L’alcalde de la capital de la Marina Alta fa balanç del seu mandat i explica la seua percepció de cara a les eleccions municipals i valencianes de l’any que ve. Dénia, amb 40.000 habitants, està governada pel PSPV amb majoria absoluta, i Vicent Grimalt és un dels alcaldes més identificats amb el president valencià, Ximo Puig.
-Vostè governa la ciutat de Dénia des del 2015, i des del 2019 ho fa amb majoria absoluta. Creu que està en condicions de revalidar la majoria l’any que ve?
-És complicat de saber ara mateix. Per il·lusions i per ganes no serà.
-Vostè repetirà com a candidat per tercera vegada consecutiva, tot i que en un primer moment no contemplava presentar-se en més de dues ocasions. Què li ha fet canviar d’opinió?
-Ha sigut una legislatura molt complicada, sobretot pel tema de la pandèmia. I vulguem o no, algunes coses no es podran fer o es quedaran a mitges. Molta gent em va demanar que em tornara a presentar i vaig decidir que ho faria.
-Espera que hi haja competència en primàries del seu partit per a revalidar la seua candidatura?
-No. Bé, no se sap mai, però no crec.
-Vostè és molt pròxim al president Ximo Puig. El secretari general del PSPV a la demarcació provincial d’Alacant és Alejandro Soler, qui es va enfrontar en primàries a Toni Francés, el candidat més pròxim al president valencià, que va ser derrotat. Pensa que aquest fet podria desembocar en pugnes per les candidatures a les alcaldies de les grans ciutats de la demarcació, que tenen totes candidats socialistes a l’alcaldia pròxims a Puig i llunyans a Soler?
-Jo espere que no. No crec que fora massa intel·ligent. De tota manera, per norma pròpia del partit, en totes les ciutats de més de 20.000 habitants el que està com a alcalde o alcaldessa repeteix com a candidat si vol sense que hi haja primàries.
-Ho pregunte per si pensa que Soler permetrà que cap dels candidats a les alcaldies de les grans ciutats de la demarcació d’Alacant no siga pròxim a ell, tal com es pronostica a hores d’ara.
-Crec que la gent és més intel·ligent com per plantejar-se fer eixes coses. Espere que no passe. No seria bo per al partit.
-Hi ha certa sensació de neguit entre les forces del Botànic de cara al 2023. Pensa que és més complicat, a hores d’ara, mantindre el Govern valencià a com ho era el 2019?
-Jo pense que no. La gestió que es fa des de la Generalitat des del 2015, però sobretot durant la legislatura actual en qüestions com ara la pandèmia o la crisi energètica, és molt positiva. Durant la pandèmia, un metge em va dir una frase molt clara: «no vull ni pensar què hauria passat si governara el PP». Crec que la gent ha de valorar el treball que s’està fent des del Govern de la Generalitat. Confiat no pots estar mai, però crec que el Botànic ha treballat i continua treballant molt bé per traure endavant aquesta comunitat. Les xifres són visibles: atur, empreses creades… Si tinguérem la sort que un dia el Govern d’Espanya reconeguera allò que els valencians reclamem des de fa tants anys perquè els valencians siguem iguals que altres comunitats, seríem una enveja per a molts altres territoris.
-Les enquestes per a Pedro Sánchez, en canvi, no són favorables des de l’arribada de Feijóo al PP. Pensa que aquest fet podria comprometre la continuïtat del Botànic?
-Queda molt de temps encara per a les eleccions espanyoles: falta més d’un any i supose que eixa tendència canviarà. Però dic el mateix que deia abans: tots sabem el que fa el PP quan governa. I tots sabem, també, que la gestió del Govern de Pedro Sánchez és molt diferent de la que faria el PP. Pense que s’està treballant molt bé.
-Però per exemple, la qüestió del finançament s’ha tornat a ajornar i ha quedat la sensació que el Govern valencià no ha tingut suficient força com per a provocar eixe canvi, que era una promesa electoral. Pensa que això pot perjudicar el vot socialista?
-Evidentment no estem tan reconeguts com ho hauríem d’estar, però ho estem molt més a com ho estàvem quan governava el PP. Tant de bo algun dia siga possible que ens reconeguen el que ens han de reconèixer. El deute del Govern d’Espanya amb els valencians és enorme a nivell històric, encara que s’haja reduït. D’altra banda, crec que un dels grans puntals de Pedro Sánchez com a president autonòmic és Ximo Puig.
-Pensa que caldrà avançar les eleccions valencianes per a garantir el millor resultat possible?
-Jo crec que les eleccions valencianes coincidiran amb les locals [28 de maig de 2023].
-El candidat del PP serà Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant. Quin balanç fa del seu mandat?
-Si tenim en compte la seua gestió en municipis que no són del seu partit, i més a la Marina Alta, en aquest cas preferiria que no existira la Diputació. Si tenim en compte el que Mazón ha ajudat a aquesta comarca, exceptuant el que ens ha de donar per llei i que no ens pot llevar, la suma és zero. No veig el senyor Mazón com a president de la Generalitat. Deu ens agafe confessats.
-Podria posar-me un exemple d’això que diu?
-La mateixa gestió que fa el senyor Mazón demostra que és digne alumne del senyor Zaplana. Molt de coet, però a l’hora de la veritat, de forment ni un gra. I tenim coses a Dénia de les quals la Diputació passa olímpicament. Posaré un exemple molt senzill: estem celebrant, des del 2016, el D*NA, un festival gastronòmic que és tot un referent estatal i que està capitanejat per Quique Dacosta. Estrelles Michelin i cuiners d’ací estan sempre en aquest festival atenent mitjans de comunicació de tot arreu. I la Diputació d’Alacant no aporta ni un cèntim.
