La secció d’Intersindical en À Punt ha alertat del “mal reputacional difícilment reparable” que el model impulsat per Francisco Aura, el director general de la radiotelevisió pública valenciana, està provocant. Entre altres qüestions, ha denunciat la “degradació” del servei públic, l’externalització de continguts informatius i una programació “en contra del valencià i d’esquena al sector audiovisual“. “El seu projecte no ha solucionat cap dels problemes estructurals en l’àmbit laboral i no aporta audiència“, ha sostingut.
Davant d’aquesta situació, el sindicat ha exposat que “en contrast amb l’argumentari que Aura portava escrit, la realitat és que ara mateix la radiotelevisió pública dels valencians afronta un procés de castellanització creixent en totes les plataformes, disfressa preferències de la direcció en el mandat d’interès general i fa front a denúncies de manipulació per part del Consell d’Informatius que són inèdites des de l’etapa més qüestionable de l’extinta Canal 9“.
Per això, ha criticat “la reivindicació de la programació de Canal 9 en la dècada dels 90” per part d’Aura, al qual ha retret la “desconnexió de la realitat audiovisual”. “No ens ha convençut la superficialitat amb què ha ventilat els últims escàndols en la televisió i la ràdio, ni tampoc la manera en què ha simplificat, com si fora una simple reorganització, la destrucció per caprici de llocs de treball de base, la majoria lingüistes i redactors digitals”, ha remarcat.
L’organització sindical ha subratllat que s’han executat “els primers acomiadaments en la història d’À Punt mitjançant una modificació de la relació de llocs de treball que fa olor d’ERO encobert“, i ha lamentat que la plantilla continue “infradotada, en precari, en interinitat i sense conveni col·lectiu nou anys després“.
“Externalització i politització”
Intersindical ha assenyalat que tot això s’ha fet “en paral·lel a una estratègia arbitrària de la gestió de la graella, dominada per l’externalització i politització del màxim de continguts i la contractació amb empreses de fora, a costa de marginar petites productores de l’audiovisual valencià“. “Els escàndols intermitents de l’últim any no han d’ocultar com és de greu la situació global. A poc a poc s’està fabricant un model híbrid que difumina les fronteres entre la part pública i la privada. S’ha arribat fins al punt de normalitzar la cessió de treballadors a produccions externes, siguen presentadors, meteoròlegs o redactors, sota ordres editorials de tercers, i de consolidar la coexistència de personal públic i privat tècnic en estudis”, ha comentat.
Per aquest motiu, l’organització sindical ha valorat que la plantilla “no calla” davant d’aquestes situacions i protesta cada divendres vestida de negre pels “abusos i la degradació del servei públic”. “I està preparada per a fer un pas més”, ha anunciat.
El futur d’À Punt en perill
En aquest sentit, ha enumerat “les mancances que posen en perill el futur” d’À Punt, com la “interinitat permanent“. En l’àmbit laboral, ha criticat que la plantilla “segueix, nou anys després, en una situació de perenne interinitat, ja que amb el canvi de societat es va decidir anul·lar els processos d’oposició convocats el gener del 2023” i “tampoc s’ha engegat cap procés d’estabilització com en altres organismes de la Generalitat”. “Aquesta precarietat augmenta la vulnerabilitat de la plantilla davant de les pressions i les directrius arbitràries, siga d’Informatius o de Programes”, ha remarcat.
“Aura s’ha afanyat a fer un organigrama a la seua mesura, amb contractacions encobertes d’equip directiu, però no a normalitzar la situació laboral de la plantilla, contravenint les recomanacions de la Unió Europea, que demana l’estabilització”. A més, ha “accelerat l’aprovació d’una nova Relació de llocs de treball (RPT) que amaga un ERO encobert per a departaments de la casa”.
Censura
Per un altre costat, l’organització ha carregat contra l’externalització de continguts informatius duta a terme per Aura amb el propòsit de “vulnerar l’objectivitat, la veracitat i la imparcialitat i evitar el control del Consell d’Informatius“, una pràctica que s’ha “disparat” en la ràdio i la televisió. “Fins i tot, es preveu que la cobertura del 9 d’Octubre quede pràcticament fora de l’àmbit de la redacció pròpia per primera vegada en la història de la televisió autonòmica”, ha subratllat.
Intersindical també ha explicat que l’externalització de gèneres informatius “s’ha traduït en tertúlies on se censura opinadors i periodistes crítics amb el Consell, es convoquen majoritàriament representants de PP i Vox i es permeten insults a formacions i governs diferents”. “Tots aquests espais queden fora del control del Consell d’Informatius i en molts casos contravenen el llibre d’estil vigent”, ha asseverat.
El sindicat ha qualificat de “fal·làcia” el fet que la direcció “s’excuse en el fet que els informatius són plurals i objectius, i que els continguts externalitzats no són de la seua competència” perquè la llei “ordena que la totalitat dels continguts d’À Punt responguen als principis d‘objectivitat, veracitat i imparcialitat, la separació entre informacions i opinions i el respecte al pluralisme”.
Insults a partits i polítics de l’oposició
Intersindical també ha censurat que en la ràdio i en esports s’hagen “normalitzat els insults a polítics en un magazín matinal” i que s’haja dut a terme “una externalització quasi completa de la programació esportiva, que fins ara assumien els professionals de la casa”. I, finalment, ha tornat a insistir que la graella televisiva s’està “sotmetent a un procés de castellanització accelerat a força d’eliminar el doblatge de pel·lícules i sèries, comprar programes a la FORTA sense fer l’adaptació valenciana, com el recent concurs Sopa de letras, o emetent pel·lícules i documentals en castellà”.
“Hem tornat a models de contractació de l’època de Canal 9, molt generosos amb productors de Madrid o Andalusia, però no amb les productores valencianes. Una ganivetada en el cor de la indústria audiovisual valenciana i dels seus professionals”, ha conclòs l’organització sindical.
