L’altre dia em vaig assabentar que les falles de Gandia celebraran la cavalcada de les falles del 2027 el 4 de juliol del 2026 al seu passeig marítim. Em vaig empassar sencera l’entrevista en Ràdio Gandia a Adrià Vila, el regidor de festes, i a Francesc Martínez, el president de la Federació de Falles, i realment no donava crèdit al que estava sentint, l’alegria amb la qual donaven la notícia i explicaven els detalls, la manera fins i tot desvergonyida amb la qual els dos, encara que especialment el regidor, destacaven la implicació de les falles en millorar l’experiència del turista.
Amb Gandia tinc una relació especial per molts motius, tant personals com professionals, i aquestes coses em fan molta pena. Ho he escrit en alguna ocasió abans, però sempre que hi vaig pense en els versos aquells d’Estellés al Llibre de meravelles, “retornàrem després / a Gandia; tu duies les flors a la mà. / En eixir de Gandia les llançares a l’aire, / a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc”, i comprovar una vegada més fins a quin punt ha venut la seua ànima al dimoni del turisme, aquest grau d’humiliació impúdica, em resulten difícils fins i tot de veure. Els catorze minutets del tall se’m feren amargs d’escoltar. Verónica, que és qui em va enviar la notícia, imaginava els turistes madrilenys llançant cacaus als fallers i falleres de la cavalcada i trobe que és un bon resum gràfic de tot plegat.
I és que la cavalcada de les falles, un vell costum que trobe que a Gandia encara gaudia de bona salut, és un espectacle de consum intern. No és un acte especialment espectacular, ni té per què ser-ho. Es tracta d’un cosí faller del carnestoltes, que va ocupar el seu lloc en pobles i ciutats on la celebració del carnestoltes havia anat despareixent, o millor dit s’havia empeltat en forma de substrat en alguns components de la festa fallera. És una desfilada enginyosa, simpàtica, on un dels seus atractius és veure de què s’hauran disfressat els components d’esta o d’aquella falla, quins elements trauran, i també quina crítica encarnaran amb els seus conjunts. És un espectacle de veïns i veïnes per a veïns i veïnes en vespres de falles, i eixa és la seua gràcia i la seua raó d’ésser.
En el que insistien una vegada i una altra regidor i president era que el canvi es feia pensant en el turisme. Evidentment. I té gràcia per cert que en algun moment el regidor parlava de la “Cavalcada del 4 de juliol”, la qual cosa encara ho feia més tronat i m’imaginava tot el folklore gringo, cowboys i animadores, barres i estreles, desfilant per la platja de Gandia. No insistiré massa en la broma no siga cosa que els agrade i abans que la faça Ayuso tinguem la vertadera festa del 4 de juliol a la platja de Gandia. Jura de bandera ja n’hem tingut. Es comença jurant la bandera del rei i ves a saber com acabes.
Però bé, que em desvie. Simplement no puc imaginar la cavalcada fora del cicle faller, a estiu i a la platja, per als madrilenys. No li veig sentit i el que sí que veig és un desfasament entre el missatge i la recepció. El que ells veuran és una desfilada de gent que no coneixen disfressada, un carnestoltes de províncies, perquè ells són molt així, amb crítica que no entenen, i que a més els dificulta l’accés a la platja que és l’única cosa que els interessa de Gandia. M’imagine que per a completar el desficaci la cartelleria serà en castellà i els temes seran d’interés local, local madrileny, és clar, com ara el que siga que passa ara amb els ànecs del Manzanares, l’espantada de Mbappé, el tancament d’una llibreria a Lavapiés o de qualsevol café d’eixos mítics que només coneixen els madrilenys, o la pujada de preus dels entrepans de calamars.
De tota manera faríem malament en pensar que això és un problema només de Gandia. És un altre pas en la turistificació de la festa de les falles, de la qual ja tenim símptomes pràcticament letals en la ciutat de València. Som, com en els anuncis turístics de la “Comunitat Valenciana”, extres al servei del turista, que aportem color local per al seu esplai, i de pas en molts casos alimentem el seu menyspreu autosatisfet. Tant d’autoodi, tant de complex, resulta ja insuportable.
Jo per la meua part propose des de ja una comparsa molt adient per a eixa cavalcada del 4 de juliol d’esbargiment i homenatge per al turista madrileny. Un grup disfressat del que els madrilenys imaginen que són els valencians, tetes d’eixos, bacalaeros, paletos, llauradors imaginats des del supremacisme capitalí, paellers fent paella mixta i amb xoriç, corruptes perquè la corrupció com en València enlloc, en fi totes eixes coses, i desfilar cantant “los madrileños han venido, olé salero, con mil regalos / y a las niñas bonitas van a obsequiarlas con aeroplanos, / con aeroplanos de chorro libre que corta el aire / y también rascacielos bien conservaos en frigidaire. / Los madrileños vienen a Gandia gordos y sanos / viva el tronío de ese gran pueblo con poderío. / ¡Olé Coslada y Lavapiés / y Malasaña que está fetén! // Os recibimos, oh madrileños, con alegria, etc.”.
Jo ho veig. Èxit assegurat.
