Com tots els partits que viuen moments de dificultats, Ciutadans es troba en una etapa d’adversitats en què floreixen les discrepàncies internes i els intents nombrosos de canviar el rumb del partit. L’última mostra va ser la signatura del manifest Somos Ciudadanos, que va comptar amb el vistiplau de destacats dirigents valencians de la formació, com ara la vicealcaldessa d’Alacant Mari Carmen Sánchez o el diputat a la Diputació d’Alacant, Javier Gutiérrez. En la carta, les desenes de càrrecs de tot l’Estat que la signaven demanaven a Arrimadas anticipar el congrés del partit, previst per al gener, en què es preveu una refundació de la formació en la qual poca gent confia. Exigien, alhora, la marxa d’Arrimadas i la celebració del Congrés com abans millor per redefinir el partit i encarar amb més garanties el proper cicle electoral.
La desconfiança envers Arrimadas, en canvi, no procedeix només dels qui van signar la carta. I curiosament, molts dels qui demanen la dimissió de l’encara líder del partit no només no van segellar el seu nom al manifest, sinó que no se’ls hi va oferir. Així ho asseguren distintes veus que, com també els signants, consideren que Arrimadas està fent «malament» les coses i que el congrés del partit s’hauria d’anticipar tant com siga possible. En contra de la líder de Ciutadans hi ha els últims resultats electorals, els pactes de la formació amb partits d’esquerres a l’hora de desencallar diverses mocions de censura –la d’Oriola és la més paradigmàtica en aquest sentit– i la inoperància de la cúpula del partit a l’hora de desautoritzar els regidors que han anat en contra dels criteris de la direcció.
Tot i coincidir en aquestes consideracions, els qui van signar el manifest no van mirar d’arreplegar totes les signatures possibles i el van emetre pel seu compte. Tots els signants, alhora, són els mateixos que han apostat, públicament o en privat, per concórrer a les pròximes eleccions en aliança amb el Partit Popular. Un desenllaç que semblava garantit quan Pablo Casado liderava el PP a l’Estat espanyol –amb ell ja es van establir aliances d’aquesta mena, per exemple al País Basc– però que ara està més qüestionat. Tot i així, hi ha membres de Ciutadans que no tiren la tovallola i que miren de trobar la manera de fer el salt del PP, bé des del partit taronja establint una coalició electoral o bé sense descartar el canvi de carnet.
«Crec que no volen avançar cap congrés, sinó que volen fer mal i destrossar el partit», diu una veu disgustada amb aquests crítics. Segons aquesta persona, la intenció dels signants és dinamitar el partit des de dins, fer públics els seus noms perquè el PP els tinga en compte i impedir que Cs es presente a les pròximes eleccions municipals i valencianes, atès que el 2-3% de vots que podria obtindre la formació taronja –segons càlculs de la pròpia militància– perjudicaria més el partit de Feijóo. Una altra persona disgustada amb aquesta actitud assegura que alguns, com ell mateix, estan en contra d’Arrimadas i a favor de la continuïtat de Cs com a partit amb vida pròpia. «Cal un partit capaç de pactar amb PP i PSPV per evitar pactes d’aquestes formacions amb Vox o amb Compromís i Unides Podem», argumenta, i vaticina que tot i que es contempla impossible aconseguir diputats a les Corts, «cal garantir el manteniment de 100 o 150 regidors a la Comunitat Valenciana per passar la travessia en el desert i refer-nos».
De moment, el futur que espera a la formació, tant al País Valencià com a la resta de l’Estat, no és massa encoratjador. Fins ara, alguns dels alts càrrecs més fidels a Arrimadas han sigut confirmats com a caps de llista a les pròximes eleccions. És el cas de Fernando Giner, que repetirà per tercera vegada consecutiva com a alcaldable per València. Resta per saber què farà Ruth Merino, síndica del partit a les Corts, que encara no ha dit públicament si es presentarà com a candidata a la Generalitat. Mentrestant, la dolenta situació del partit coincideix amb el festeig continuat de molts dels seus representants amb el PP i amb la incògnita si Cs podrà presentar llistes en bona part dels municipis valencians. «En aquestes circumstàncies, reunir una trentena de persones per a integrar una llista no és fàcil», lamenta un dels militants consultats.
