La Federació Llull -formada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear– ha acordat transformar-se en una nova organització europea transestatal que s’haurà de constituir durant el 2027 i que tindrà com a àmbit d’actuació el conjunt de l’espai lingüístic valencià en una trobada celebrada al Monestir de Poblet que també ha servit per homenatjar el 750è aniversari de la mort de Jaume I.
La transformació de la Federació Llull en una organització europea transestatal té per objectiu “enfortir la coordinació, la resiliència i la capacitat d’acció conjunta en defensa de la llengua, la cultura, el país i els drets civils i polítics als Països Catalans, per poder fer front, de manera més eficaç, a les amenaces que planteja un context de màxima complexitat política, social, cultural i lingüística, però també per poder aprofitar millor totes les oportunitats”, segons ha explicat la mateixa organització en un comunicat.
Actualment, la Federació Llull es troba present al Principat, el País Valencià i les Illes Balears, però ha anunciat que ja està treballant perquè “la nova organització pugui representar també i desplegar la seva activitat” a Andorra, la Franja de Ponent, Catalunya Nord i l’Alguer.
Amb aquest canvi, aspiren a “representar i defensar els interessos dels més de 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa”, i continuar treballant “per la defensa i promoció de la llengua i la cultura compartides amb tota la riquesa de la seva diversitat”, a tots els territoris de parla valenciana i a Europa. En aquest sentit, aplicarà una “mirada ambiciosa” per contribuir a “la identitat dels Països Catalans i superar els marcs autonòmics i regionals”.
Xavier Antich, nou president de la Federació Llull
Per encarar aquest repte, la Federació Llull tindrà al capdavant Xavier Antich (actual president d’Òmnium Cultural), que assumeix el càrrec de president durant els pròxims dos anys; Anna Oliver (presidenta d’Acció Cultural del País Valencià), que n’assumeix la vicepresidència; i Antoni Llabrés (president d’Obra Cultural Balear), que esdevé secretari-tresorer.
Antich ha celebrat el pas de l’organització per esdevenir un ens europeu que interpel·le els catalans, valencians i illencs “més enllà de les fronteres imposades pels estats espanyol i francès”. “Que la Federació Llull avanci amb l’ambició de ser una organització supraestatal no és un caprici, sinó un pas necessari que mostra la solidesa d’una entitat amb 36 anys d’història, i la coherència necessària en termes d’utilitat i necessitat per a continuar defensant la llengua, la cultura i el país des de tots els territoris de parla catalana”, ha declarat.
“Des d’Òmnium Cultural entomem enèrgicament el repte d’aquesta presidència i treballarem perquè el futur de la Federació Llull passi per continuar defensant els drets polítics, culturals i lingüístics, però ara dels més de 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa”, ha afirmat Antich.
Per la seua banda, Oliver ha posat en relleu la vitalitat i la importància de la Federació Llull, així com el seu impuls a la futura Confederació, en un context marcat per les tendències recentralitzadores i per un Estat que impedeix expressament la federació entre els diferents territoris. “La història compartida, el llegat de Jaume I i la voluntat dels territoris de parla catalana de treballar conjuntament per mantindre vives la nostra història i la nostra llengua, i per construir un futur compartit, tenen més força que qualsevol intent de disgregar-nos. El Monestir de Poblet, on aquests dies nombrosos col·lectius i entitats del País Valencià han acudit a retre homenatge a Jaume I, demostra que el nostre imaginari col·lectiu manté ben present el nostre origen com a poble”, ha afirmat Oliver.
Finalment, Llabrés ha manifestat que “set-cents cinquanta anys després de la seva mort, la figura del rei En Jaume I continua representant un símbol compartit per les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Més enllà del personatge històric, el seu llegat constitueix un dels principals referents de la comunitat cultural i lingüística que avui uneix milions de persones. Un poble que vol continuar viu i lluita per defensar l’element més rellevant de la seva identitat, la llengua catalana”. “Amb aquest homenatge, la Federació Llull reivindica la vigència d’aquest llegat i reafirma el seu compromís amb la defensa de la llengua catalana, la cultura i els vincles històrics que comparteixen els diferents territoris del domini lingüístic”, ha afegit Llabrés.
Commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I al Monestir de Poblet
La Federació Llull ha fet l’anunci de la seua transformació en un espai de gran simbolisme com ho és el Monestir de Poblet, des d’on s’ha reivindicat el rei Jaume I -enterrat a l’església del mateix monestir- coincidint amb el 750è aniversari de la seua mort.
Jaume I el Conqueridor (1208-1276), més enllà de ser una figura rellevant de la història medieval europea, és un precedent històric de la realitat confederal dels Països Catalans en l’àmbit polític, cultural i lingüístic. Els membres de la Federació Llull han retut homenatge a Jaume I fent una ofrena floral a la seua tomba. Posteriorment, han fet també una visita al Monestir, acompanyats per l’abat de Poblet, Rafel Barruè.
