Front Ampli, Sumar, 2n Pacte de Sant Sebastià... Molts noms, un mateix objectiu | 3d

Per a concloure, quines haurien de ser les mesures polítiques feministes d’eixa aliança àmplia?

Regularització immediata de totes les dones migrants i aprovació de totes les ajudes necessàries fins a garantir que puguen desenvolupar el seu projecte de vida. A més, podran portar les seues famílies a Espanya i aconseguir la nacionalitat si així ho desitgen.

També es concedirà asil permanent a totes les dones víctimes de violència de gènere i a les seues famílies.

Reforma completa de les Forces de Seguretat de l’Estat i del poder judicial, expulsant a tots els membres amb un perfil clarament antidemocràtic, classista, masclista, racista, homòfob, etc., és a dir, incompatible amb un règim polític social, plural i democràtic del segle XXI; i formar a eixes noves forces amb una perspectiva democràtica, de gènere, antiracista i LGTBIQ+ per a garantir el seu correcte funcionament i perquè la ciutadania, especialment les dones i les persones LGTBIQ+, confien en aquestes.

Identificació, persecució i detenció de tots els proxenetes, membres de xarxes relacionades amb la gestació subrogada, amos de clubs de striptease, “productors de cine pornogràfic”, amos de “webs de contacte” i pàgines amb fins per a la prostitució, la pornografia i altres tipus de formes d’explotacions sexuals, així com als puters (veritable font d’ingressos de la indústria sexual) utilitzant absolutament tots els mitjans necessaris per part de l’Estat. 

Això anirà acompanyat del desmantellament de tots els bordells, clubs, pisos amb fins d’explotació sexual i estudis pornogràfics i la seua apropiació per part de l’Estat, transformant-los en béns útils per a la població (escoles, hospitals...). 

El mateix amb les webs i aplicacions virtuals, que seran tancades i bloquejades.

A més, s’expropiarà tot el patrimoni vinculat a aquests individus, independentment de si es troba a territori nacional o estranger usant de nou tots els mitjans necessaris, perquè parlen de garantir la vida, la seguretat i els drets humans de les dones explotades per aquestes organitzacions criminals, així com de les seues famílies. L’objectiu és posar fi a aquest tipus de violència contra les dones i l’Estat no ha de detenir-se enfront de cap obstacle. En això consisteix un Estat al servei del poble.

Tots eixos diners, junt amb els que aportarà l’Estat, s’empraran per a crear un fons especial d’ajudes a les dones alliberades de la indústria sexual per a garantir el seu benestar i accedir als estudis que desitgen mentre l’Estat els trobe un habitatge i un treball dignes.També tindran accés a ajudes ja aprovades anteriorment i a una Renda Bàsica i a una cistella de béns bàsics gratuïta, igual que la resta de la població.

Expulsió del país de totes les xarxes socials i companyies tecnològiques (Google, Apple, Microsoft, Twitter, Facebook, Instagram, Whatsapp, Telegram...) que han demostrat ser una font de vulneracions constants i fragants de la privacitat dels seus usuaris, les dades dels quals són contínuament venuts a terceres empreses i particulars, així com un mitjà necessari per al funcionament virtual de la indústria sexual. Per no parlar de les contínues vulneracions de drets laborals dels seus treballadors, en alguns casos directament d’explotació laboral, com el cas de les milers de dones d’una fàbrica de Iphone a l’Índia, treballant en condicions infrahumanes (14 es van suïcidar).

Aquesta mesura anirà seguida per la fundació de noves xarxes socials i empreses de tecnologia que estaran en mans de l’Estat per a assegurar-ne un correcte ús. 

A més, es crearà una Intranet nacional per a evitar l’entrada de continguts relacionats amb la indústria sexual, així com per a reforçar la seguretat informàtica de la ciutadania i de l’Estat, cosa que dificultarà la possibilitat de sofrir atacs informàtics des de l’estranger.

Il·legalització de totes les organitzacions polítiques, socials, religioses, jurídiques, etc., que manifesten als seus programes o principis de funcionament continguts de caràcter antidemocràtic, misogin, racista, LGTBI-fòbic, xenòfob i intolerant en general.

Inclusió en la Constitució de les anteriors mesures, a més de les noves lleis feministes aprovades: Llei contra la violència de gènere, educació afectivosexual obligatòria, igualtat laboral, drets menstruals, Llei Només Sí És Sí, llei de l’avortament, llei de protecció de la infància, drets de les treballadores de la llar, etc.; lleis que seran ampliades i millorades incorporant, entre altres, una perspectiva antiracista i socialista.

També s’inclourà la prohibició de concedir indults, amnisties i reduccions de condemna a maltractadors, violadors, pederastes, pedòfils, assetjadors, membres de xarxes per a la gestació subrogada, amos de clubs de striptease, proxenetes i puters, entre altres. Seran condemnats a cadena perpètua per atemptar contra la vida, la seguretat i la integritat de més de la meitat de la Humanitat (crims de lesa humanitat) i al ser totalment impossible la seua rehabilitació per la psicosi, malaltia mental o incapacitat d’adaptar-se a la societat que sofreixen, representant un perill per a ells mateixos i per a la gent, especialment per a les dones, els xiquets i les xiquetes. 

A més, fins a la seua entrada a presó i per a garantir la seguretat de les seues víctimes, hauran de portar un collaret amb un xip de localització activat les 24 hores del dia. Les víctimes, al seu torn, portaran una polsera amb un xip que si detecta que està a menys de 20 metres de l’acusat, el collaret li soltarà una descàrrega elèctrica no letal. El mateix que quan intente llevar-se el collaret. Molt més efectiu que una simple ordre d’allunyament, perquè ja hem vist que no protegeix res.

