Salvador Vendrell
Les coses ben fetes, no necessiten explicació. Són redones. Giorgio Vasari conta que el papa va enviar un cortesà a la Toscana perquè coneguera quina classe d’home era Giotto i quines coses era capaç de fer. El cortesà anava demanant dibuixos als millors pintors i, quan arribà al taller de Giotto, li va demanar també un dibuix seu per portar-lo al papa.
Giotto -que devia tenir bon sentit de l’humor i se sentiria sobrat- va agafar un pinzell amb pintura roja, se’l va posar al colze i, girant la mà, va fer un cercle perfecte, d’un sol traç i sense compàs. Després li va dir al cortesà: “Ací té el dibuix”. El cortesà, que esperava una altra cosa, va pensar que havia perdut el temps. Però quan el papa, que era llest, va veure els dibuixos i aquell cercle, va entendre que Giotto era un pintor excepcional. D’ací va nàixer el proverbi italià que encara s’usa: “Tu sei più tondo che l’O di Giotto”, que ve a dir que una cosa és perfectament redona.
M’agrada la història que conta Vasari, perquè un redó perfecte sembla una cosa molt fàcil de fer fins que intentes fer-lo. El cercle de Giotto no és només redó: és un redó com Déu mana, fet sense compàs, sense dubtar i sense corregir. Redó és allò que no necessita que li lleves ni li poses res.
Tobies Grimaltos
Si l’examen, l’arròs o el pastís t’ha eixit redó és que t’ha eixit perfecte. Així ho fem: diem que alguna cosa ix redona o va redona per a dir que va molt bé, sense entrebancs. De sempre la redonesa ha estat considerada exemple i símbol de la perfecció. Ja Parmènides, que negava la pluralitat d’éssers i el moviment, deia que l’ésser era únic, etern i redó (esfèric, per més detall), també immutable i indivisible.
Que una figura tancada no tinga angles ni arestes sembla que ens agrada. També li donem molta importància al fet que tots els punts de la superfície estiguen a la mateixa distància del centre, això dona idea de completesa i igualtat, diuen. Posats a traure sentits, fem de coses i figures símbols d’altres coses que considerem importants. I la forma redona es presta especialment. Una esfera amb una creu simbolitzava el poder de reis i emperadors. El mateix Jesús és representat d’infant amb aquesta bola, l’orbe, a la mà com a símbol de la seua sobirania sobre el món. L’esfera es presta a la devoció. Per cert, i parlant de devocions, la pilota del futbol també és esfèrica.
