els seus espectacles.
“Per què aquest espai? Perquè és el nostre espai. I perquè és un espai on podem fer teatre. I és el que ens agrada”, explica Almeria en una entrevista amb Diari La Veu. La idea, de fet, feia temps que els rondava pel cap: convertir aquella sala d’assajos en un lloc on representar propostes més íntimes. Les circumstàncies han acabat accelerant un projecte que ara es fa realitat.
Almeria i Peris eviten, però, parlar de “trencament” amb la Societat Coral El Micalet. “Trencament no hi ha hagut”, puntualitzen durant la conversa. El que sí que assumeixen és la nova realitat: “No estem en el Micalet. És una pena, però no estem en el Micalet”. I després d’una etapa difícil, prefereixen mirar cap avant: “Pena ja n’hem tingut prou. Ara és una celebració”.
Un teatre per a unes 70 persones
L’ESPAI CTM tindrà una capacitat aproximada de 70 espectadors, encara que la disposició podrà variar en funció de cada muntatge. Les grades es podran moure i adaptar a les necessitats de les obres, una flexibilitat que la companyia ja practicava al Teatre Micalet.
La proximitat serà, precisament, una de les senyes d’identitat. La intenció és reduir al mínim la distància entre intèrprets i espectadors i convertir cada representació en una experiència més directa. A més de produccions pròpies i companyies convidades, el projecte incorporarà progressivament residències artístiques, formació i activitats de mediació amb el públic.
Per a Almeria, l’objectiu és senzill: “Poder fer totes les obres que ens apetisquen i que la gent ho considere com un espai seu”.
“No autocensurar-te”
El canvi d’espai tampoc implica modificar la manera d’entendre el teatre que ha acompanyat la companyia durant tres dècades. Quan se’ls pregunta pel paper de les arts escèniques en un moment marcat pels debats sobre la tolerància, la identitat o la llengua, Almeria ho resumeix en una idea: “Nosaltres sempre ens hem mullat”.
“Mullar-se és no autocensurar-te en les coses. Podríem haver-nos autocensurat per fer Joan Fuster, però no, perquè és part de la nostra cultura i és part de la nostra llengua”, defensa.
Joan Peris comparteix aquesta mirada i assegura que ni tan sols es plantegen renunciar al que ha definit la companyia: “Si hi ha alguna cosa que és important és poder fer les coses que volem fer amb el que sempre hem cregut i en el nostre projecte de cultura, de país, de llengua i de teatre”. I hi posa un límit clar: fer-ho “sense trair mai les nostres idees”.
Joan Fuster per obrir la nova casa
La temporada 2026-2027 començarà oficialment el 23 de setembre amb ‘Bomba va, bomba ve, Joan Fuster’, producció pròpia estrenada amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor de Sueca i que la companyia recupera ara com una “declaració d’intencions” contra la intolerància. Estarà en cartell fins al 4 d’octubre.
Al novembre arribarà una altra de les grans apostes pròpies: ‘L’Imperatiu categòric’, de Victoria Szpunberg, dirigida per Joan Peris i interpretada per Pilar Almeria i Miguel Seguí. Les funcions estan previstes del 4 al 29 de novembre.
La programació es completarà amb noms ben coneguts de l’escena valenciana. Passaran per la sala Xavi Castillo i Pot de Plom, La Zarra amb ‘A cos de rei’, Triangle Teatre amb ‘La seqüència, Societat Sardina amb Dissolució d’un cos’, Hongaresa de Teatre amb David i Pep Laza amb ‘Cap de suro’, peus de plom.
Peris destaca especialment que artistes amb una llarga trajectòria hagen acceptat actuar en una sala tan reduïda i compartir amb ells aquest començament. “Per a mi això és un orgull i és una medalla total”, afirma, abans d’agrair que les companyies convidades hagen volgut “compartir el repte del principi amb nosaltres”.
El relleu generacional
El futur de la companyia també implica incorporar noves generacions. Almeria i Peris expliquen que aquest procés ja està en marxa, tant en l’elenc com en l’equip que treballa darrere dels escenaris. “Potser si no estiguérem rodejats de tanta gent jove, no estaríem així. No hauríem tirat endavant”, reconeixen.
Les residències i nous projectes arribaran més endavant, especialment a partir del 2027. Ara la prioritat és més immediata: obrir la sala, posar-la a prova i tornar a fer teatre. Una nova casa després de 31 anys, però, com reivindica la companyia, amb la mateixa manera d’entendre l’ofici i sense perdre el “segell Micalet”.
