- Front Ampli, Sumar, 2n Pacte de Sant Sebastià… Molts noms, un mateix objectiu | 1
- Front Ampli, Sumar, 2n Pacte de Sant Sebastià… Molts noms, un mateix objectiu | 2
-
Front Ampli, Sumar, 2n Pacte de Sant Sebastià… Molts noms, un mateix objectiu | 3a
En el segon i últim cas, la llibertat sexual de les dones, Espanya s’ha posat al nivell de països com Dinamarca, ja que amb la Llei de Llibertat Sexual o Llei Només Sí És Sí el consentiment es posa al centre de les relacions sexuals, pot ser retirat en qualsevol moment i en cas que l’home o els homes que participen en eixa relació sexual continuen i forcen a la dona o dones amb o sense violència física i risc evidentment per la seua vida, es considerarà una violació. Aquesta llei ha sigut aprovada per la immensa majoria del Congrés espanyol. Endevineu qui ha votat en contra? PP i Vox, quina sorpresa. Amb arguments com que es posarà fi a la presumpció d’innocència dels homes, que farà falta un contracte per a mantenir relacions sexuals i altres barbaritats sense sentit. Barbaritats i tonteries que recorden a les que defenien els antisufragistes als segles XIX i XX (per exemple, que els homes s’efeminaran i les dones seran les que treballaran i maltractaran els homes) i que estan plasmades en aquestes il·lustracions de l’època. Com més canvien les coses, més continuen igual. Especialment, la misogínia i l’estupidesa humanes.
No obstant això, hi ha un punt d’aquesta llei que va provocar l’abstenció de la CUP: La prohibició de la publicitat sobre prostitució. Aquesta abstenció la justifiquen per la seua posició regulacionista sobre la indústria sexual i perquè, segons la diputada Mireia Vehí, deixa en una posició més vulnerable encara les prostitutes.
Ací hi ha diversos aspectes a analitzar:
En primer lloc, algú pensa de veritat que hi ha més seguretat que un desconegut telefone o contacte per Internet a una dona per a quedar en un lloc a soles que si es veuen en persona al carrer? De veritat pensem que eixa dona realment desitja a tot home que li crida i que realment vol fer tot el que ell li demana? Que hi haja diners per mig no significa que vulguen tindre sexe amb eixos homes. No fa falta que les troben amb una cadena al coll, plorant i demanant ajuda. No ho fan en la sèrie El Conte de la Criada, però això no implica que no siguen VIOLACIONS. No diem sempre a la gent, especialment als joves, que cal anar amb compte amb les xarxes socials i mai quedar amb algú que hem conegut per aquests mitjans? En ambdós casos, eixa dona haurà de fer el que ell vol perquè si no ho fa, en la millor de les situacions, ella tornarà a casa sense diners i en el pitjor (i per desgràcia, ocorre molt sovint), ell utilitzarà la força física per a violar-la i inclús matar-la. Per què creieu que la criminologia classifica les persones sense llar i les prostitutes (també a les «actrius» pornogràfiques i strippers) com a víctimes d’alt risc? Supose que no fa falta que afegisca la llista de prostitutes mortes a mans dels seus proxenetes, de puters o d’assassins en sèrie, no?
En segon lloc, en un article del Salto Diario, parlava de l’empitjorament de les condicions de les prostitutes «independents», és a dir, aquelles que suposadament actuen pel seu compte, perquè moltes «webs de contacte» haurien de tancar per la nova llei.
Per una part, quin percentatge representen aquest tipus de prostitució? Perquè si el 86% de la prostitució a escala mundial és fruit del tràfic de persones, no em pareix que aquestes dones reflectisquen precisament la imatge real de la prostitució, sinó que més prompte pareix que eixe article vol fer-les passar com si foren la majoria, amb la qual cosa envia el fals missatge que la prostitució és una activitat voluntària que les dones volen exercir lliurement, i a eixes webs com a víctimes innocents i indefenses.
