Fa un temps vaig llegir un reportatge d’un periodista de The New York Times, David Brooks. En ell, parlava de com les «passions fosques» s’estaven apoderant d’una societat occidental neoliberal i individualista: l’odi, la por i el ressentiment creixen exponencialment a l’aparició de notícies falses, la hiperestimulació constant i el creixement de l’extrema dreta.
Tanmateix, voldria escriure al voltant de les emocions que han imperat durant els últims dies dins d’un col·lectiu concret però essencial. En efecte, el professorat de l’ensenyament públic valencià ha desfermat, qui sap si per revertir les anteriors, les “passions lluminoses”. Ja abans, però sobretot a partir de la convocatòria de la vaga indefinida de l’11 de maig, desenes de milers de docents del País Valencià s’han mobilitzat per defendre i reivindicar una Escola Pública de Qualitat i en Valencià. Els motius, per fortuna i també tossuderia, cada vegada són més coneguts. Mitjançant tots ells, s’han vertebrat una sèrie d’accions de protesta i conscienciació que perduraran com a inspiració i exemple de futures reivindicacions.
Docents, famílies i col·lectius diversos hem vestit de verd, hem xiulat fins quedar-nos sords, hem llançat consignes i hem cantat, però per damunt de tot ens hem solidaritzat i hem mostrat unitat. Ho hem fet per un bé col·lectiu que està per sobre de qualsevol suma econòmica que s’haja pogut sacrificar: la dignitat d’una escola de totes i per a tots. A poc a poc, mitjans comarcals, autonòmics i fins i tot estatals han anat informant d’una força docent reivindicativa necessària i imprescindible. Un bon exemple d’aquest múscul l’hem trobat a la localitat d’Onil. El passat 26 de febrer l’IES La Creueta va veure nàixer la seua Assemblea per una Educació de Qualitat. Les raons per la seua fundació són compartides amb la resta de la comunitat educativa, però cal sumar el greuge d’unes instal·lacions antigues, insegures i insuficients en relació als ensenyaments que s’imparteixen al centre.
Ben prompte, l’assemblea va estar organitzant reunions setmanals i plantejant propostes l’eix central de les quals era la informació cap a la resta de companyes i companys, així com cap a les famílies. Amb l’arribada de la vaga indefinida, bona part del claustre ha secundat les accions proposades per la plataforma sindical: debat en assemblees prèvies a la vaga, assistència a les manifestacions d’Alacant i València, pujada al Montcabrer, participació en la vesprada de convivència de l’IES Pare Vitòria d’Alcoi, concentració a Castalla, etc. Al mateix temps, l’assemblea va organitzar, per al 14 de maig, una marxa cívica que va recórrer els carrers d’Onil i va fer parada als seus centres educatius. L’acte va reunir més de dues-centes persones, xifra que vam compartir amb la localitat veïna.
A partir de totes les accions i mobilitzacions, les “passions lluminoses” de solidaritat, unió i esperança han esdevingut la força que ens segueix acompanyant per defensar una escola digna i de futur per a la nostra gent. Guanyarem!
Dedicat a tot el col·lectiu docent en lluita i, especialment, a l’Assemblea de l’IES La Creueta.
Josep Martínez Molina és docent de l’IES La Creueta.
