Si t’interessa el més mínim la política sabràs que s’apropen eleccions. Ara de sobte, partits que no han fet res aquests darrers anys es pronuncien. No diré noms, però a totes i tots ens en vindrà algun al cap.
Ara ja proposen coses, ara diuen escoltar la gent, és clar que queda poc més d’un any… Però, si de veritat volem millorar els nostres pobles i ciutats, hem de fer candidatures valentes, populars i combatives. No em malentengueu, quan dic combatives parle de combatives de veritat, aquelles que no tinguen por de dir les coses, d’enfrontar-se als senyorets i assenyalar-los, aquelles que quan hi haja un desnonament no miren cap a un altre costat…
Perquè de res val fer coalicions amb tot l’espectre “progressista” per aglutinar el vot, amb la premissa d’aturar a la dreta, si després governen com ells.
Per construir aquestes candidatures, prèviament hem de construir una xarxa molt àmplia de persones organitzades des dels col·lectius de base, que la seua lluita haja sigut als carrers, braç a braç amb el poble i no sols anar a una manifestació, fer-nos la foto i anar-se’n.
Des de Defensa del País Valencià animem tothom a militar, així podrem assegurar-nos un futur mitjanament digne, perquè organitzant-nos podem frenar el feixisme, els rendistes i, en resum, tots aquells que volen vendre la nostra terra a canvi de diners.
En canvi, si comencem amb el conte que “a mi la política no m’interessa”, “a mi això ni em va ni em ve”, “a mi no m’afecta” o “jo passe d’això”, sols aconseguirem que guanyen els de sempre, i així un bucle infinit que es repeteix any rere any.
Si aspirem a un canvi, haurem de polititzar tots els espais: els esportius, els culturals, els sanitaris, els educatius… Ja que en la vida per a bé o per a mal tot és política.
Que tu vages a un institut públic o privat és política, que hi haja qui no puga independitzar-se i qui acumule desenes d’habitatges també és política, inclús que tu et compres la roba en el mercat i un altre en Prada és política.
Ser apolític des del meu punt de vista és una resposta còmoda, una resposta senzilla per no embrutar-se les mans.
Per acabar i no perdre molt el fil, vull recordar que anar a votar cada quatre anys no serveix de res si els carrers estan buits, si no hi ha gent lluitant i implicada en política. La política no només es fa un dia cada quatre anys, sinó els 365 dies de l’any.
I és gràcies a aquestes persones que alguns anomenen “pesats” que avui podem gaudir d’alguns drets, encara que sempre estan en perill. I és per això, perquè estan en perill, que no podem de deixar de lluitar cap dia.
En resum, o ens organitzem o morirem com a poble, per això des de Defensa del País Valencià ens posem com a eina per a l’autoorganització del poble i del jovent.
“Qui no es mou, no nota les seues cadenes”. Rosa Luxemburg.
Lucas Juan Domínguez és coordinador de Defensa del País Valencià.