Per altra part, l’article no explica ni quines són aquestes webs exactament ni tampoc quines persones estan darrere, la qual cosa fa sospitar que són les mateixes màfies proxenetes les que les controlen, però amb un aspecte més «guai». I, per cert: si ens referim a aquestes pàgines com a webs de contacte, webs l’objectiu de les quals al final és llogar dones per hores i fer el que vulgues amb elles, supose que les pàgines de la Deep web on pots comprar una núvia russa també són webs de contacte, no? O són més bé pàgines on es trafica amb persones? Jo diria que és la segona opció, no vos sembla?
Tenint en compte això, realment podem anomenar eixes dones com a independents? Dones que han d’utilitzar aquestes webs, que no sabem qui està darrere realment ni què exigeix perquè elles puguen fer ús i que deuen estar disponibles les 24 hores del dia per a «satisfer» els homes i estar disposades a tot? Perquè si és així, hauríem de derogar la Llei Rider i afirmar que els repartidors d’Amazon, de Glovo i d’altres multinacionals són realment autònoms i independents i que ningú els controla ni els obliga a estar sempre disponibles i treballar un nombre arbitrari d’hores per a poder cobrar, no? No ho crec.
En tercer lloc, s’ha demostrat el fracàs dels models regulacionistes a Alemanya, on no només ha augmentat la demanda de prostitutes sinó també les agressions sexuals entre un300 i un 500% (sol passar quan s’envia el missatge que les dones són només joguets sexuals); i als Països Baixos, on el tràfic de persones ha augmentat entre un 25 i un 50% (les màfies i els criminals sempre ho seran per molt que legalitzes la seua activitat i amb això només aconsegueixes blanquejar-los). És més, al voltant del 75% de les prostitutes d’eixe país volen abandonar eixa vida, però l’Estat no els dona les ajudes necessàries per a fer-ho. Si tenim eixe percentatge allí, on és legal, imagineu a Espanya o als EUA, on les principals víctimes són dones migrants i negres sense recursos i fruit normalment del tràfic de persones. És més, algú creu que anar a Alemanya i veure en un restaurant l’anunci «70€ per un primer i un segon plat i dones il·limitades» realment empodera les dones? Reduir les dones a un objecte sexual i a unes postres que en eixe menú valen poc més de 20€? Eixe és el preu de la dignitat i del cos de les dones, mentre el cos dels homes no té preu? Si fora al contrari, faria temps que la prostitució hauria desaparegut, de la mateixa manera que si fórem els homes els qui tinguérem la regla, faria temps que tindríem dies de descans i productes d’higiene gratuïts. Per tant, queda demostrat que la legalització de la indústria sexual NO blinda els drets de les prostitutes ni posa fi al tràfic de persones, sinó que empitjora la seua situació i la de totes les dones. Únicament beneficia les màfies proxenetes i els puters.
En canvi, el model abolicionista suec ha demostrat ser un èxit, ja que la clau ha sigut entrenar les forces policials i judicials per a combatre la prostitució des d’una perspectiva feminista i conscienciar la població que la víctima és la prostituta; i els criminals, els proxenetes i els puters. Així, mentre aquests dos grups acaben en presó, les prostitutes són rescatades i reben tota l’ajuda necessària de l’Estat. Model que és el que van seguir primerament els països socialistes i que encara mantenen els que continuen existint, com Cuba. I no m’imagine a cap persona amb un mínim de sentit comú, i molt menys si es considera feminista i anticapitalista, dient que les dones cubanes són menys lliures perquè no hi ha prostitució i Cuba ja no és el bordell dels EUA des de fa més de 60 anys. Pot ser que les dones soviètiques, xineses, nord-coreanes i de l’Europa de l’Est estaven oprimides per estar prohibida la prostitució? No ho crec, excepte si ets un capitalista misogin i mesures el grau de llibertat d’un país en funció de quantes coses pots comprar i vendre, entre elles, les dones.
