“Ens sembla que la intenció de la conselleria és legalitzar l’ampliació, feta de manera encoberta”. Així s’expressen les veus crítiques amb l’ús per part dels propietaris de l’aeròdrom de la Llosa (la Plana Baixa) d’una parcel·la de la Marjal d’Almenara, la qual ja ha estat absorbida de facto i la seua vegetació, destruïda, tal com va denunciar ahir en Diari La Veu Acció Ecologista-Agró. Segons els denunciants, ja s’ha produït eixa annexió: la superfície operativa i parcel·la van pel camí de ser físicament una sola cosa, asseguren. I esmenten que el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, que és del veí poble de Xilxes, podria estar darrere de “l’estranya permissivitat”, ja que l’assumpte està en mans del Síndic de Greuges i que existeix, també, una “contundent denegació de la Declaració d’Interés Comunitari (DIC), un informe de molta qualitat” que desmunta tots els arguments en favor d’ampliar la zona.
L’escrit presentat al síndic alerta d’una “situació de possible inacció administrativa que ha permés la desforestació i posterior aterrament i dessecació de terrenys a la Marjal d’Almenara, ampliant així les dimensions de l’aeròdrom de la Llosa, situat en una zona de màxima protecció ambiental” i “una possible vulneració dels drets a una bona administració, a la protecció del medi ambient i de l’interés general, com també del dret d’accés a la informació pública” pel que fa a les estranyes circumstàncies que envolten aquest cas, diuen.
“Emparant-se en un permís «de manteniment» atorgat per la Direcció Territorial de Castelló, al llarg de dos anys, la propietat de l’aeròdrom ha talat i destruït l’hàbitat d’una parcel·la contigua”, denuncien en el seu escrit. “Posteriorment, s’ha procedit a la unificació funcional de parcel·les, de manera que, mitjançant una política de fets consumats, s’ha acabat produint una ampliació efectiva de l’àrea operativa de l’aeròdrom, sense, aparentment, declarar-ho a l’administració tot i estar tramitant-se [aleshores] una Declaració d’Interés Comunitari (DIC) denegada a dia de hui”, destaquen.
“La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i de la Recuperació ha sigut informada d’aquests fets des del primer moment […] sense adoptar cap mesura ni tan sols haver efectuat una inspecció per tal de comprovar-ho”, insisteixen en l’escrit davant el Síndic de Greuges.
També assenyalen que “resulta igualment cridaner que, malgrat haver-se sol·licitat expressament la paralització cautelar dels treballs, la resposta administrativa es limitara a justificar l’autorització prèviament concedida, sense que conste la realització d’una revisió crítica de les circumstàncies denunciades ni l’adopció de mesures preventives destinades a evitar danys potencialment irreversibles. Tampoc consta, si més no, la pràctica d’una inspecció in situ […] ni un seguiment efectiu del compliment de les condicions imposades en l’autorització, les quals han sigut presumptament incomplides”. La Direcció Territorial d’Urbanisme de Castelló “es va limitar essencialment a reproduir i reforçar els mateixos arguments que ja havien fet servir per a justificar l’autorització inicial”, insisteixen.
Situació que s’agreuja
Amb aquest estat de coses, Agró ha presentat un escrit de denúncia dels fets aquest mes (el dia 7 de setembre del 2026, GVRTE/2026/40438) davant la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient “arran de la destrucció total de l’hàbitat i l’aterrament de la parcel·la B” donat que, “lluny d’atendre les reiterades sol·licituds d’intervenció formulades des de març del 2025, la situació va continuar agreujant-se fins que, durant la primera setmana de setembre del 2026, la propietat de l’aeròdrom va procedir a l’eliminació completa de la coberta vegetal existent a la parcel·la B i a la transformació física del terreny mitjançant tasques de dessecació, aterrament i compactació mitjançant maquinària pesada”, asseguren.
Acompanyat de documentació gràfica, imatges aèries i diversa documentació administrativa, l’esmentat escrit posa de manifest que “la propietat s’hauria aprofitat de la inacció administrativa i d’una autorització presentada com un simple «manteniment» per a executar una transformació substancial d’una parcel·la aliena a l’aeròdrom, amb la finalitat d’ampliar de facto les dimensions de la instal·lació”. Així mateix, es denunciava: “La tala massiva, indiscriminada i definitiva de la parcel·la B; el posterior aterrament i compactació de terrenys pertanyents a la marjal; la destrucció de la vegetació existent i d’elements essencials per al refugi de la fauna; la possible ocultació d’informació rellevant durant la tramitació administrativa relativa a les dimensions reals de la instal·lació” i, finalment, “la falta d’actuacions inspectores per part de la Generalitat a pesar dels nombrosos escrits previs”.
Cal recordar que el document (de quaranta fulls) del Servei Territorial d’Urbanisme de Castelló, amb data 4 de març del 2026, acordà: “Denegar la Declaració d’Interés Comunitari de regularització sol·licitada per la mercantil Diglar Vicbal SL, d’activitat tercera o de serveis, camp de vol d’ultralleugers, a l’empara de la disposició transitòria vint-i-quatrena […] en les parcel·les 53, 201 i 202 del polígon 6 i del sòl no urbanitzable del terme municipal de la Llosa”.
A més a més, fa constar que “es troben pendents d’emissió” els següents informes: del Servei d’Administració de Ports i Aeroports de la Direcció General de Costes, Ports i Aeroports de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació (sol·licitat el 7 de novembre del 2024) i de la Direcció General d’Aviació Civil del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, sol·licitat també en eixa mateixa data.
