Algunes paraules arriben amb una ombra al darrere. Còmplice n’és una. Si la sentim en boca d’un jutge, ja podem anar preparant-nos: algú ha fet alguna cosa que no tocava i nosaltres, d’una manera o d’una altra, hi hem posat la mà. Un còmplice sempre sembla estar a l’altre costat de la llei. Però Joan Fuster, que tenia la virtut de posar les paraules de cap per avall fins que ensenyaven una altra cara, ho veia d’una altra manera: “Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou”. I aleshores la paraula canvia de família. El còmplice ja no és necessàriament el que comparteix una culpa, sinó aquell que ens acompanya, que ens entén, que ens deixa ser. Un amic pot ser un còmplice. Un llibre també. I una obra de teatre, encara més.
La mirada còmplice és el lema de la 36a edició de la Mostra Internacional de Mim de Sueca. Un lema que trobe molt encertat, perquè vol ressaltar la complicitat necessària que cal que hi haja en el teatre entre el públic i els qui són dalt de l’escenari o actuant en els carrers o en les places. Sense complicitat el teatre seria com una conversa sense interlocutor, que és com dir que un parla sol, com els bojos. Un actor pot fer de tot actuant: fer equilibris, saltar, caure, cridar, despullar-se, tornar a posar-se la roba…, però si no hi ha ningú que aplaudisca, que riga, que plore, que s’emocione o que calle, falta alguna cosa. Falta molt, perquè l’espectacle no es fa només a l’escenari, encara que aquest siga el carrer. L’espectacle també passa al voltant dels que actuen, a les butaques, a les voreres, on el personal està dret o assegut. Això és el que té de divertit i emocionant la MIM, que no ens ho dona tot cuinat ni mastegat, que hem de saber interpretar els gestos, les pauses, les mirades o qualsevol moviment que vulga dir alguna cosa. No som espectadors passius, hem de procurar crear una connexió, una complicitat, amb els actors i creadors.
En aquesta 36a edició de la MIM, del 17 al 20 de setembre, Sueca acollirà vint companyies amb quaranta cinc funcions. I, de nou, els teatres i els carrers es convertiran en espais de trobada per a la gent que estima el teatre i el festival de Sueca, que enguany incorporarà nous espais de carrer als escenaris tradicionals del festival, com ara la plaça del Molí de la Vila. Entre moltes altres propostes, tindrem salut mental amb La Phazz, de Zero en Conducta; paternitat, educació, sobreprotecció i violència amb Forever, de Kulunka Teatro; abús de poder i control amb Dominare, de Maduixa; i la necessitat de trobar una llar amb Acasa, de la Cia. Ortiga. Finalment, cal dir que el festival també té la mirada de casa, amb un projecte intergeneracional per treballar els records i la memòria amb L’últim Toc Teatre dirigit per Emili Chaqués i Aitana Munera. A més, hi ha dues estrenes absolutes entre les quals hi ha La Inquilina, de Mercè Tienda. Així, el festival segueix en la línia de connectar amb la realitat que vivim, parlant de violència, salut mental, poder, paternitat, desplaçament, de necessitat de trobar una casa. En definitiva, els problemes que patim en la societat actual. Un any més, Sueca serà una ciutat que mira i que buscarà còmplices damunt i davall dels escenaris.