En quart lloc, si bé Mireia Vehí té raó quan diu que el debat sobre la prostitució ha cobrat força a Espanya últimament (junt amb el de les persones trans) perquè el PSOE vol intentar recuperar el control del moviment feminista, aquest és un debat que realment es remunta al segle XIX amb l’aparició dels moviments demòcrates i especialment de les tesis socialistes i anarquistes. De fet, a Espanya va ser l’anarquisme qui va posar fi a aquest debat durant la II República gràcies a Federica Montseny, primera dona a entrar al Consell de Ministres i que va aprovar a finals dels anys 30 dues de les lleis més importants d’aquest país i que van contribuir a convertir la II República en el primer règim progressista i feminista de la història d’Espanya: La llei de l’avortament i la llei d’abolició de la prostitució que va anar acompanyada per la reconversió dels prostíbuls en Deslliuradors de Prostitució, on les dones anarquistes pertanyents a l’organització Dones Lliuresdonaven assistència mèdica, psicològica i moral a les prostitutes, a més d’ensenyar-les a llegir i escriure i formar-les en Història i Política perquè pogueren desenvolupar el seu projecte de vida de forma realment independent. I no m’imagine a ningú dient que açò no era bo i que haguera sigut millor que continuaren sent prostitutes analfabetes, excepte als homes que gaudeixen imposant el seu control sobre les dones. Imagineu si les anarquistes hagueren tingut tot el suport de l’Estat i de la societat. Així que gràcies a l’anarquisme espanyol i més concretament a Federica Montseny, a l’organització Dones Lliures i al moviment llibertari femení, aquest país es va posar dècades per davant dels països occidentals capitalistes. Tal volta seria hora que les institucions públiques ho reconeguen, no?
Per tant, aquest no és un debat recent ni s’ha de tindre por a debatre sobre això. És un tema que més prompte que tard haurem d’abordar i hem d’anar-nos posant d’acord.
En cinquè lloc, afirmar que el tràfic de persones i la prostitució són coses diferents, malgrat que el 86% de les prostitutes de tot el món procedeixen del tràfic i cada vegada hi ha més menors d’edat (no ho dic jo, ho diuen els informes d’organismes internacionals), és com quan la dreta i l’extrema dreta espanyoles diferencien entre violència intrafamiliar i violència masclista o entre els discursos LGTBI-fòbics i els delictes d’odi. En el primer cas, són el mateix i en el segon, un és conditio sine qua non de l’altre. Per tant, són inseparables. Però no només això, sinó que aquesta activitat és financiada per l’existència de puters a qui els dona igual d’on procedeix eixa dona i les seues circumstàncies personals, per la qual cosa la «clientela» és la mateixa en tots els casos. Així, si acceptàrem que tràfic i prostitució són coses diferents, en destruir els proxenetes i els puters vinculats amb el tràfic, destruiríem el 86% de l’activitat. Dic jo, ja que estem, destruïm el 14% restant, alliberem a totes les dones i acabem amb la prostitució definitivament. Soc d’eixes persones que els agrada acabar el que ha començat.
Alguns diran: «Però en els països on es regula, les prostitutes elegeixen al client». Això és fals. Exemple molt clar: quan tu busques treball, elegeixes lliurement? No. Elegeixes en funció, entre altres coses, de si necessites urgentment o no un treball. Si tens la seguretat de tindre un bon nivell econòmic, no agafes qualsevol treball i no tens tanta pressa. En canvi, si ho necessites de forma imperiosa per la teua precària situació econòmica, no et pares a veure si m’agrada més aquest o aquell, o si té molt bones condicions laborals. Amb la prostitució el mateix: poden elegir els «clients» dependent de la seua situació personal. Així, si els fan molta falta els diners, seran molt menys selectives i posaran menys oposició a determinats actes sexuals que no els agrade, la qual cosa constitueix contínues coaccions, violacions i vexacions. I ocorre igual a la pornografia i les escenes que han de fer i els «balls privats» als clubs de striptease. Així que tampoc tenen realment llibertat per a elegir amb qui tenen relacions sexuals, com les antigues (i desgraciadament, no tan antigues) esclaves sexuals.
