La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà (Compromís), ha presentat aquest dijous la Ruta Valenciana del Biogàs, un projecte per a instal·lar en els pròxims anys un mínim de cent plantes al País Valencià que transformen residus de diferent procedència en biogàs i que aquest es puga injectar a la xarxa de gas, amb fons europeus, valencians i del sector privat.
«Hui podem estar veient com naix una nova indústria valenciana», ha afirmat la consellera, que ha precisat que aquest full de ruta té el potencial de crear 6.000 llocs de treball directes i de produir el suficient biogàs per a substituir per aquesta font renovable el consum energètic del 65% de les llars. També equivaldria a quatre vegades el consum de la indústria tèxtil valenciana o al total de la flota d’autobusos privats.
Mollà ha presentat aquest dijous els detalls en un acte a València al costat de la secretària autonòmica de Transició Ecològica, Paula Tuzón; dels directors generals de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, Celsa Monrós i Pedro Fresco; i amb personal tècnic de la Conselleria.
La consellera ha subratllat que «tot el que hi ha vinculat a aquesta Ruta Valenciana del Biogàs és positiu», perquè es genera «una energia pròpia que ara mateix estan pagant a preu d’or les empreses» i els residus de ramaderia, indústria agroalimentària o les depuradores es «revaloritzarien».
A més, «les empreses deixarien d’haver de pagar els drets d’emissió de carboni, que suposen 34 milions per a les empreses»; «es reduirien les compres de gas natural a països tercers per un import superior als 300 milions d’euros» i «és la generació d’una nova indústria, és ocupació verda», «especialitzada» i «d’alt valor afegit», ha destacat Mollà, abans d’assegurar, també, que «és una indústria d’economia circular que ha vingut per a quedar-se».
Aquesta Ruta Valenciana del Biogàs es concreta en un «mapa de potencials» interactiu i «molt precís» que mostra els municipis i àrees on hi ha recursos susceptibles de transformar-se en biometà, on es podrien situar les plantes per a tractar-los i per on transcorrerien les canonades.
Perquè aquest mapa siga una realitat, la Conselleria ha sol·licitat al Govern espanyol 300 milions d’euros dels fons Next GenerationUE i es compromet a injectar altres 150 milions d’euros per part de la Generalitat, una inversió que hauria de completar-se, segons les estimacions de l’administració valenciana, amb 50 milions d’euros procedents del sector privat.
La idea és disposar d’una inversió global de 500 milions d’euros que permeta construir un centenar de plantes entre 2024, 2025 i 2026.
Així, la Conselleria ha animat les empreses a presentar projectes –enquadrats en aquest mapa– al Perte del biogàs, per al qual comptarien amb cartes de suport de la Generalitat, un fet que suma en la puntuació perquè puguen obtindre aquests fons.
A més, ha apuntat que es disposarà d’un equip tècnic específic perquè les tramitacions que tinguen a veure amb el biogàs siguen «àgils». «Quan arriben els projectes, si estan sobre la base del mapa, serà més fàcil», ha assegurat, abans d’afegir: «La velocitat que hem d’imprimir per a aconseguir-ho és ja».
Així mateix, a preguntes dels mitjans, Mollà ha apuntat que «ja hi ha empreses autoritzades que podran desenvolupar plantes», per exemple a Llutxent (Vall d’Albaida), tot i que són encara «poques a nivell autonòmic», perquè estan coincidint diverses convocatòries.
Les plantes produirien biogàs a partir de cinc elements de matèria primera: bioresidus, residus de la indústria agroalimentària, aigües residuals, dejeccions ramaderes i residus herbacis. Un exemple seria la palla de l’arròs –per a la qual ja hi ha un conveni d’aprofitament– i els residus que la ciutadania llança al contenidor marró.
De fet, «on més hi ha potencial per a créixer» és, precisament, en els desaprofitaments d’aquest contenidor marró. La ruta «ens implica a tots, fins i tot quan fem menús a casa i decidim on tirar el residu», ha apuntat la consellera.
