Dimarts 27 començarà l’últim Debat de Política General a les Corts valencianes abans de les eleccions. És per aquesta condició que l’esdeveniment adquirirà especial rellevància i que servirà perquè els partits mostren les seus cartes sobre com afrontaran, previsiblement, aquesta etapa de precampanya que tot just ara s’inicia.
Amb les enquestes tan discutides com sempre entre els blocs d’esquerra i de dreta i amb la certesa que el desenllaç electoral es resoldrà, previsiblement, per la mínima, els partits encaren un nou cicle també determinat pel desgast intern al si de cadascun dels blocs per mirar de sumar hegemonia entre cada costat de l’hemicicle.
S’està veient, per exemple, a nivell municipal amb l’intent de Sandra Gómez d’arribar a l’alcaldia de València, on Joan Ribó aspira mantenir-s’hi; o amb la tensió, dissimulada amb cert èxit, que ha augmentat entre PSPV i Compromís amb la gestió de la imputació –i la posterior dimissió– de la vicepresidenta Mónica Oltra. Però hi ha també la seguretat que els blocs d’esquerra i de dreta es podran imposar, només, si les parts que els integren obtenen un bon resultat electoral. El fracàs d’una part seria, previsiblement, el fracàs de tot el conjunt.
Siga com siga, el PSPV sembla tindre clar que el seu gran rival és el PP. Així, la visita de Pedro Sánchez divendres a València per a acudir a l’acte del desè aniversari d’eldiario.es va motivar els socialistes valencians per a diferenciar «el compromís de Pedro Sánchez amb les reivindicacions de la Comunitat» davant «un PP que és sinònim de retrocés, retallades i que està allunyat de les necessitats dels valencians i les valencianes». Així ho resumia el PSPV en un tweet que recollia declaracions del seu secretari d’organització, José Muñoz. El partit també cuida la seua imatge de preocupació per la qüestió social, amb una piulada en què destaca la voluntat del conseller de Sanitat, Miguel Mínguez de reduir les llistes d’espera als hospitals «de manera molt significativa». El finançament també està en l’agenda del PSPV, tot i que és un afer que si el 2015 li beneficiava –el PP estava a la Moncloa–, ara li resulta incòmode pel fet que amb Pedro Sánchez no han aconseguit la reforma del sistema, un dels grans reptes del partit. La manera de parlar-ne, per part dels socialistes, és posar en valor «les compensacions pressupostàries» del Govern espanyol per a pal·liar els efectes del sistema i la crítica constant de Ximo Puig al dumping fiscal practicat des de Madrid i ara també des d’Andalusia, dues comunitats governades pel PP. Les inversions en els territoris afectats pels incendis forestals d’aquest estiu, la lluita contra el despoblament, la candidatura d’Alacant per a esdevenir seu de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial o les mesures contra els promotors de la prostitució, personalitzades per la consellera Gabriela Bravo, també estan entre els principals punts a reivindicar per part del PSPV.
Pel seu compte, el PP, principal partit de l’oposició, desenvolupa una activitat menys intensa a les xarxes socials, inversament proporcional a la insistència amb què ve promocionant el seu candidat, l’alacantí Carlos Mazón, triat fa més d’un any com a líder del partit al país Valencià. Ell i María José Catalá, síndica a les Corts i candidata a l’alcaldia de València, són les grans cares visibles d’aquesta formació i s’encarreguen de carregar, fonamentalment, contra Ximo Puig. Així, els populars han vist l’oportunitat de la incapacitat del PSPV per forçar una reforma en el sistema de finançament per a responsabilitzar aquest partit i el president espanyol, Pedro Sánchez, de la vigència del model que els mateixos socialistes criticaven amb força quan governava el PP. Catalá ha arribat a dir que Sánchez «no hauria de xafar València» fins que no tinga tancada dita reforma. També en termes econòmics, el PP aposta bona part del seu programa a l’abaixada d’impostos com a remei contra la inflació per a beneficiar, diuen, les rendes més baixes. En aquest sentit s’explica també la seua intensa campanya contra la taxa turística, en què compta amb la total complicitat de la patronal hotelera i a través de la qual han forçat el PSPV, en molts casos, a posicionar-se en contra i a emparar-se en l’autonomia municipal d’aquest impost per a rebutjar-lo des dels consistoris una vegada s’aprove. Per tant, i atès que bona part dels municipis litorals del país compten amb un alcalde o alcaldessa socialista, la taxa no hauria de ser motiu de gran preocupació per als hotelers, però la seua campanya i la del PP ha augmentat el to i ha causat incomoditat en els socialistes, que vinculen la mesura als seus socis de Compromís i d’Unides Podem. El PP també ha aprofitat la crítica del president manxec, Emiliano García-Page, a Pedro Sánchez i l’elogi a Alberto Núñez Feijóo per a recordar que Puig i Page es van conjurar amb Susana Díaz durant les últimes primàries del partit. Al seu torn, els populars insisteixen a responsabilitzar els socialistes dels incendis forestals de l’estiu i defensen la regulació dels esdeveniments més polèmics d’aquesta temporada de l’any: els bous al carrer, un tema que incomoda els socialistes i que des del PP ja han defensat que miraran d’aplicar regulació, però no prohibició.
