Aquest és el títol de la primera encíclica del papa Lleó XIV, signada el 15 de maig passat i publicada oficialment el 25 d’aqueix mateix mes. Aquest text del papa Prevost (en valencià, Magnífica humanitat), que commemora el 135è aniversari de l’encíclica Rerum novarum, del papa Lleó XIII, té com a centre, preservar i custodiar la persona humana en l’era de la intel·ligència artificial i de les noves tecnologies.
L’encíclica del papa Lleó XIV (que tots hauríem de llegir), està estructurada en una introducció, cinc capítols i una conclusió, amb un total de 245 punts.
A la introducció de l’encíclica el papa ens presenta un dilema al qual estem abocats: edificar una nova torre de Babel o bé construir la ciutat de Déu que ens hi ajude a conviure com a germans. Lleó XIV ens recorda l’encíclica Rerum novarum, on el papa Pecci (fa 135 anys), “va impulsar una reflexió sobre la societat, l’economia i la política, que hui anomenem Doctrina Social de l’Església”. Per això, ara el papa Prevost demana en el seu text, “la saviesa per interpretar les grans tendències del nostre temps” i en particular, “els avenços de la tècnica”, pel fet que la digitalització, la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica, “estan transformant el nostre món”.
Com ens recorda el papa Lleó XIV, “el desenvolupament tecnològic ha contribuït a una millora significativa de les condicions de vida de la humanitat”. I per això mateix, com diu el papa, “ens correspon assumir amb lucidesa i responsabilitat els reptes del nostre temps”, per tal de “salvaguardar la justícia i contenir els efectes distorsionadors del poder tecnològic”. Ens cal edificar doncs, com ens recorda el papa Lleó, “una ciutat centrada en el bé comú” i alhora, “acceptar els límits de la fragilitat humana”.
En el capítol 1, el papa ens mostra el camí a través del qual, la Doctrina Social de l’Església ha anat prenent forma en el Magisteri recent dels Papes i del Concili Vaticà II, “per posar en relleu el seu efecte dinàmic”. El papa també subratlla en aquest primer capítol de la seua encíclica, la importància d’una Església en camí, en la història de la humanitat.
En el capítol 2, els papa ens presenta els “fonaments i principis de la Doctrina Social de l’Església”, com “el principi de solidaritat” i el de “justícia social”.
Al capítol 3, la Magnifica humanitas subratlla “la grandesa de la persona humana davant les promeses de la IA”.
El capítol 4 remarca la importància de “la veritat com a bé, la dignitat del treball en la transició digital i la custòdia de la llibertat”, que ens han d’ajudar a trencar “les cadenes dels nous esclavatges”.
Finalment, el capítol 5 destaca “la cultura del poder i la civilització a l’era digital”, així com el perill que suposa “la normalització de la guerra”. El papa també tracta el tema de les “armes i la IA” i ens demana “construir la pau en la justícia”.
Segons afirma el teòleg Leonardo Boff, “abans que res cal destacar el to general esperançador” d’aquesta encíclica de Lleó XIV, on el papa Prevost torna a proposar el tema de la civilització de l’amor. Per això, aquest text del bisbe de Roma ens presenta “una nova visió i un nou estil pontifici”, pel fet que Lleó XIV “fa una crítica contundent a dues ideologies: el transhumanisme i el posthumanisme”.
En la seua encíclica, el papa demana que la intel·ligència artificial estiga al servei de la humanitat i no només al servei d’una elit, com passa tantes vegades en el camp de l’economia i de la tecnologia, on els més desafavorits sempre queden al marge de tots els avenços socials. I és que la IA no és neutral i per això no s’hauria de concentrar en mans d’uns pocs, que a més són els qui acumulen el poder. Per altra part, el papa Prevost, en la seua lluita per la pau, remarca en el seu text un fet important i és que “cap algoritme pot fer que la guerra siga moral”, com diversos dirigents, sobretot Trump (i els representants del “cristofeixisme”), ens volen fer creure.
El papa ens recorda que “la tecnologia pot curar, connectar i educar”, però també “pot dividir i descartar”. Per això, Lleó XIV subratlla un fet cabdal i bàsic al si de l’Església, (cosa que no ha passat sempre) i és que “l’humanisme cristià no rebutja la ciència ni la tècnica, sinó que les assumeix amb realisme”.
Com ha dit el periodista José Manuel Vidal, director del portal, Religión Digital, “Lleó XIV planteja, des de la primera línia de l’encíclica, una alternativa radical per al nostre temps: o seguim alçant torres que prometen altura per a uns quants, o aprenem a construir ciutats de comunió amb Déu i amb la humanitat”, que ens ajuden a “conviure sense que cap persona quede aixafada per l’ambició, la tècnica o el poder”.
Sensible a la diversitat cultural dels pobles, en aquesta encíclica (concretament al punt 64), el papa el papa Lleó (fent referència a Joan Pau II), ens recorda que “la promoció del bé comú mai no es pot separar del respecte al drets dels pobles a existir i a custodiar la seua identitat”. I és per això que ens cal reivindicar per al nostre poblem el dret a existir amb plenitud.
Aquesta encíclica de Lleó XIV està en la línia del magisteri del papa Francesc, ja que tant l’un com l’altre tenen per objectiu una incansable que defensa de la dignitat de la persona humana. Lleó XIV, com feia Francesc, parla (i escriu) d’una manera tan clara i tan intel·ligible, que és possible entendre cada frase seua, cada idea, cada pensament. Per això amb aquesta encíclica, Lleó XIV ens encoratja a eixir d’aquelles estructures que semblen inamovibles, que bloquegen i que fins i tot poden paralitzar l’Església.
La presència de Lleó XIV a Madrid, a Catalunya i sobretot a Canàries (amb la trobada del papa amb els immigrants), ens encoratja als cristians i també als no cristians, a viure la fraternitat i a ser artesans de pau i d’esperança, per tal de defensar la dignitat de tota persona. Com va dir, recentment, el papa al port d’Arguineguín, “la dignitat humana no perd valor per travessar una frontera”, ja que “cada vida humana és un do de Déu”. I això ho haurien d’entendre (i de defensar), els polítics de les dretes espanyoles i valencianes, polítics xenòfobs i racistes, que criminalitzen els immigrants només pel fet de ser pobres. I és que al darrere de cada persona hi ha un rostre concret, una història i una esperança. Per això, amb valentia, l’Església ha de denunciar aquells que atempten contra la dignitat humana (una dignitat que no depèn del passaport) construint murs d’indiferència que separen i exclouen, en compte de construir ponts que ens agermanen i que permeten que cada persona tinga un futur millor. L’Església ha de teixir, juntament amb les Administracions públiques i els moviments socials, una xarxa de solidaritat que siga un referent d’acollida i d’atenció humanitària. Només així podrem construir una societat més forta, més justa i més fraterna.
Aquesta encíclica del papa Lleó XIV és un text que pot ajudar-nos a construir un món més just i més fratern, en el nostre camí per fer realitat la civilització de l’amor i a treballar per la justícia social. I és que, com ha dit el periodista Vicenç Lozano, aquesta encíclica és la “més progressista que ha fet mai un papa a la història”, no només per “demanar una ètica i una moralitat als responsables de la intel·ligència artificial, sinó també amb l’assumpte ecològic, com va fer ja el papa Francesc”.
