“Vostè creu que la policia tracta igual una mestra jubilada que es manifesta per l’escola pública que a una marquesa que provoca incidents de trànsit i ven un Goya il·legalment? [en referència a l’expresidenta de Madrid Esperanza Aguirre]”, ha preguntat el diputat de Compromís al Congrés espanyol, Alberto Ibáñez al ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska.
El ministre, però, no ha respost directament la pregunta i ha optat per eixir-se’n per la tangent. Ha reconegut que l’agressió policial a una docent a València el passat 31 de maig en el marc de la vaga indefinida a l’educació va ser una “acció aliena al principi de proporcionalitat”, però ha defensat que “hi ha mecanismes suficients que s’activen quan passen fets com aquest”, en referència a l’expedient que s’ha obert a l’agent i al procediment judicial obert després que l’agredida presentara una denúncia. També ha qualificat els fets “d’anecdòtics” -com ja va fer en la sessió de seguiment al Senat fa una setmana- i ha reivindicat que “la immensa majoria de cossos policials defensen els drets i les llibertats en un marc de seguretat”.
Ibáñez, en el seu torn de repregunta ha tornat a la càrrega i ha recordat que quan càrrecs de Compromís denunciaven el lawfare, el PSOE ho va negar i ara “tenim diputats socialistes que fins i tot li responen al Suprem”. “Creu vostè que la policia judicial té dos velocitats, una per als partits d’esquerres i una altra per als de dretes?” ha acabat preguntant.
De nou Marlaska ha evitat una resposta directa i s’ha cenyit al manual de funcionament formal de les institucions. “La UCO i la UDEF no dicten sentència. Actuern sota direcció de fiscals i jutges”, ha assegurat sense que quedara clar si això era una negació o un reconeixement del lawfare sobre el qual preguntava Ibáñez.
