L’Ajuntament de Llíria (el Camp de Túria) engega els treballs de la tercera campanya d’exhumació de fosses comunes del cementiri municipal, centrada a localitzar, excavar i dur a terme l’estudi antropològic de les restes de persones represaliades pel franquisme durant o després de la Guerra Civil i mortes a l’antic Hospital Militar.
L’actuació, licitada per la Diputació de València amb una subvenció directa del Ministeri de Memòria Democràtica del govern espanyol, compta amb una inversió superior a 80.000 euros que es desglossa en dues parts. La primera fase, que conclourà aproximadament en un mes, s’ha destinat a l’exhumació i treballs de camp, i la segona, que es desenvoluparà l’any vinent, s’ocuparà de les actuacions de laboratori i postexcavació.
Aquesta licitació té com a objectiu ampliar la zona de cerca al cementeri civil, treballant amb una tècnica que permet retirar la terra capa a capa, de forma molt acurada, fins a arribar al terreny verge a fi de no deixar ni un sol rastre per revisar.
La delegació de Memòria Democràtica de la Diputació, encapçalada per Natàlia Enguix (Ens Uneix), ha arreplegat el repte de l’Ajuntament de Llíria, l’Agrupació de Familiars de Víctimes del Franquisme de les fosses comunes de Llíria i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València de completar una cerca que es va iniciar el 2021, amb una primera campanya sufragada pel consistori. Posteriorment, el 2022, hi va haver una segona campanya subvencionada per la Diputació. Totes dues, a càrrec de l’equip arqueològic i antropològic d’ArqueoAntro.
Un mínim d’onze fosses
A Llíria, s’han trobat un mínim d’onze fosses, de les quals fins ara només s’han recuperat les restes de 12 persones. Després de l’exhumació, els cossos se sotmetran a un procés d’estudis antropològics forenses i de confrontament d’ADN amb els familiars de les víctimes, per a finalment dipositar-los en un lloc digne triat per les famílies.
En el cas de la capital del Camp de Túria, es calcula que hi va haver entre 111 i 113 persones assassinades entre juliol i octubre del 1939 pel règim franquista, quasi tots procedents de localitats de la comarca. El projecte preveu identificar el lloc exacte en el qual es troben les 22 víctimes inhumades que procedien del Dipòsit de presos de Llíria i de la Presó del Remei, així com més d’un centenar de soldats republicans morts a l’Hospital Militar de Llíria.
Els estudis previs amb radars han detectat formes sota terra que coincideixen amb el que podrien ser restes de fosses comunes, on es pensa que van ser soterrades les persones que van morir en l’antic Hospital Militar. Perquè tot el procés tinga plenes garanties, l’equip haurà d’estar format per especialistes en arqueologia i medicina forense, que s’encarregaran d’analitzar els ossos al mateix lloc on apareguen i d’arreplegar les mostres biològiques necessàries seguint els protocols internacionals “més estrictes”.
“Un deute moral inajornable”
En una visita al cementeri de Llíria, Natàlia Enguix ha afirmat que aquesta actuació “és un deute moral inajornable”: “La nostra prioritat absoluta és donar resposta a les famílies que porten mitja vida esperant recuperar als seus per a donar-los, per fi, una sepultura digna. A Llíria, no parlem només d’arqueologia o de remoure terra, parlem d’humanitat, de justícia social i de complir amb una llei que ens obliga a no mirar cap a un altre costat”.
Després de garantir que la Diputació no escatimarà recursos, ha remarcat: “Darrere de cada fossa hi ha una història de dolor que les administracions tenim el deure de reparar. És una qüestió de valors democràtics bàsics, perquè un país no és plenament lliure si manté els seus ciutadans en cunetes o fosses comunes anònimes”.
