Tobies Grimaltos
Deia Sèneca que no desitjar és el mateix que tenir. Si suprimim els desitjos suprimirem el desassossec de no tenir-los satisfets. D’acord, però si no desitgem res, què ens mourà?, per què viurem? El desig és la força que dona vida. La qüestió no és no tenir desitjos, sinó quins desitjos tenir. Perquè desitjos n’hi ha de molts tipus i de més fàcil o més difícil consecució. Hi ha desitjos del cos i de l’esperit, cars i barats, que formen i que deformen.
Hi ha un corrent de pensament al llarg de la història que sempre ha vist malament els desitjos, com una cosa baixa, contrària a la raó o la prudència. No és així, no té per què ser així. La pau de l’esperit no ha de ser contrària al desig, sinó sols a certs desitjos. Altres, en canvi, són els que donen sentit a la vida i vida a l’esperit.
Salvador Vendrell
El desig té mala fama entre els filòsofs, però jo no sé si és tan culpable de les nostres desgràcies com diuen. El problema és que hem acabat fent una confusió entre desitjar i necessitar. No és el mateix voler una cosa que no poder viure sense ella.
De menut jo desitjava coses que no tenia. Una bicicleta, per exemple. La volia i prou. No em passava pel cap que la vida fora impossible sense aquella bicicleta. Ara els desitjos venen amb més obligacions. Si vols un telèfon, no en vols un: en vols un que faça això i allò. Si vols un cotxe, no en vols un: el vols més gran, més nou i amb més coses que l’anterior. I si ja tens tot això, algú s’encarrega de fer-te saber que encara et falta alguna cosa. Potser per això el desig d’avui s’assembla poc al de la meua infantesa. Abans jo desitjava coses que havia vist. Ara podem desitjar coses que ni tan sols sabíem que existien. Ens les posen davant dels ulls i després ens convencen que ens falten.
No crec que hàgem de viure sense desitjar. Seria una vida una mica trista. Però tampoc no estaria malament recuperar una cosa que el desig modern sembla haver oblidat: que entre voler una cosa i necessitar-la hi ha una diferència enorme.
