La Diputació de València ha completat les ajudes destinades al Fossar d’Alzira per avançar en la identificació dels 211 represaliats pel franquisme soterrats en fosses comunes del cementeri municipal de la capital de la Ribera Alta. La delegació de Memòria Democràtica ha invertit més de 300.000 euros durant els últims tres anys en les diferents fases del projecte.
Una vegada finalitzats els treballs d’individualització dels més de 200 cossos localitzats, la Diputació va concedir el setembre del 2025 una subvenció de 185.000 euros per afrontar la identificació de les restes, distribuïda en dues anualitats. Ara, la institució ha aprovat la justificació dels 129.000 euros invertits durant l’any passat en el procés genètic i ha ordenat el pagament dels 56.000 euros corresponents al 2026.
A aquesta quantitat se sumen 30.000 euros concedits entre el 2024 i el 2025 per a la reconstrucció del primer panteó de l’Estat dedicat als represaliats pel franquisme.La responsable de Memòria Democràtica de la Diputació, Natàlia Enguix, ha assenyalat que la inversió “demostra la implicació d’aquesta institució amb la memòria i els col·lectius memorialistes”. Enguix espera que la identificació de les víctimes, represaliades entre l’1 de maig del 1939 i el 29 d’abril del 1940, permeta “posar fi a processos de recerca que porten oberts més de 80 anys, podent reconstruir les històries familiars interrompudes per la dictadura”.
Més de 200 mostres al laboratori forenseEnguix ha qualificat l’actuació al cementeri d’Alzira com “una de les més singulars i ambicioses empreses per la Diputació”. La complexitat deriva de la manera en què es van extraure inicialment els cossos de les fosses, uns treballs efectuats per personal no qualificat i sense garanties tècniques. Les restes van ser introduïdes en sacs i dipositades posteriorment en un memorial, on també van resultar afectades per filtracions d’aigua.
La Diputació va signar el primer conveni amb el Fossar d’Alzira el 2023, dotat amb 109.000 euros, per extraure les restes del memorial i reconstruir els cossos, que es trobaven barrejats a l’interior dels sacs. Segons la institució, la complexitat d’aquests treballs va obligar l’associació a renunciar a una ajuda de la Conselleria destinada a la identificació genètica i ajornar aquesta fase.
Actualment, més de 200 mostres de restes esquelètiques han sigut enviades al laboratori d’antropologia forense. També s’hi han remés mostres de familiars que serviran de referència per als estudis de parentiu. Una trentena de famílies participen en el procés per intentar identificar els seus avantpassats.
Més de la meitat de les persones represaliades procedien d’Alzira i de municipis pròxims com Carcaixent i Guadassuar. Entre les víctimes també hi ha nou veïns de Simat, un de Dénia, un de Xest i nou persones d’origen encara desconegut.La Diputació ha recordat que, encara que la repressió franquista es va concentrar especialment a Alacant, Castelló de la Plana i Paterna, altres capitals comarcals amb presons pròpies, entre aquesta Alzira, Sueca, Llíria i Gandia, també van registrar un nombre considerable d’afusellaments.
