Set col·legis vinculats a l’Opus Dei, que en la pràctica segreguen per sexe, han renovat fins al 2031 els concerts educatius amb la Generalitat. Així ho ha denunciat aquest dilluns Compromís, que ha exigit que es revoquen aquests concerts, als quals, ha remarcat, l’administració destina 72,6 milions d’euros, o, en cas contrari, acudiran als tribunals perquè “és una il·legalitat”. Els centres són Altozano, a Alacant; Aitana, a Elx (el Baix Vinalopó); el Vedat, a Torrent (l’Horta Sud): Guadalaviar i Vilavella, a València, i Miralvent i Torrenova a Betxí (la Plana Baixa).
El síndic de la coalició a Les Corts, Joan Baldoví, i el portaveu d’Educació, el diputat Gerard Fullana, han assenyalat la “mala praxi” en la política educativa del Consell, i han exposat que les dades exigides per la formació via parlamentària, i oferides per Educació, reflecteixen que aquests set centres sumen actualment 4.347 alumnes, dels quals 3.951 continuen escolaritzats en dinàmiques de segregació per sexe, la qual cosa suposa el 91% de l’alumnat total.
“El seu modus operandi consisteix a mantindre formalment una matrícula mixta per a aparentar que compleixen la llei, però després pressionen famílies del sexe que no volen admetre perquè canvien de centre. En alguns casos, figura que han matriculat únicament un xiquet o una xiqueta en les etapes d’entrada per a intentar justificar artificialment que no segreguen“, expliquen.
Baldoví ha apuntat que tot això es produeix just abans que milers de famílies afronten el procés de matriculació per al pròxim curs escolar i en un context davant una convocatòria de vaga indefinida del professorat no universitari, que té un “amplíssim consens” de la comunitat educativa. “Apostem per l’educació pública de qualitat, però també per denunciar quan hi ha escàndols”, ha indicat. A parer seu, aquest dels concerts educatius és “molt greu”.
Mazón, Llorca, Ortí i Rovira
El síndic de la coalició ha denunciat que els dos últims presidents de la Generalitat per part del PP, Carlos Mazón i Juan Francisco Pérez Llorca, han “mantingut i renovat” els concerts educatius a aquests set col·legis vinculats a l’Opus Dei. “Parlem de 72 milions d’euros en sis anys a col·legis que estan separant a xiquets i xiquetes”, ha sostingut. Davant aquesta situació, ha garantit que en Compromís no es quedaran “de braços plegats”.
Per a Baldoví, “aquesta il·legalitat té noms i cognoms”, que són els de l’actual consellera d’Educació, Carmen Ortí, qui l’any passat va renovar els concerts fins al 2031 com a subdirectora de planificació educativa. “És jutge i part”, ha denunciat.
Però també ha assenyalat a “l’inefable conseller de les gambes” José Antonio Rovira, qui ara és titular d’Hisenda: “Diu que no hi ha diners per a l’educació pública, per al professorat, però sí que diu que n’hi ha per a aquests centres concertats que incompleixen la llei”. A més, ha carregat també contra Mazón i Pérez Llorca. “Tots ells són còmplices d’aquesta trama“, ha censurat.
“Il·legalitats evidents“
Per part seua, el diputat Gerard Fullana, que ha remarcat que aquesta nova denúncia de Compromís “dona sentit a la labor de fiscalització dels partits polítics”, ha retret al Consell que diga que no té diners per a negociar amb la comunitat educativa mentre “aprova 72 milions per a escoles que creuen en l’educació de manera separada”. A parer seu, aquesta situació té un rerefons “enorme” que revela els valors del govern valencià.
Fullana ha detallat que aquesta investigació es va iniciar l’estiu passat arran d’una denúncia d’uns familiars que van ser “pressionats” per uns d’aquests centres perquè el seu fill l’abandonara “per qüestió de gènere”. Davant aquesta situació, la coalició ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació una sèrie de documentació i disposa d’un informe jurídic que mostra “il·legalitats evidents” en aquesta matèria.
En concret, el diputat ha precisat que es tracta de sis centres de la Fundación Fomento de Centros de Enseñanza, “vinculada” a l’Opus Dei, i d’un altre més, que sumen un total de 4.347 alumnes matriculats. El 91% dels seus alumnes estan segregats, segons Compromís: “No van a classe tal com diu la llei”.
Per a Fullana, es tracta d’una qüestió “d’extrema gravetat”. A més, ha advertit que en alguns casos la segregació és del 100% de l’alumnat. En aquesta línia, el diputat ha acusat alguns centres d’intentar “persuadir” famílies perquè acaben abandonant el centre dient-los que el seu fill o filla estarà “només” en una classe del sexe contrari. En altres casos, ha indicat, opten per mantindre privada la matrícula dels 3 anys, atés que llavors la segregació “sí que és legal”.
Restituir la legalitat i els diners públics
Davant aquesta situació, Compromís ha presentat aquest mateix matí un requeriment prejudicial per a restituir la legalitat i els diners públics i que s’aplique “el que diu la llei”, en la línia de la “bona fe”: “El primer que fem és demanar que es restituïsca abans d’acudir a qualsevol tribunal”.
El diputat de la coalició, que ha acusat el Consell d’intentar “amagar” aquesta situació, ha insistit que amb aquests casos la vulneració de la llei educativa estatal és “clara i evident” i en què el departament de Campanar que ara lidera Carmen Ortí “tenia coneixement”. “No entenem que el curs -escolar 2026/2027- puga començar amb aquests centres”, ha avisat Fullana, que ha demanat “aplicar les sancions corresponents” a aquests col·legis. També s’ha preguntat “a què es dediquen” els coordinadors d’igualtat d’aquests, figura que estan obligats a tindre.
Per al parlamentari, és “paradoxal” que els dos “màxims responsables” d’aquesta “corrupció” siguen José Antonio Rovira i Carmen Ortí, aquesta última una persona “molt vinculada als postulats religiosos del PP i col·locada ací no per casualitat”. Mentrestant, sobre Rovira, ha afirmat desconéixer si hi ha “més motius” perquè dimitisca després de la seua gestió de la dana. A parer seu, cap dels dos hauria de continuar en el càrrec.
Per part seua, Ortí, ha replicat que la llei estatal el que diu és que no s’ha de segregar l’alumnat “per motiu de sexe” i ha defensat que al País Valencià hi ha un procés d’admissió que assegura “la igualtat d’oportunitats per a totes aquelles famílies que sol·liciten plaça escolar per als seus fills als centres educatius”.