En sisè lloc, la pornografia és la part teòrica de la violència sexual que suposa la prostitució. Es mostra a les dones com a objectes sexuals a les quals els encanten els pervertits i misògins que els fan comentaris repugnants sobre el seu cos i que els agrada fer de tot, inclús actes sexuals violents, encara que diguen que no o que els fa mal. Per què? Perquè és un negoci fet per homes i els continguts estan destinats a homes per a satisfer les seues fantasies. Igual que amb la prostitució, de veritat cregueu que els agrada fer tot el que els demanen i amb tots els homes que participen? Ho dubte i açò es reafirma quan les mateixes «actrius» pornogràfiques conten que no saben com seran les escenes que els demanaran fer. És a dir, «no sé què faré, però he de fer-ho perquè si no, no cobre».
Una altra prova: programa 21 dies de Cuatro. En un capítol, Samanta Villar es va introduir a la indústria pornogràfica. Hi ha un moment en què veu com gravaran una escena lèsbica, però resulta que una de les actrius afirma que és heterosexual. Malgrat això, ha de fer l’escena, però de sobte li dona un atac d’ansietat durant la gravació i al cap d’una estona ha de tornar a acabar-la. És a dir, ens trobem en una situació on una dona ha de mantenir relacions sexuals en contra de la seua orientació sexual i amb les quals evidentment no es troba còmoda, per ser suaus. Això no seria precisament un atac a la seua llibertat sexual? I com es diu quan una persona, en aquest cas una dona, es veu obligada, per les circumstàncies que siguen, a mantenir un acte sexual que no li agrada? VIOLACIÓ. Per molts diners i molta càmera que hi haja per mig. Per descomptat, en el vídeo eixiran ambdues dones amb un somriure i passant-s’ho molt bé, però és fals.
Un altre exemple: en el mateix programa, Samanta parla amb una actriu abans de començar una escena i aquesta li conta que ella va fer escenes de gang-bang, és a dir, un grup d’homes es posen al voltant d’una dona i ejaculen sobre ella. I quan Samanta li pregunta si això li agrada, l’actriu li contesta que «no és qüestió que t’agrade o no. És que és el que has de fer». Si això ho sentírem en qualsevol altra situació, no ens semblaria que estem parlant d’una dona convertida en esclava sexual? Ens trobem en la mateixa situació d’abans. Una VIOLACIÓ, però en el vídeo eixirà amb un somriure i enviant la imatge que a les dones els encanta que un grup de desconeguts les transformen en un gelat amb nata muntada. De nou, tot mentida. Però moltes d’aquestes dones (incloses les prostitutes i strippers), igual que antics esclaus i serfs feudals, han naturalitzat la seua situació perquè és l’únic que han conegut i consideren que no tenen alternativa per a poder viure o tenen por de les màfies que es troben darrere, que són les mateixes que les de la prostitució. Com és possible? Perquè, casualitats de la vida, més d’una actriu pornogràfica ha sigut prostituta. Un proxeneta deixaria que una prostituta l’abandonara per les bones i el fera perdre diners? No, excepte si qui controla la suposada «productora independent» és el proxeneta i així, no només continua guanyant diners, sinó que a més pot blanquejar la seua activitat igual que les màfies que utilitzen negocis com a tapadora de les seues activitats criminals reals. Una prova documental d’això ho veureu més avant quan parlem d’OnlyFans.
Una altra mostra que la pornografia fomenta la violència sexual. A finals del 2020 es va descobrir a la pàgina web PornHub més de 10 milions de vídeos, dos terços del total de vídeos que hi ha a la web, amb menors i violacions reals. Empreses com Visa i Mastercard van suspendre els seus servicis de la web. Imagineu si l’escàndol era gran com perquè grans empreses bancàries abandonaren la plataforma. Però no només això, sinó que el juny d’aquest any s’han descobert nous vídeos d’aquest tipus i segons organitzacions com Exodus Cry i el Centre Nacional sobre Explotació Sexual dels EUA, l’algoritme de PornHub permet que eixos vídeos s’eliminen i es tornen a pujar quasi immediatament. Aquest fet ha provocat la dimissió de dos membres de la direcció de la web. Si açò passa en aquesta web, que és la més coneguda i suposadament segura i legal, què creieu que ens trobarem a les més desconegudes, ja no diguem a la Deepweb?
