La Universitat de València (UV) ha retut homenatge aquest divendres a qui fora el seu rector des del 1932 al 1934, Joan Baptista Peset Aleixandre, en el 85é aniversari de l’afusellament pel règim franquista. L’acte s’ha celebrat en el claustre del Centre Cultural La Nau, amb la intenció de recordar a qui “va ser un científic injustament assassinat”.
L’homenatge ha sigut presidit pel rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandia, amb la participació del vicerector de Comunicació, Participació i Transparència, Carlos López Olano; la degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz Saurí; l’escriptor i catedràtic de Periodisme de la UV, Martí Domínguez; la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 123 de Paterna (l’Horta Nord), María Navarro; al costat de representants acadèmics, familiars del difunt i col·lectius memorialistes.
Juan Luis Gandia ha subratllat que “recordar Peset és retornar-lo al lloc que li correspon en la història de la Universitat i en la memòria democràtica del poble valencià” i ha destacat totes les dimensions de la seua figura: “Científic, metge, professor i rector compromés amb la Universitat i amb la ciutat”, a més de que va ser “un científic injustament assassinat” i al qual va assassinar la dictadura “pel que representava”.
Segons Gandia, “la millor manera” de preservar la memòria històrica és “reconéixer el que uns altres van fer per aquest país, per aquesta universitat i per la societat en el seu conjunt”. El rector ha qualificat aquesta commemoració com a “emocionant i commovedora”: “Per a la universitat és un moment important perquè reflecteix el compromís cívic i la responsabilitat d’un gran metge, científic, servidor públic i també universitari per al nostre país”.
“Giordano Bruno, Galileu o Joan Lluís Vives contemporani”
Martí Domínguez, igualment, ha ressaltat que Peset Aleixandre va ser el “Giordano Bruno, Galileu o Joan Lluís Vives contemporani” dels valencians, alhora que ha posat l’accent a recordar-lo “pel que va lluitar pels valencians i també pel que va significar en la persecució de la intel·ligència valenciana durant el franquisme”.
L’escriptor ha apuntat que el rector Peset va ser una persona que “va unir la ciència amb la saviesa al costat de la bondat i la dignitat”. “Va ser un ser plenament humà que volia posar el coneixement al servei de la humanitat com a eina fonamental per a la justícia i la llibertat”, ha precisat.
El catedràtic també ha exposat que “en aquests temps en els quals els dogmatismes i els autoritarismes van per davant de les idees”, la figura de Peset demostra “tot el contrari”. “Sempre estava amb l’argumentació i la raó com una eina clau de treball”, ha manifestat.
“En tan sols dos anys i uns dies com a rector de la Universitat de València va aconseguir reformar-la completament”, ha dit. En aquesta línia, Domínguez ha indicat que l’homenatjat “va canviar el modus docent, la manera d’avaluar, d’investigar i de portar la investigació als laboratoris de la universitat”.
Entre les millores que va proposar Peset com a rector, el catedràtic de Periodisme ha esmentat “la reforma del Jardí Botànic, la creació de la residència d’estudiants Luis Vives o de la Facultat de Ciències”. “Això ens fa preguntar-nos: i si haguera estat més temps, com haguera canviat la universitat?”, ha especulat.
Per a Martí, el seu afusellament va significar “la mort d’un intel·lectual, que tenia quatre carreres i tres doctorats”. “Va ser el catedràtic més jove en la història de la Medicina, ja que va obtindre la càtedra amb 23 anys a Sevilla, a més que la va rebre el 24 de maig del 1910 i el 24 de maig del 1941 el matarien, 31 anys després en una estranya i sinistra coincidència”, ha rememorat.
“Un símbol”
Amparo Ruiz Saurí ha declarat que el metge era “un símbol”: “Va ser un dels investigadors més brillants de la medicina espanyola en el segle XX”. A parer seu, la definició “més justa” de la seua figura és “considerar no sols un gran universitari i metge, sinó també un representant excepcional d’una manera d’entendre la medicina, basada en la ciència, el servei públic i la dignitat humana”.
La degana ha esmentat la modernitat de la “concepció humanista” de la medicina que defensava Peset i ha assenyalat que el seu llegat resulta “especialment necessari en moments com els viscuts durant la pandèmia”.
“2.238 civils assassinats”
D’altra banda, María Navarro ha recordat les “2.238 persones civils assassinades per militars en temps de pau i executades sense cap mena de defensa”. “Les famílies víctimes del franquisme saben el que és passar per tota mena d’humiliacions, penalitats, por, abús, violència, fam i fred”, ha lamentat. Navarro, a més, ha recalcat l'”absoluta desesperança i sofriment” d’aquells a qui els han assassinat un familiar.
Així mateix, ha assenyalat que eren “homes i dones que defensaven la legalitat democràtica, la llibertat, la justícia, l’educació, la cultura i la igualtat i volien -des del règim franquista- fer-los desaparéixer i invisibilitzar-los”.
En aquesta línia, ha qualificat d'”anomalia democràtica” la situació que viu l’estat espanyol, en la qual “no s’ha jutjat ningú”: “Les famílies no tenen més que continuar dempeus lluitant per a recordar les seues víctimes”.
Amb motiu de la conclusió de l’homenatge, el poeta Marc Granell ha recitat un emotiu poema en record del rector Peset, mentre que el Quartet de Corda de l’Orquestra Filharmònica de la UV l’ha acompanyat amb la seua interpretació d’El cant dels ocells.
