L’Ajuntament de Llíria (el Camp de Túria) ha formalitzat un nou conveni de col·laboració amb la Diputació de València per a iniciar els treballs de la tercera campanya d’exhumació de fosses comunes del cementiri del municipi. El consistori ha reiterat el seu “compromís amb la memòria democràtica i la dignificació de les víctimes de la Guerra Civil”.
L’alcalde, Paco Gorrea, i la regidora de Memòria Democràtica, Consol Morató, han exposat que per a coordinar aquesta nova fase s’han reunit amb Sergio García, president de l’Agrupació de Familiars Víctimes del Franquisme en Fosses Comunes “Cementiri de Llíria”. Una trobada que ha servit “per avaluar les dues campanyes anteriors”, la primera executada directament per l’Ajuntament i la segona gestionada per l’associació de víctimes. Així mateix, el consistori ha comunicat que també s’ha planificat el futur de les restes localitzades d’acord amb la llei de memòria democràtica, de manera que “es garantisca que cada pas es fa de la mà de les famílies”.
Per la seua banda, Gorrea ha destacat que la prioritat “absoluta” de l’Ajuntament és “donar resposta al dret legítim de les famílies a recuperar els seus éssers estimats, amb la ferma convicció que la memòria i la justícia són pilars fonamentals de la nostra convivència democràtica”.
Un procés científic “rigorós i complet”
Aquesta tercera campanya està cofinançada pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del govern espanyol, amb la concessió d’una subvenció directa. No obstant això, els plecs contemplen “exclusivament” la contractació de les tasques arqueològiques d’excavació.
El batlle, davant d’aquesta “limitació pressupostària”, ha subratllat el compromís municipal per a anar “més enllà dels treballs de camp”. “La Diputació només finança l’excavació, però des de l’Ajuntament ja estem planificant el disseny i l’assumpció de les fases posteriors de recerca històrica, antropològica i identificació. No podem deixar el procés a mig fer; cal garantir que es facen tots els estudis necessaris”, ha remarcat.
Per part seua, la regidora de Memòria Democràtica ha recordat la necessitat d’un procés científic “rigorós” i “complet”. “L’excavació és només el primer pas. El veritable acte de justícia arriba quan aconseguim identificar i retornar la identitat a les víctimes”, ha reivindicat.
“Per això, des de la regidoria coordinarem estretament amb l’associació tots els treballs de recerca antropològica que queden fora d’aquest contracte, complint estrictament amb la llei i respectant sempre la voluntat de les famílies de cara al futur destí de les restes”, ha asseverat Morató.
Mostres d’ADN dels familiars
Amb aquest objectiu, el consistori i l’Associació de Familiars han fet una crida pública a totes aquelles persones que “sospiten que els seus parents puguen estar enterrats a les fosses del municipi”.
Així, han sol·licitat als familiars que, encara que no hagen aportat les mostres d’ADN en les campanyes anteriors, es posen en contacte amb l’Ajuntament o amb la mateixa agrupació per a programar la recollida de mostres genètiques, un “pas crucial per a aconseguir la identificació de les víctimes”.
