Ramon Lapiedra i Civera (Almenara, la Plana Baixa, 1940), físic, professor universitari i una de les figures més influents de la universitat valenciana de les darreres dècades, ha mort as 86 anys. Catedràtic jubilat de Física Teòrica de la Universitat de València, va ser rector de la institució entre 1984 i 1994 i va destacar tant per la seua trajectòria científica com pel seu ferm compromís amb el valencianisme cívic, la llengua i la cultura del País Valencià.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Madrid el 1963, va ampliar la seua formació a París amb una beca del Govern francés. Entre 1966 i 1969 va exercir com a investigador al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), període durant el qual es doctorà en Física Teòrica per la Universitat de París. Posteriorment, va impartir docència a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Santander abans d’incorporar-se, el 1982, com a catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de València.
La seua etapa al capdavant de la Universitat de València va coincidir amb un període de modernització i projecció internacional de la institució. Rector durant una dècada, va impulsar el creixement de la universitat i la consolidà com un dels principals centres d’investigació de l’Estat.
Més enllà de l’àmbit acadèmic, Lapiedra també va mantindre un fort compromís amb la societat valenciana. Durant el franquisme fou jutjat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i condemnat a nou mesos de presó pel seu activisme democràtic. Amb els anys es convertiria en una de les veus més respectades del valencianisme progressista, participant activament en iniciatives de defensa de l’autogovern, la llengua i la cultura. Va ser cofundador de la plataforma Valencians pel Canvi, que presidí durant diversos anys, i integrant del Consell Valencià de Cultura entre 1998 i 2011.
La seua tasca institucional va ser àmpliament reconeguda. El 1993 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, dos anys després rebé la Medalla d’Or de la Universitat de València i posteriorment seria distingit amb la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2021). També va ser nomenat fill adoptiu de Sagunt.
Com a investigador, va publicar més de quaranta treballs científics en revistes internacionals especialitzades sobre electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i els fonaments de la mecànica quàntica. Paral·lelament, va desenvolupar una destacada producció assagística sobre ciència, filosofia i educació. Entre les seues obres més conegudes destaca Els dèficits de la realitat i la creació del món (2004), guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca.
Amb la mort de Ramon Lapiedra desapareix una de les grans figures intel·lectuals del País Valencià, capaç de combinar el rigor científic amb un profund compromís cívic. La seua trajectòria deixa un llegat que transcendeix la universitat i que continuarà sent un referent tant en el món acadèmic com en la defensa dels valors democràtics, la llengua i la cultura pròpia.