-Com pensa que ha gestionat Mazón, per exemple, la qüestió dels incendis, que tant ha afectat la comarca de la Marina Alta?
-La seua gestió és molt palpable: només cal veure el dèficit de bombers forestals al parc d’aquesta comarca. Estem més que abandonats tot i que som la segona comarca més muntanyosa i amb més massa forestal, després de l’Alcoià, de tota la província d’Alacant. Quina prevenció han tingut pel que fa als incendis forestals? Zero. No res. Només s’ha de veure la quantitat de bombers que hi ha en aquesta comarca.
-Dénia s’involucrarà, d’alguna manera, en la reparació d’aquests pobles?
-Sí. Ja ens vam oferir. No és fàcil, i no és bo dir que farem tal o tal cosa. Primer han de seure els especialistes, cal veure quines mesures s’han de prendre i cal valorar accions que puguen ajudar a aquests pobles.
-A nivell local, un dels grans problemes que ha hagut d’afrontar Dénia ha sigut l’envelliment de la població, que compta amb quasi un 20% de veïns en edat de jubilació que s’han queixat de les llargues llistes d’espera al centre de salut, de la mancança d’espais d’oci o de transport públic.
-Estem acabant de preparar la licitació per a tindre un transport públic a l’altura. Qui coneix Dénia sap d’aquesta dificultat per la seua orografia: ací tenim el Montgó, la Marina o les Rotes, i l’hospital està a quaranta quilòmetres del centre. I com que no arribem als 50.000 habitants i no tenim la condició de gran ciutat, no rebem l’ajuda o el suport dels governs d’Espanya o de la Generalitat a l’hora de tindre transport. Per tant, ho hem de resoldre nosaltres. Un altre problema d’aquesta ciutat és el de la sanitat: tenim la gestió privatitzada, i tots sabem què passa quan això es privatitza. És el que passa quan algú es preocupa més dels diners que de la salut.
-Hi ha alguna possibilitat de revertir la gestió de la sanitat?
-Es revertirà al gener del 2024, que és quan acaba el contracte. Soc dels que pensa que ara, indemnitzar una empresa que d’altra banda no sabem quina és –no sabem si és Ribera Salut, una companyia francesa o qui té les accions de l’empresa que porta les accions de la salut a la comarca–, ara mateix, seria clavar-se en un embolic. Per al temps que queda, crec que paga la pena que Conselleria controle allò que han de complir, que els obligue a fer allò que han de fer, com són els centres de salut de Dénia, Calp i Pedreguer, i després, al 2024, que se’n vagen.
-Dénia és un municipi que viu fonamentalment del turisme. Considera que la taxa turística seria positiva perquè s’aplique a la localitat?
-En aquesta localitat no. El turisme de Dénia no és d’hotel fonamentalment, sinó que el 50% és de segona residència. No crec que ara siga el moment d’aplicar la taxa turística.
-Quan seria el moment, segons vostè?
-Caldria estudiar-ho, consensuar-ho i valorar-ho. Conec un estudi que va fer Turisme Comunitat Valenciana, fet per la Universitat d’Alacant, que puntualitza que la taxa no seria massa beneficiosa en aquests moments. A Dénia la taxa seria molt difícil de controlar, perquè les places hoteleres són 3.000 o 3.500, i sabem tot el que hi ha al mercat negre. I tenint en compte que més del 50% és mercat de segona residència, clavar-te en una taxa turística amb una gestió que ja de per si serà costosa, no crec que siga el més favorable.
-En canvi, hi ha la sensació que als valencians els costa fer aquest pas, tot i que la gran majoria de ciutats turístiques tenen un impost com aquest.
-Els grups parlamentaris van aprovar que la taxa s’aprovara d’alguna manera, però no es pot fer de la manera que es va fer: no poden fer-ho sense parlar amb els municipis turístics, sense que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies puga opinar, sense consensuar-ho amb el sector… En altres llocs funciona, però tots sabem com és de complicat, i caldria posar a la balança si paga la pena o no gestionar aquest impost. Jo crec que a Benidorm, a Calp o a València és més fàcil d’aplicar la taxa. En altres llocs com ara Dénia o Xàbia, on les places hoteleres, que són les que graven els impostos, són tan reduïdes, crec que no paga la pena. Els municipis turístics representem el 14% del PIB de la Comunitat Valenciana, i hauríem de tindre un suport econòmic per mantindre els municipis en condicions perquè el turisme vinga. En el cas de Dénia és molt senzill: el manteniment de les platges amb salvament, socorrisme, balissament i neteja dels quilòmetres de costa que tenim suposa, als veïns de Dénia, una despesa de dos milions i mig d’euros a l’any. Això la taxa no ho pagaria, i crec que hauríem de tindre una ajuda per a compensar-ho.
-Per últim, un altre dels debats que hi ha sobre la taula és el de les festes amb animals, i Dénia està en el punt de mira pels bous a la mar. Contempla algun canvi en aquesta festa?
-No, de moment no. A més Dénia, amb els bous a la mar, té una gran diferència amb els bous de carrer. Per sort no tenim massa incidència de ferits. Evidentment en qualsevol moment pot passar alguna cosa en un esdeveniment amb animals, però aquest debat no el tenim al carrer.
-Entén, en tot cas, que en ple 2022 aquestes festivitats generen certa incomprensió?
-Sí, ho entenc. I encara veiem bous embolats i gent que d’alguna forma maltracta els bous físicament o menors dins d’una plaça de bous. Això no es pot permetre.
