L’acord signat per ANPE i CSIF amb la consellera d’Educació i el secretari autonòmic no respon als interessos del professorat valencià, sinó a una clara voluntat política del Consell de la Generalitat de desactivar el conflicte educatiu sense abordar-ne les causes de fons. Es tracta d’un acord que, sota l’etiqueta de “microacord”, amaga en realitat una autèntica rendició davant l’administració.
Cal recordar que aquest mateix acord ja va ser rebutjat de manera contundent pel professorat en una consulta recent, en què participaren 43.868 docents. El 78% s’hi va posicionar en contra, una dada que deslegitima qualsevol intent de presentar-lo com a vàlid o representatiu. Els canvis introduïts posteriorment no són substancials; són, simplement, una operació de maquillatge que no n’altera ni el contingut ni l’orientació.
Malgrat això, ANPE (21,62%) i CSIF (11,89%) han decidit signar-lo, situant-se d’esquenes a la majoria del professorat i també a la majoria sindical, representada per STEPV (52,97%), CCOO (9,19%) i UGT (4,32%), que no han subscrit l’acord. Un pacte avalat només pel 33% de la representació sindical no pot ser considerat legítim, especialment quan ignora de manera explícita la veu del professorat.
Tampoc és certa la propaganda que intenta presentar aquest acord com un avanç. Ni des dels sindicats signants ni des de l’administració educativa —amb el suport d’alguns altaveus mediàtics— es pot ocultar que es tracta d’un acord insuficient, que no dona resposta a les reivindicacions centrals del col·lectiu docent.
A més, aquest “microacord” no només és qüestionable per la seua manca de legitimitat, sinó també pel seu contingut. Es tracta d’un acord bàsicament salarial que deixa fora elements fonamentals de la mobilització: la reducció de ràtios, la millora de les condicions laborals, l’estabilitat de les plantilles o el reforç real de l’escola pública. Acceptar-lo implica abandonar una part substancial de la lluita col·lectiva.
Tot apunta que els sindicats signants han prioritzat salvar la imatge de la Conselleria d’Educació i de la presidència de la Generalitat per damunt de defensar els interessos del professorat. Però la realitat als centres és tossuda: el sistema educatiu valencià necessita canvis profunds per garantir una educació de qualitat i una atenció digna a l’alumnat.
En aquest context, cal intensificar la lluita i la mobilització del sector. No es pot negociar la resta de la plataforma reivindicativa amb un acord parcial, insuficient i minoritari ja damunt la taula. Cal superar-lo i continuar pressionant per aconseguir les millores reals que la majoria sindical i el professorat en lluita han posat damunt la taula.
La Conselleria ha jugat amb foc i ha triat el pitjor escenari: ignorar la majoria i dividir el col·lectiu. Amb el temps es veurà quines han estat les contrapartides d’aquest acord. Mentrestant, el professorat ha de respondre amb determinació, reforçant les assemblees, enfortint la unitat i mantenint les mobilitzacions.
Només amb la força col·lectiva es podran aconseguir unes condicions laborals dignes i una escola pública valenciana a l’altura del que mereixen l’alumnat i la societat.
