El primer tràmit per l’aprovació dels pressupostos del 2026 podria paréixer superat després que la majoria formada per la coalició de PP i Vox haja rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició. El perill, però, no és aquest, sinó les desavinences entre socis.
Així, Vox va exigir que s’incloguera el terme “prioritat nacional” en algunes ajudes, com les de l’habitatge o en la defensa del “producte nacional”, tal com ja s’ha fet en autonomies com Extremadura, Aragó o Castella i Lleó, encara que es tracte d’un concepte de complicada -per no dir impossible- aplicació pràctica a nivell legislatiu.
En canvi, en el redactat final del projecte de Llei d’Acompanyament, la “prioritat nacional” ha estat substituïda per “arrelament” o la “vinculació continuada al municipi” en els casos d’accés a habitatge de protecció oficial. Un truc de prestidigitació que no ha convençut els ultradretans. Aquest matí, en declaracions als mitjans, el síndic de Vox, José María Llanos ha anunciat esmenes a la Llei d’Acompanyament per incloure concretament el terme “prioritat nacional”, que hi haurà de figurar “si en el PP volen aprovar els pressupostos”, ha recordat en una gens velada amenaça.
Per l’altra banda, el portaveu popular, Nando Pastor, li ha tret ferro a l’assumpte, referint-se com “una qüestió quasi semàntica” i assegurant que la relació amb Vox és fluïda i no hi ha cap problema.
Tàctica negociadora
El dubte que sorgeix ací és: si es tracta de tan sols una “qüestió semàntica” tal com assegura Pastor, però el terme és important per als seus socis, per què el PP evita posar-ho des del principi i s’arrisca al renec públic dels ultres?
“Tenim clar que la ‘prioritat nacional’ és un brindis al sol i posar-ho o no posar-ho no té implicacions pràctiques reals”, asseguren fonts pròximes al PP. Llavors, aquesta resistència s’entendria com una tàctica negociadora, deixar que Vox s’encalle en aquest punt i aparentar una resistència a les seues demandes per tal d’evitar que en presente de noves. Més enllà de la dubtosa legalitat de prioritzar uns ciutadans respecte als altres en ajudes com les de l’habitatge, el PP que ha defensat i votat tots els tractats de lliure comerç, és difícil que ara començara a aplicar polítiques reals que afavoriren el producte “nacional”. De fet, els tímids intents impulsats per l’esquerra durant l’etapa del Botànic -com certes quotes de producte local en alguns comptes públics- van ser sempre rebutjades i combatudes, tant pel PP com per Vox.