Els delictes contra les dones, els xiquets i les xiquetes, incloent-hi els feminicidis, no prescriuran al considerar-se crims de lesa humanitat i els culpables podran ser jutjats i condemnats independentment de la seua edat o estat de salut.

Avortament totalment públic i gratuït. Entre els 14 i els 16 anys es podrà avortar amb el permís paternal i a partir dels 16 anys no farà falta. Es podrà avortar fins a la setmana 14. Fora d’eixos límits, es permetrà avortar en casos de violació, incest, malformació severa del fetus i risc per a la vida de la mare. S’apliquen la resta de mesures de la nova llei de Salut Sexual.

S’impartirà una educació afectivosexual basada en una perspectiva feminista, abolicionista, antiracista i defensora dels drets LGTBIQ+ que tracte temes tradicionalment tabús o ignorats com les Malalties de Transmissió Sexual i com prevenir-les, la menstruació i la menopausa, la corresponsabilitat de les tasques de la llar, el rebuig a actituds classistes i l’eliminació d’estereotips masclistes per a poder mantenir relacions afectives i sexuals sanes, la diversitat funcional, etc.; abandonant el paradigma androcèntric, eurocèntric i colonial.

Es crearan punts violetes amb personal especialitzat en delictes contra les dones i els menors d’edat (incloses dones amb qualsevol classe de discapacitat, migrants i dones trans) en tots els organismes públics, centres d’estudis i penitenciaris, empreses públiques i privades, residències, hospitals, etc.

Les supervivents de violència de gènere seran tractades com la resta de víctimes d’altres delictes, creient des del primer moment la denunciant i no es permetrà posar en dubte la seua versió basant-se en com anava vestida, si havia begut o què va fer abans o després, etc.; per a evitar la seua revictimització. Qualsevol policia o membre de la judicatura que incomplisca això, podrà ser sancionat i suspès del seu lloc de treball.

Els maltractadors perdran immediatament la custòdia dels seus fills i filles i no podran apropar-se a aquests mitjançant l’ús dels collarets i polseres que ja he explicat. En cas que no hi haja parents pròxims per a cuidar-los, passaran a la tutela de l’Estat.

Els col·lectius feministes, com Femen Spain o la Comissió 8M, entre molts altres, tindran poder polític i podran presentar-se a totes les eleccions (municipals, autonòmiques i generals), tindre representació als òrgans legislatius i hauran d’estar presents als òrgans executius per a garantir que tots els governs, independentment de les seues sigles, complisquen amb l’agenda feminista. Espanya presentarà una proposta legislativa a la Comissió Europea perquè també puguen presentar-se a les eleccions europees i tindre representació parlamentària pròpia.

El Dia Internacional de la Dona, el 8M, es convertirà en Festa Nacional i la bandera morada amb el puny en alt i el símbol de la dona passarà a ser oficial, junt amb la bandera nacional i l’autonòmica corresponent i haurà d’onejar sempre en tots els edificis públics. Tot això com a reafirmació de l’Estat del seu compromís amb el feminisme i de defendre la vida i la llibertat de totes les dones.

Totes aquestes mesures es concretaran i profunditzaran segons es posen marxa, junt amb moltes altres. I no es tracta de si són més o menys punitivistes. Més d’un també diria que les lleis per a protegir el medi ambient o contra la corrupció són massa punitivistes. Es tracta de legislar i utilitzar totes les ferramentes possibles per a protegir la vida i els drets humans de més de la meitat de la població espanyola i de més de la meitat de l’espècie humana. Clar que l’educació té un paper fonamental en açò, però és insuficient si els monstres que fan mal i maten les dones indiscriminadament estan solts o estan lliures al cap d’uns quants anys i disposen d’un elevat nivell econòmic per a continuar amb les seues activitats criminals. L’objectiu és protegir les dones i que a eixos monstres, al final, només els quede el dret a respirar dins d’una presó fins a l’últim dels seus dies. I no hem de permetre que cap obstacle ens ho impedisca. Ja és hora d'acabar amb quasi 10.000 anys d'opressió contra les dones.

En definitiva, l’objectiu final és convertir Espanya, no només en un referent en drets feministes, sinó en un autèntic refugi a escala mundial per a totes les dones del món que sofreixen l’opressió heteropatriarcal. Que Espanya siga eixe lloc on puguen construir lliurement les seues vides sense tindre por ni per elles ni pels seus familiars i en igualtat real amb els homes.

Però per a aconseguir tot això és necessari que el moviment feminista complete la seua evolució històrica cap al feminisme socialista i les diferents organitzacions polítiques, sindicals i socials demòcrates i progressistes s’unisquen portant aquest estendard. I sé que açò és més fàcil de dir que de fer, però per algun costat cal començar o mai podrem gaudir d’un món en autèntica igualtat. 

Per això, aquest feminisme socialista i revolucionari deu estar unit a la defensa de les persones racialitzades i LGTBIQ+, incloses les persones trans, qüestions que abordaré en els pròxims articles.

Acabe aquest article amb dues frases que resumeixen prou bé tot el que he explicat: 

La primera de Rosa Luxemburg: «Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures».

La segona de Víctor Hugo: «Diem que l’esclavitud ha desaparegut de la civilització europea, però no és cert. L’esclavitud encara existeix, però ara s’aplica només a les dones i el seu nom és la prostitució».

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.