Front Ampli, Sumar, 2n Pacte de Sant Sebastià... Molts noms, un mateix objectiu | 3c

En setè lloc, si parlen amb algunes de les suposades prostitutes independents i actrius pornogràfiques, tenen en comú que totes elles van entrar en eixe món per determinades situacions socioeconòmiques: Pagar els estudis universitaris, treballs amb salaris molt baixos, mantenir a un fill o una filla, contribuir a l’economia familiar o de parella... És a dir, que ho fan a causa de les desigualtats econòmiques provocades pel capitalisme que impliquen que la universitat o tindre una família només siga possible per a uns quants privilegiats que tenen els diners necessaris. La prova és que ningú s’imagina a Ana Botín, Díaz Ayuso, Inés Arrimadas, Cristina de Borbón o qualsevol altra dona rica com a prostitutes, actrius pornogràfiques, strippers o llogant el seu úter. Perquè no ho necessiten. Cap persona vol vendre el seu cos, excepte si no té altre remei. De la mateixa manera que ningú ven les seues coses, llevat que li facen falta urgentment els diners. 

Les dones que ho fan, com ja he mencionat, abandonen eixe món tan prompte com poden i més d’una ha patit depressió i addicció a les drogues, motiu pel qual s’ha suïcidat o ha mort per sobredosi. De fet, un dels mecanismes de les màfies i dels proxenetes en general per a controlar a les prostitutes és enganxar-les a les drogues perquè siguen més submises. En qualsevol documental mig seriós ho podeu veure.

Així, pretendre legalitzar aquestes activitats implica directament blanquejar el capitalisme com fan els que defenen el greenwashing(capitalisme verd), envia el missatge que el sistema capitalista pot ser feminista, que els problemes socioeconòmics que causa són inevitables i no hi ha alternativa, que el cos humà pot ser mercantilitzat com la terra, l’aigua o els recursos naturals i buidar de contingut al feminisme de classe o socialista. Aquest plantejament per a mi és inacceptable. I hauria de ser-ho també per a qualsevol persona que es considere d’esquerres i sobretot, anticapitalista o socialista perquè suposa renunciar completament al projecte socialista. No hi ha cap intel·lectual i revolucionari comunista o anarquista, des de Marx,Engels i Bakunin fins a les actuals organitzacions comunistes i anarquistes, passant per Lenin, Rosa Luxemburg, Alexandra Kollantai, Kim Il Sung, Fidel Castro, Federica Montseny, Lucía Sánchez Saornil o la Pasionaria, que acceptaria la indústria sexual com un element compatible amb el socialisme, sinó més bé com un obstacle i un enemic de la igualtat social entre dones i homes, bàsica en un Estat socialista i en un món comunista.

En vuitè lloc, vull deixar clar que jo no soc un conservador ni un moralista en temes sexuals ni res paregut. A mi em té igual si una dona decideix fer topless (de fet, estic d’acord amb la campanya de la Generalitat de Catalunya per a deixar de criminalitzar aquesta pràctica), si una persona gaudeix de les seues relacions sexuals utilitzant vibradors o vol fer una orgia en sa casa amb sessions de sadomasoquisme. El meu problema és quan hi ha diners per mig i les persones que participen ho fan perquè es veuen obligades per màfies o per les seues circumstàncies econòmiques, ja que aleshores la seua participació no és realment lliure. Per a mi, els vertaders criminals seran sempre els proxenetes i els puters. Mai les prostitutes ni les actrius pornogràfiques ni cap dona atrapada en aquest món, que només volen sobreviure i la millor manera de garantir els seues drets com a persones, com a dones i com a membres de la classe treballadora és destruir a la indústria sexual i al sistema heteropatriarcal i capitalista que la defèn.

Vos recomane llegir aquesta entrevista a Noemi Casquet, periodista i divulgadora sexual, que s’oposa a plataformes com OnlyFans perquè mercantilitzen el cos femení i el sexe, així com també critica la versió de la prostitució contada des de l’òptica de les prostitutes que han tingut la gegantesca sort d’arribar a la cúspide de la indústria sexual i gaudir de certs privilegis (igual que la minoria que arriba a la cúspide del sistema capitalista), atès que invisibilitza a la majoria de prostitutes que viuen sotmeses i amenaçades. I vos assegure que, enfront del que diuen algunes regulacionistes, no tots els abolicionistes som moralistes i puritans. Llegiu l’entrevista i mireu alguns dels vídeos al seu canal de YouTube si no em creieu.

En novè lloc, estic en desacord quan acusen Mireia Vehí o a diputades d’ERC de còmplices de les màfies proxenetes i crec que són reaccions molt simplistes. En la meua opinió i partint d’algunes de les coses que ja he dit, les persones que defenen una postura regulacionista com la diputada Vehí ho fan perquè són conscients (i en això tenen raó i també a l’hora de criticar la postura abolicionista del PSOE) que la indústria sexual no desapareix només amb una llei que ho diga sinó que és necessari que l’Estat pose tots els recursos necessaris per a ajudar a les dones a eixir d’eixa situació i també fer les polítiques socioeconòmiques menesters perquè no tornen a caure, a més d’acabar amb les màfies: sanitat i educació totalment públiques i gratuïtes, habitatge per a tota la població, prohibició d’hipoteques i lloguers, empreses energètiques i financeres en mans de l’Estat, regularització de totes les dones en situació irregular, condicions laborals dignes, control de preus, educació afectiu-sexual de qualitat a tots els nivells educatius, tolerància 0 amb totes les violències masclistes i LGTBI-fòbiques, etc. 

