Onze valencians morts durant la Guerra Civil i la repressió posterior esperen que els seus familiars puguen ser localitzats per avançar en la recuperació i identificació de les seues restes. Deu van morir entre 1940 i 1941 després de passar pel camp de concentració de Portaceli, a Serra, i van ser inhumats al cementeri de Bétera. L’onzé és un soldat de només 19 anys que va morir el 1938 i està soterrat a Sant Pere de Ribes (el Garraf).
La crida busca trobar parents que puguen aportar mostres genètiques que permeten identificar les víctimes i, si el procés culmina amb èxit, recuperar-ne les restes i entregar-les a les famílies.
Deu valencians morts després de passar per Portaceli
L’associació Per la Nova República treballa en la localització de 62 republicans que van morir al camp de concentració de Portaceli i van ser soterrats en una fossa comuna del cementeri de Bétera.
Entre aquestes víctimes hi ha deu valencians, d’entre 24 i 51 anys, procedents de diferents municipis del País Valencià. Són Juan Bta. Ibáñez Santamaría, del Cabanyal; José Martínez Montell, de la Llosa de Ranes; Salvador Castellblanch Badia, d’Estivella; José Fort Tortajada, de Massamagrell; Remigio Soler Juliá, de Bèlgida; Evaristo Chafes González, de Bolbait; José María Moreno García, de Museros; Juan José Sancho Badía, de Quartell; Tomás Albert Sort, de Xàbia, i Vicente Fornés Ribes, de Pedreguer.
Tots van morir entre abril del 1940 i abril del 1941. La localització dels seus descendents o altres parents és determinant per poder comparar l’ADN amb les restes que puguen recuperar-se.
La presidenta de Per la Nova República, María José Meseguer, ha traslladat la informació a les institucions valencianes per ampliar la difusió de la recerca de familiars.
Alfredo Lloret Soler tenia només 19 anys
L’onzena persona buscada és Alfredo Lloret Soler, un soldat valencià de 19 anys del qual, de moment, es desconeix el municipi d’origen.
Lloret formava part de la 3a Brigada Mixta, en la secció de Transmissions, i va morir el 19 d’agost del 1938 a causa d’una infecció a l’Hospital de Carrabiners de Mas Solers, a Sant Pere de Ribes. Les seues restes van ser inhumades al cementeri del municipi juntament amb les de 18 soldats més.
La investigació va començar arran d’una troballa de l’arqueòloga Irene Estévez. Un grafit amb la inscripció “1937” a l’edifici de l’antic hospital va despertar el seu interés. Les consultes posteriors amb historiadors locals van permetre descobrir que l’immoble havia funcionat com a hospital durant la Guerra Civil i que l’arxiu municipal conservava les actes de defunció de 19 soldats.
L’ADN de les famílies, imprescindible
La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha remarcat que trobar els familiars és imprescindible “per a posar en marxa el procés de recuperació i identificació de les restes”.
“Sense l’aparició de parents que puguen participar en la identificació genètica és impossible que el procés fructifique”, ha assenyalat.
L’objectiu de la crida és, per tant, que els noms dels onze valencians arriben a possibles descendents o familiars. Una coincidència familiar podria permetre reprendre una història interrompuda fa més de huit dècades i, eventualment, recuperar les restes perquè les famílies puguen donar-los sepultura i retre’ls homenatge.
