José Manuel Elías Murcia Martínez va ser afusellat en el Terrer de Paterna el dia 6 de novembre de 1939 i posteriorment llançat a la fossa 94 del cementeri de la localitat sense haver comés cap delicte i sense un procés amb les degudes garanties.
Aquesta és la “veritat judicial” que el jutjat número 5 de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal de Primera Instància de Paterna ha establert després que la seua néta, Carolina Martínez, denunciara l’assassinat del seu iaio.
Encara que la causa ha estat arxivada provisionalment, en aquesta ocasió, els motius no han estat ni la prescripció, ni el principi de legalitat ni la Llei d’Amnistia, que els moviments de memòria democràtica defineixen com “figures d’impunitat”, ja que serien contràries al Dret Internacional dels Drets Humans que impedeix aplicar aquests preceptes en casos de crims contra la humanitat com els que va practicar la dictadura franquista.
Per açò des d’Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme (ACCIF) han volgut destacar els “aspectes positius” de la interlocutòria, com per exemple que “es fixen una sèrie de fets que es consideren provats en relació amb el crim objecte de denúncia”, que s’haja pres declaració a la denunciant, una reivindicació habitual dels familiars de víctimes del franquisme, ja que les reconforta i és “un fet molt excepcional” en aquests processos, i que el mateix arxiu provisional “en cap cas suposa el tancament definitiu de la causa i estableix una veritat judicial” sobre els fets que, a més, pot ser ampliada amb l’aportació de noves proves.
En un comunicat, des d’ACCIF consideren que en aquest cas s’ha aconseguit alguns dels “objectius que es persegueixen amb la interposició d’aquestes accions judicials” en els quals es denuncia l’assassinat i/o desaparició forçada d’una persona durant la primera etapa de la dictadura franquista.
També esperen que amb aquesta “s’interpel·le” als jutjats i tribunals de l’estat espanyol perquè, “en les seues resolucions judicials, avancen en el sentit indicat a fi de revertir definitivament les polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació i enjudiciament d’aquests crims”.