Ciutadans va ser la tercera força més votada en les últimes eleccions valencianes, però serà pràcticament un miracle si torna a traure representació. El partit es troba en una guerra interna entre els qui aposten per la refundació o per la remodelació sense la seua líder, Inés Arrimadas, assenyalada pels últims fracassos electorals. Encara sense candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, es pot entendre que els constants retweets del compte valencià del partit a les publicacions del d’àmbit estatal es deu, precisament a aquest buit. Maria Muñoz, referent d’aquest partit al País Valencià, critica la revalorització de les pensions al mateix nivell que l’IPC, perquè ho considera «insostenible i insolidari», i acusa tant el PP com el PSPV d’aquesta intenció. El partit taronja també defensa el model publicoprivat de la sanitat, que defineix com «un èxit a tot Europa», tot just quan el PSPV ha insistit en la seua determinació a no renovar els contractes amb les empreses privades que gestionen els centres públics de la sanitat valenciana, molts dels quals finalitzen l’any que ve. El partit taronja limita el seu discurs a dos eixos fonamentals: la davallada d’impostos al mínim i els atacs contra l’ensenyament en català, aspecte que aprofiten per a titllar Núñez Feijóo de «nacionalista» pel model lingüístic aplicat a Galícia, territori que ell ha governat durant més d’una dècada.
Pel que fa a Compromís, el seu bon resultat serà determinant, novament, per a la reedició del Botànic. La coalició valencianista també ha criticat de manera ben clara els models fiscals d’Andalusia i Madrid, tot i que també centren el seu discurs en altres aspectes. Per exemple, critiquen de manera constant l’estat deficitari en què es troba el sistema de connectivitat al País Valencià, amb uns trens de rodalies que es retarden a diari i que són víctimes de la seua obsolescència. Compromís no ostenta cap responsabilitat en aquest sentit, però sí en agricultura, fet pel qual insisteixen en el seu projecte de promocionar i consolidar els aliments ecològics i la sostenibilitat en aquest àmbit. També des de la Conselleria d’Agricultura es promociona l’anomenada Ruta del Biogàs per a potenciar la indústria del gas renovable i crear nous llocs de treball. Sense oblidar les referències als col·lectius estigmatitzats o perseguits per l’extrema dreta, la coalició també insisteix en la proposta d’establir la setmana laboral de quatre dies «per a treballar menys i produir més», i posa en valor l’augment de places per a docents a les aules gràcies a la iniciativa d’una Conselleria liderada pels valencianistes. Compromís projecta de manera constant la imatge de Joan Baldoví, el probable candidat a les pròximes eleccions a les Corts valencianes, i no s’oblida de defensar l’esmentada candidatura d’Alacant com a seu de l’Agència de Supervisió de la Intel·ligència Artificial, de promocionar l’accessibilitat a l’espai públic –amb Joan Ribó com a referent en aquest sentit– i d’apostar per l’abaixada d’impostos als col·lectius més vulnerables i per augmentar-los als més benestants.
La ultradreta, que va irrompre en les últimes eleccions amb 10 diputats, no té la perspectiva optimista que sí que tenia fa només uns mesos, quan Pablo Casado encara liderava el PP. El dolent resultat a Andalusia i el foc intern al partit amb l’expulsió de Macarena Olona han ferit Vox, que en els seus últims tweets exhibeix, sobretot, la presència de representants dels partits a actes: Fira Gastronòmica d’Alacant, obertura del curs acadèmic a la Universitat Catòlica de València, Premis Valencians per al Segle XXI… És, de fet, pràcticament les úniques coses que el compte del grup parlamentari d’extrema dreta a les Corts emet en clau valenciana, atès que la major part dels comentaris van en contra del Govern Sánchez, d’Unides Podem o de l’independentisme català.
Des d’Unides Podem, el principal objectiu és sobreviure a la tanca electoral del 5%. Un resultat per sota d’aquest percentatge deixaria la coalició sense representació i, amb quasi total seguretat, impediria una reedició del Botànic. És per això que els morats insisteixen a explorar confluències amb Compromís i altres partits d’esquerres per a garantir la seua presència institucional. Confluències que seran més senzilles de signar en alguns municipis, però que seran ben complicades en àmbits de més transcendència, tot i que la coalició hi insisteix. Mentrestant, els morats aposten per les mesures socials per a contrarestar els efectes de la inflació, denuncien des de la vicepresidència segona de la Generalitat, liderada per Hèctor Illueca, la continuïtat dels desnonaments mentre apliquen fórmules per a posar-hi remei i mostren la cara més social del partit per mirar d’erigir-se com la garantia que el govern valencià serà decididament d’esquerres només si ells s’hi mantenen.
Previsiblement, cada grup redundarà en aquests eixos a partir del dimarts a les Corts, en una sèrie de sessions que no estaran exemptes de soroll, de sobreactuació i de declaracions d’intencions amb motivació preelectoral.
