La setmana passada, Compromís Podem i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) van signar un acord per a participar, en una mateixa candidatura, en les eleccions municipals de Santa Pola (Baix Vinalopó) de l’any que ve. Aquesta fórmula, en la qual insisteixen de manera constant tant EUPV com Podem al País Valencià, no està gens clar que tinga rèplica a tots els municipis valencians, i encara menys a les eleccions a les Corts. Però comencen a sorgir acords que alguns partits, concretament els qui des del 2019 integren Unides Podem, utilitzen com a mètode per a pressionar i intentar que les confluències siguen generalitzades.
Amb més de 30.000 habitants i una economia basada en el turisme –sobretot residencial– i en la pesca, Santa Pola (Baix Vinalopó) ha experimentat una evolució política similar a la de la resta del sud valencià. Va estar governada pels socialistes durant les primeres legislatures de la represa democràtica fins que el 1991, durant l’última legislatura de domini del PSPV al País Valencià, el Partit Popular va guanyar l’alcaldia en aquesta localitat. Els socialistes hi tornarien només durant una legislatura, entre 1999 i 2003, però ja no van recuperar el poder local fins al 2015, quan Yolanda Seva va esdevenir primera regidora després d’una investidura desencallada de manera ben peculiar. Amb 21 regidors a la corporació, el PP (9) i Ciutadans (3) ho tenien de cara per a pactar un govern local, però dos regidors taronges van preferir fer govern amb PSPV, Compromís, la marca local de Podem –Sí que es pot Santa Pola– i EUPV. Aquella decisió dels regidors taronges els va valdre l’expulsió del partit, atès que Albert Rivera va prohibir expressament cap mena de pacte amb Compromís. Quatre anys més tard, el PP va poder recuperar l’alcaldia –que ara mateix continua ostentant– gràcies als seus deu regidors i al suport del de Vox.
La situació en què va quedar l’esquerra en aquells comicis ha obligat a reflexionar, segurament, sobre la idea d’una candidatura unitària. EUPV i Podem, que es van presentar per separat, es van quedar fora del consistori tot i tindre més de 500 vots cada formació, a poc més d’un centenar dels que va obtindre Vox; i Compromís, amb 942 vots, hi va aconseguir només un representant. La suma dels tres partits hauria fet que una candidatura conjunta sumara quasi 2.000 vots, i que superaren de llarg els tres regidors de Cs en cas que tots els votants d’aquestes formacions hagueren aprovat la confluència.
Si es fa cas dels resultats de les eleccions municipals del 2019, sembla lògic que siga Compromís la formació que impose el seu candidat a l’alcaldia en les pròximes eleccions. En aquesta localitat predomina la part de la coalició lligada a Iniciativa, el partit de Mónica Oltra i Aitana Mas, tot i que l’antic Bloc també compta amb militants al poble i el candidat encara no està decidit, però no sembla –segons font implicades– que aquesta pluralitat vaja a ser motiu de disputa per a encapçalar la llista. «Quan vam veure, en les anteriors eleccions, que no teníem la força del 2015 i que tindre tres candidatures d’esquerres al poble no donava resultat, vam decidir explorar una candidatura unitària», reconeix Esteve Ruiz, secretari del grup municipal de Compromís. «El que volem és alguna cosa més per a Santa Pola i aspirar a tindre el millor resultat possible per a poder incidir i oferir a la gent un projecte diferent, que siga de llarg termini i que ens permeta treballar bé com a grup municipal», argumenta.
Segons Esteve Ruiz, el programa, que encara no està definit –de fet, la candidatura conjunta encara no està signada–, hauria de pivotar al voltant de la posada en valor dels espais naturals, dels jaciments arqueològics i també de la protecció del dret a la vivenda. «Patim problemes perquè els lloguers són cars en un poble en què predomina el turisme residencial. Molta gent se n’ha d’anar a viure a Elx», lamenta, referint-se a la ciutat veïna i capital comarcal.
Pel que fa a Podem, a hores d’ara el partit està en plena fase de reconfiguració a Santa Pola, però fonts que han format part de la formació morada els darrers anys destaquen «l’harmonia i la bona relació» que mantenen amb EUPV, malgrat que en les anteriors eleccions no van ser capaços de pactar. «Ideològicament, coincidim en un 95% o més», diuen des de la formació morada amb entusiasme. Des d’EUPV, José Ángel García, membre del partit, també reconeix que «fa falta una candidatura d’aquest tipus, en què els grups que tenen idees similars per al poble treballen junts». Ell també dona importància a oferir un programa que prioritze la preocupació pels problemes socials del poble. Preguntats pel motiu del vot multitudinari que rep la dreta en una localitat com Santa Pola, tots coincideixen a dir que aquest vot està «consolidat», com en bona part de les localitats turístiques de la zona, «però també hi ha un vot progressista, i nosaltres volem que aquest vot que es dispersa tinga una única representació i unes úniques sigles», diu José Ángel García.
Tots ells, alhora, són preguntats per si una confluència com la de Santa Pola ha de tindre rèplica en altres municipis, i també a les eleccions valencianes i a les d’àmbit estatal. El representant d’EUPV considera que, «de fet, la fórmula valenciana és una confluència», diu referint-se al Botànic, «però la confluència electoral, tal com estan les coses, també seria molt interessant per a canviar els pobles i construir una esquerra més forta». Des de Podem són encara més favorables a aquesta idea: «calen confluències d’aquest tipus a tot arreu, perquè el creixement de la dreta no és només un problema local, sinó mundial, i només podem unir-nos per a lluitar contra el feixisme, que avança amb idees retrògrades contra les quals hem lluitat sempre». Des de Compromís, en canvi, Esteve Ruiz matisa que cada escenari electoral és diferent a l’hora de plantejar o no una coalició. «La unió de l’esquerra és un fetitxe: és adequada si hi ha predisposició per totes les parts. A Andalusia semblava positiva, però els partits estaven barallats des del minut u i no era gens creïble, i va acabar com va acabar. A nivell valencià és explorable pel simple fet que la barrera electoral del 5% pot deixar fora Unides Podem, però la marca de Compromís ha de perdurar», clarifica. En l’àmbit estatal, Ruiz reconeix que «tot està molt en l’aire, però depenent del que diga Yolanda Díaz, jo no tindria cap problema a explorar una coalició», admet.
Santa Pola ha fet un primer pas de confluència que podria tindre rèplica en altres localitats, però que es presenta molt més complexa a nivell valencia i estatal. La incògnita es resoldrà tal com s’aproximen les cites electorals.