I una altra pregunta: ¿com és possible que, malgrat tot això, aquesta web continue activa i tant les persones que han pujat eixos vídeos com els que controlen la pàgina no estiguen detinguts, mentre que a Espanya es tancaven quasi a l’instant les pàgines sobre el referèndum de l’1-O i alguns dels seus responsables van ser detinguts? I no em digueu que perquè els responsables de la web no podien saber-ho perquè a l’algoritme no se li escapen milions de vídeos de violacions i amb menors, excepte si ho permets.
Tal volta perquè amb la prostitució i la pornografia es justifiquen unes altes despeses econòmiques en matèria policial i judicial que, si no existiren aquestes activitats, es podrien destinar a precisament ajudar les dones atrapades en eixe món i en sanitat, educació, etc.? No, segur que no. Com un país capitalista va preferir mantenir l’existència d’activitats criminals abans que destinar diners a millorar la vida de la gent, la qual cosa no genera beneficis econòmics? Quina tonteria, eh. Un moment…
I no podem oblidar la famosa OnlyFans, de la qual tot el món diu que les dones que apareixen són autònomes i és molt més segur que la prostitució i la pornografia tradicionals. Si deixem a un costat el fet que està dissenyada per a atraure a xiques joves (el 97% de les «creadores» són dones) perquè suposadament guanyaran diners fàcilment (el mateix que diuen els anuncis sobre els jocs d’apostes), que continua enviant una imatge hipersexualitzada i sotmesa de les dones i que aquestes han d’anar pujant el nivell d’erotisme i complir amb les exigències dels que les veuen perquè si no, no cobren, estem parlant d’una plataforma que funciona apropiant-se una part dels diners dels usuaris i de les «creadores». Una plataforma que, igual que a la resta de webs pornogràfiques i de prostitució, no se sap molt bé qui són tots els que estan darrere ni com utilitzen eixos diners i que qualsevol hacker de nivell mitjà pot hackejar el compte d’eixa dona, descobrir-ho tot sobre ella i anar a per ella. I no, no és un deliri meu, excepte si ara resulta que OnlyFans té major seguretat informàtica que les webs governamentals de Rússia o dels EUA, que han sigut hackejades més d’una vegada. En eixe cas, no he dit res, però em sembla que no és així. Per tant, de més segura té més bé poc.
A més, alguns et diuen que és perquè els agrada exposar el seu cos. Dic jo, si és només per això, per què no ho fan a Twitter o Telegram únicament, que no hi ha censura com a Instagram? Perquè a Twitter i a Telegram no poden guanyar diners, els quals necessiten per a viure. I la prova definitiva que no té res de meravellós és que, al cap d’uns quants anys, ho deixen fins i tot les que porten més temps i tenen el rang de «professional« o «estrela».
Si voleu conèixer la vertadera cara d’aquesta plataforma, més enllà de l’aspecte «guai» de la web i de les «superatractives creadores que parlen meravelles d’OnlyFans», hi ha un article de la BBC que ho explica molt bé. Una altra notícia interessant és la que demostra que la pornografia també és utilitzada per a prostituir a dones.
Però continueu afirmant que la indústria sexual, en aquest cas la pornografia, és genial i no un perill per a la societat i especialment per a les dones que estan atrapades en aquesta.
Per una altra part, no hem de passar per alt el paper de les xarxes socials a l’hora de permetre i blanquejar precisament la indústria sexual i exposar a tot el públic, inclosos menors d’edat (segons els estudis, comencen a veure contingut pornogràfic a partir dels 8 anys), a tota classe de contingut que distorsiona la seua imatge de les dones i d’unes relacions afectivosexuals lliures i sanes. Cal prendre mesures de veritat i no solament exigir un compte en el qual demostres que tens 18 anys, cosa que pot fer qualsevol posant la data de naixement que li done la gana.
Per cert: el que va ocórrer amb les webs sobre el referèndum i els seus creadors demostra, enfront del que diuen alguns, que es pot posar fi a la indústria sexual tant a Internet com a la vida real si hi ha voluntat política.