I la CUP, Mireia Vehí i la resta de regulacionistes que es defineixen d’esquerres i anticapitalistes saben que en un estat capitalista tot això és impossible i molt menys en una monarquia bananera com Espanya, ja que PP i PSOE (ja no diguen Vox) no farien res per a ajudar de veritat a les dones en eixes situacions. Per eixe motiu, arriben a la conclusió que, abans que la situació d’aquestes dones empitjore, millor regular eixes activitats i almenys tinguen alguna font d’ingressos. Continua sent denigrant, realment no blinda els seus drets i es basa en l’explotació sexual de la dona, però és el mal menor. 

Aquest raonament el puc entendre i, si Mireia Vehí ho afirmara al Congrés, fins i tot l’aplaudiria. Però que diguen això i no que vendre el teu cos és un treball i t’empodera, mentre que vendre el teu úter és inacceptable i antifeminista, cosa amb la qual estic totalment d’acord. Resulta un poc contradictori mantenir eixes dues postures: està malament que els homes lloguen úters, però està bé llogar la resta del cos? O està bé mercantilitzar el cos humà o no ho està. Les dues coses no poden ser. Si elegim la primera opció, obrim la porta a legalitzar la venda d’òrgans humans i fins i tot el treball infantil perquè per al mercat, l’objectiu sempre és guanyar diners, siga com siga.

I hi ha un detall que em crida molt l’atenció. La CUP, en línia amb les postures regulacionistes en general, ha presentat una proposició de llei per a regular el «treball sexual» i al mateix temps estableix la creació d’ajudes perquè les dones que vulguen puguen deixar-ho. Si segons les regulacionistes el «treball sexual» és positiu per a les dones i regularitzar-ho assegura els seus drets, per què al mateix temps es volen crear ajudes per tal que l’abandonen? Per què no plantegen crear ajudes per a les treballadores de la llar o per als qui treballen a l’hostaleria, que també tenen condicions laborals molt dures i precàries? Perquè en el fons saben que les dones de la indústria sexual estan en eixa situació perquè estan coaccionades, bé per màfies, bé per la seua situació socioeconòmica o per altres motius, però en cap cas ho fan lliurement i voluntàriament, sinó sofrint un autèntic infern. I això ens porta al raonament que he fet dalt sobre els motius de la CUP per a defendre el regulacionisme. Com he dit abans, ningú ven el seu cos a les bones. Només si no té altra opció. 

També hi ha un altre detall cridaner. Ara mateix, a Espanya hi ha una nova llei de protecció animal que, entre altres coses, prohibeix la venda d’animals de companyia, com gossos i gats perquè s’entén que són éssers que senten i, per tant, no poden ser objectes de comerç, cosa amb la qual estic completament d’acord. Però alhora, determinades organitzacions polítiques i socials, que estan a favor d’aquesta llei, defenen la prostitució, que consisteix bàsicament en el lloguer de dones per hores. És a dir, un país on no es poden comprar animals però si llogar dones com si foren un cotxe o un DVD? Ara resulta que els animals tenen més valor que les dones? Perquè això ens retrotrau a temps molt foscos per a les dones de tot el món i que encara són prou foscos en alguns llocs. Digueu-me boig, però això no té cap lògica per a mi i, molt menys, si volem avançar cap al socialisme. Si no es poden vendre animals, tampoc es poden llogar persones. I molt menys comprar-les per descomptat. Si eixos homes necessiten «afecte» o «companyia», que es compren una nina inflable, que estan molt de moda i deixen en pau a les dones.

Què hem de fer? Acabar amb totes les causes que porten a les dones a eixa situació. Així sí que assegurarem els seus drets i es convertiran en les ames dels seus cossos.

Com ja vaig dir en un dels meus primers articles, com a historiador he aprés que tot, absolutament tot en aquest univers (inclòs el mateix univers), té un final, especialment les creacions humanes, ja que són finites, incloent-hi la indústria sexual. Per tant, deixem de veure-la com a un ésser còsmic sense principi ni final i que sempre estarà ací. Pot ser destruït, junt amb el patriarcat i el capitalisme, com ho van ser el feudalisme i l’esclavitud. Només fa falta voluntat social i política.

Ara bé, malgrat aquestes diferències, prefereix a Mireia Vehí i a Maria Dantas (ERC) de ministres de Defensa i d’Interior, respectivament, que a Robles i Marlaska. Això sempre. Amb Mireia i Maria coincidiré en un 90%, mentre que amb el PSOE i amb Robles i Marlaska concretament no arribarà a un 50%. I amb el PSOE cal estar constantment darrere per a assegurar-se que compleix el que firma. Potser no ens posaríem d’acord en alguns aspectes sobre la indústria sexual, però sí en què és necessari acabar amb les màfies i amb el capitalisme i això ja faria molt de mal a la indústria sexual i als que la financen. A més, prefereix 1000 vegades l’actitud i la forma de ser de Mireia i de Maria que la del PSOE. Només vegem les seues actuacions al Congrés i a les comissions d’investigació (el documental Pomes, de la CUP, és esplèndid) i la manera de comportar-se en persona, malgrat que van ser tan sols unes hores, demostren que són més professionals, humils, properes, humanistes i decents que qualsevol ministre socialista, especialment els més propers al PP. I per a mi, tot això pesa més que les sigles i les escasses diferències ideològiques.

I, en dècim lloc, ací teniu un article del qual he extret les dades sobre l’impacte negatiu de la prostitució i la pornografia.  I també un altre. També vos recomane llegir el llibre La revolta de les putes. De víctima a activista, d’Amelia Tiganus, supervivent del tràfic de persones i obligada a prostituir-se a Romania i a Espanya durant anys, així que jo diria que sap prou del tema.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.