L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat aquest dimecres el procés de renovació de l’últim terç dels vint-i-un acadèmics que van ser escollits per Les Corts l’any 2001 amb la presa de possessió dels acadèmics que van ser elegits pel Ple de la institució el 6 de març.
Vicent Beltrán, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura han promès el càrrec a l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis, davant del vicepresident segon de la Generalitat i conseller de Presidència, José Luis Díez Climent, i la presidenta de la institució, Verònica Cantó.
Així mateix, aquest ha sigut l’últim acte per als acadèmics Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila, que formaven part de la institució des de la seua creació l’any 2001.
Per aquest motiu, Cantó ha remarcat la normalitat institucional que suposa aquesta presa de possessió i ha manifestat que la incorporació dels nous acadèmics representa “una renovació de l’impuls intel·lectual, científic i humà que sustenta la institució”. “A més, la vostra arribada representa una aportació valuosa al treball de preservació, estudi, promoció i projecció de la nostra llengua. La vostra faena enriquirà la pluralitat de coneixements, perspectives i experiència que caracteritza l’Acadèmia”, ha afegit dirigint-se als nous acadèmics.
Patrimoni cultural compartit
A més, la presidenta ha destacat la confiança que els nous acadèmics també aportaran “capacitat de diàleg, generositat i lleialtat institucional i voluntat de construir consensos”. “Esperem que aporteu una mirada pròpia, però també que sapieu integrar-la en un projecte col·lectiu que ultrapassa la trajectòria personal, que està per damunt d’interessos individuals”, ha assenyalat Cantó.
D’altra banda, la presidenta de l’AVL ha destacat explícitament que amb el seu nomenament “han assumit la responsabilitat de contribuir a l’enfortiment del valencià com a patrimoni cultural compartit i com a instrument viu de comunicació, cohesió i identitat, així com conservar i cultivar els valors que representa la institució”.
Cantó ha afirmat que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià, com proclama l’article 6 de l’Estatut, que en el seu preàmbul la considera un dels fonaments del caràcter de nacionalitat històrica que legitima l’autogovern valencià. “Amb l’Estatut en la mà podríem afirmar que la salut del valencià repercuteix en la salut del nostre autogovern: com més viva estiga la llengua més fort serà el nostre autogovern”, ha advertit.
Verònica Cantó també ha recalcat que vivim “temps de canvis profunds i incerteses” que afecten la llengua. “Les transformacions socials, tecnològiques i culturals plantegen nous desafiaments per al valencià. Per això, la responsabilitat de les institucions lingüístiques és cada vegada més rellevant: preservar el llegat rebut, garantir-ne la qualitat i, al mateix temps, afavorir-ne l’adaptació als nous contextos de comunicació i convivència”, ha subratllat.
Una llengua viva i forta
Durant el discurs, la presidenta ha aprofitat per a recordar que “al llarg d’aquests vint-i-cinc anys de vida, l’Acadèmia ha consolidat una tasca rigorosa i indispensable al servei de la llengua, de la cultura i de la societat valenciana, i que així ha de continuar”. “Continueu fent de la nostra institució un referent sòlid, útil i necessari i que, entre tots i totes, continuem fent del valencià una llengua viva, forta i estimada, perquè volem viure amb plenitud com a poble, i perquè volem continuar sent el que som“, ha conclòs Cantó en el seu últim parlament com a presidenta de la institució.
