Dissabte vaig poder anar a la manifestació en defensa de l’educació pública i vaig poder comprovar en persona la força que el moviment reivindicatiu té dues setmanes després de començada la vaga. Només puc que expressar la meua solidaritat i també la meua admiració cap als i les que estan sostenint dia rere dia la lluita. Ja podíem prendre nota els i les docents de la universitat pública que, entre altres coses, estem assistint impotents i passius a com la burocràcia se’ns menja el temps i les ganes de viure, a determinats enfocaments de l’oferta i de la docència més propis d’universitats privades i, al mateix temps i amb el beneplàcit oficial, a la competència deslleial d’empreses privades que menyspreen obertament la investigació i el coneixement però que volen passar per universitats.
Però d’això ja escriuré un altre dia, que els qui estan posant el cos per evidenciar els problemes estructurals que pateixen són els i les docents de l’ensenyament públic primari i secundari (i dels centres de l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques, ISEACV, també, per cert). És evident que a hores d’ara tenen completament descol·locada la consellera prepotent i el seu mcsecretari autonòmic arrogant, de manera que és impossible saber amb certesa per on haurà evolucionat la setmana en el moment en què llegiu estes línies.
En general crec que la vaga i la persistència en la mobilització ha desorientat per complet el Partit Popular que no sap molt bé per on tirar. Així pot a la vegada Juanfran Pérez Llorca escenificar voluntat de diàleg en una conversa informal amb docents en vaga i llançar el compte oficial del partit el famós tuit que pretenia criminalitzar la sorprenent tendència dels professors i professores, dels i de les mestres, a posar-se malalts en gener i a no demanar baixa quan estan de vacances. És difícil saber si els dos gestos són obra de la mateixa gent, encara que el ben cert és que hores després de llançat el tuit van esborrar-lo.
De tota manera, el que diu sobre una línia estratègica del Partit Popular, però també sobre la seua ideologia i la seua pulsió, és molt revelador i interessant. Recordem exactament el text: “Enfermos en invierno, sanos en verano. En 2025 el máximo de profesores de baja se produjo en enero, con un total de 4298; y el mínimo, en agosto, con solo 189. En 2024, ocurrió algo muy similar. Enero registró el máximo de bajas médicas, 3869, frente al mínimo de agosto, en el que cayeron a 183”.
Evidentment, és tan fàcilment rebatible que ells mateixos afegien a la primera frase una emoticona esternudant, i eixa pot ser siga la raó de la retirada. No que algú ahí dins haja desautoritzat l’estratègia i el contingut ideològic, sinó que el tret haja sigut errat i maldestre. I per això, perquè és un pas en fals, perquè no han estat massa inspirats en la seua tasca de propaganda, deixa llegir de manera més clara des d’on s’escriu i des de quina agenda.
Perquè no es tracta d’un tuit sobre la vaga, sinó contra tot el col·lectiu de docents de l’ensenyament públic, sense distincions. Encara que el raonament siga absurd el que es vol inferir és que són uns mandres i uns malfeiners, amb cap compromís amb els i les seues estudiants. Si això s’uneix amb les legislacions impulsades pels governs populars és evident que el que es vol fer és estigmatitzar l’ensenyament públic en favor del concertat. Que els pares i mares que, entre altres coses, puguen pagar les taxes il·legals que acostumen a cobrar per fer caixa i filtrar alumnat, o els fills dels quals no necessiten adaptacions, perquè eixos se’ls lleven de damunt de manera més o menys elegant, porten els seus fills a la concertada, eixos espais jeràrquics, confessionals, regne dels bullies de bona casa i d’altres coses encara més sòrdides que no tinc ganes ara d’explicitar per no distreure l’atenció del que vull dir en aquest text.
El que el PP vol és degradar i guetificar l’ensenyament públic. Si no fos perquè a aquest país això encara té un cost electoral no dubtarien a carregar-se’l sencer. Més oportunitat de negoci per als ordes religiosos, les seues fundacions, l’adoctrinament confessional, els empresaris llepaciris i la santa mare església. I tuits com eixe ho fan palés més enllà del dubte. Eixe és el seu objectiu i per això veuen el professorat públic com el seu enemic. Que no se’ns oblide.
I dos apunts més que potser són tema per a columnes futures però que vull deixar ací en esborrany. El primer: he llegit no sé quina cosa d’aturades de docents de la concertada. Ells i elles sabran, però espere que siguen contra les empreses que els contracten i no contra l’administració pública, damunt del que afavoreix impúdicament els seus centres. I espere també que no siga una estratègia per veure què trauen de qualsevol acord nascut de la vaga de l’ensenyament públic. Perquè si és contra l’administració i per a clavar cullerada del que puguen traure els qui estan posant el sou i el cos en la lluita em sembla d’un cinisme inqualificable. A veure què diu el sindicat blanc eixe que tenen, que ací ens coneixem tots.
I el segon apunt. Tant de bo el desgovern i la prepotència del PP (amb la supervisió de VOX) conduïsca a un canvi de govern en les pròximes eleccions. Pitjor que la quadrilla esta de liquidadors no pot ser, això està ben clar. Però no oblidem que el PSC a Catalunya està rebent una vaga que és cosina germana de la d’ací i que li sembla d’allò més normal infiltrar policies en assemblees de docents. I això sense parlar de la creativitat comptable de manifestants de la policia de Pilar Bernabé i la seua porra fàcil. I tampoc oblidem que la concertada va travessar tranquil·lament i enfortida els huit anys de Botànic i que un conseller de Compromís es carregà la línia en valencià sense tremolar-li el pols.
La lluita és dels i de les docents i de la societat civil. És i serà llarga. Però el dia de hui és emocionant, encoratjador i molt digna d’admiració la fermesa dels companys i companyes de l’ensenyament primari i secundari. Este és sense dubte el camí.
