El conflicte al voltant de l’aeròdrom de la Llosa (la Plana Baixa) arran de les actuacions dutes a terme sobre una parcel·la adjacent a les instal·lacions, situada en plena Marjal d’Almenara, un dels aiguamolls de valor ambiental més elevat del litoral valencià, avança sense cap actuació determinant de les administracions que frene la possible annexió dels terrenys i que, de facto, siga ja una ampliació, segons denuncia Acció Ecologista-Agró. “L’aeròdrom es troba situat dins d’un espai sotmés a diverses figures de protecció ambiental, tant autonòmiques com europees”, insisteixen. Ara, però, unes imatges —recents— a les que ha tingut accés Diari La Veu confirmen que ja s’ha produït l’annexió; que “la superfície operativa i parcel·la van pel camí de ser físicament una sola cosa”, han explicat els ecologistes.
La Marjal d’Almenara forma part de la Xarxa Natura 2000, està declarada Zona Especial de Conservació (ZEC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i està inclosa en la Llista Ramsar d’Aiguamolls d’Importància Internacional. A més, disposa de normes específiques de gestió destinades a conservar els hàbitats i les espècies que justificaren la seua protecció. En concret el Decret 132/2021 d’1 d’octubre del Consell.
Encara que el conflicte està obert fa més de deu anys, l’origen més recent de la controvèrsia se situa en 2024, quan la propietat de l’aeròdrom va adquirir una parcel·la confrontant que fins aleshores no formava part de les instal·lacions aeronàutiques, recorden els denunciants. Posteriorment, es va obtindre una autorització ambiental per a unes actuacions presentades com a treballs de “manteniment adequat de la infraestructura associada a l’aeròdrom”, que incloïen l’eliminació de canyes i eucaliptus, recorda AE-Agró.
A partir de febrer del 2025 començaren els treballs de tala sobre aquesta parcel·la. Des d’aquell moment, tant persones particulars com Agró-Acció Ecologista han presentat davant la Generalitat diferents escrits advertint que les actuacions no podien valorar-se únicament com una eliminació d’eucaliptus, sinó que calia tindre en compte la transformació d’una parcel·la situada dins d’un espai natural protegit i la possibilitat que acabara incorporant-se funcionalment a l’aeròdrom. És el que ha passat ja”, una ampliació en tota regla”, expliquen des d’Agró.
Al març del 2025 se’n va demanar la paralització cautelar, quan les actuacions encara es trobaven en una fase inicial. La Direcció Territorial de Castelló va considerar que els treballs disposaven de cobertura administrativa i que, sorprenentment, no produirien efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000. La resposta es basava, entre altres qüestions, en el caràcter exòtic dels eucaliptus i en l’absència de constància d’espècies protegides potencialment afectades segons la consulta realitzada al Banc de Dades de Biodiversitat.
Els denunciants, tanmateix, van qüestionar aquesta valoració per considerar que no analitzava prou la funció ecològica del conjunt de la parcel·la, els efectes acumulatius de les actuacions ni la seua possible transformació posterior. El juliol del 2025 un dels socis d’Agró va dirigir-se a l’Administració i va reclamar la restauració ambiental de l’espai i la replantació amb espècies autòctones.
De la tala a la transformació del terreny
El conflicte va adquirir una nova dimensió a mesura que avançaren les actuacions. Segons les denúncies presentades davant la Generalitat, després de la tala es produïren noves intervencions sobre el terreny fins que, al setembre del 2026, la parcel·la ha quedat sense la cobertura vegetal anterior, aterrada i compactada, i unificada visualment i funcionalment amb els terrenys de l’aeròdrom.
Aquesta evolució és precisament el nucli de la controvèrsia. Els denunciants sostenen que “una intervenció autoritzada inicialment com a manteniment hauria acabat facilitant, mitjançant una successió de fets consumats, una ampliació de facto de la superfície operativa de l’aeròdrom sobre terrenys de recent adquisició”, recalquen. “La interpretació ha sigut traslladada reiteradament a diferents òrgans de la Generalitat, als quals s’ha reclamat una inspecció sobre el terreny”, assenyala Agró.
Les actuacions han provocat l’oposició d’Acció Ecologista-Agró, que ha denunciat públicament els fets i ha realitzat diverses mobilitzacions i manifestacions en defensa de la Marjal d’Almenara i contra les actuacions relacionades amb l’aeròdrom.
Una DIC denegada per motius ambientals
Un element especialment rellevant del conflicte es produí el 4 de març del 2026, quan la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló va denegar la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) sol·licitada per la mercantil gestora de l’aeròdrom per a regularitzar l’activitat.
La decisió es va adoptar després de diversos informes desfavorables del Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, que consideraren l’activitat incompatible amb la conservació a llarg termini dels valors naturals de la Marjal d’Almenara. Els informes destacaven la ubicació de l’aeròdrom dins de la ZEC i ZEPA, els efectes de l’activitat aeronàutica sobre l’aiguamoll i, particularment, sobre l’avifauna, com també la incompatibilitat de consolidar o incrementar l’afecció derivada del sobrevol d’aeronaus sobre l’espai protegit.
La resolució administrativa va concloure igualment que existien incompatibilitats amb la normativa ambiental i afeccions sobre valors ambientals protegits. Aquesta decisió ha accentuat una de les principals contradiccions denunciades: mentre uns serveis de la Generalitat havien considerat compatibles les actuacions de tala autoritzades com a manteniment, altres òrgans especialitzats de la mateixa Administració conclogueren posteriorment que l’activitat aeronàutica que es pretén regularitzar és incompatible amb la conservació dels valors naturals de la marjal.
Denúncies reiterades i falta d’inspecció
Al llarg del 2025 i 2026 s’han succeït les peticions dirigides a l’Administració autonòmica: sol·licituds de paralització cautelar, demandes de restauració ambiental, peticions d’accés a la documentació, reclamacions en matèria de transparència i escrits adreçats a òrgans superiors de la conselleria, entre d’altres la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient i el mateix conseller.
Una altra qüestió controvertida ha sigut precisament l’accés a l’autorització que donava cobertura als treballs de manteniment. Davant la falta inicial de resposta a la petició d’informació pública, es va acudir al Consell Valencià de Transparència per intentar obtindre el document que permetera determinar amb exactitud quins treballs s’havien autoritzat i sota quines condicions. Sense cap resultat, el procediment ha quedat sospés per tal de garantir drets de terceres persones.
També es va posar en coneixement de la Generalitat una possible discrepància entre la realitat física de l’aeròdrom i la informació reflectida en la documentació presentada durant la tramitació de la DIC. Segons les denúncies, la documentació i les al·legacions presentades pel promotor no haurien reflectit l’adquisició de la nova parcel·la ni les actuacions que ja s’hi estaven desenvolupant.
Quin és l’estat actual?
Finalment, el setembre del 2026, després de constatar la transformació pràcticament completa dels terrenys, es va tornar a reclamar formalment una inspecció que determinara les dimensions reals de les instal·lacions i comprovara les possibles ampliacions, com també l’avaluació dels efectes de la transformació sobre els hàbitats protegits.
El resultat material constitueix la millor síntesi del conflicte: entre març del 2025 i setembre del 2026, una parcel·la de marjal confrontant amb l’aeròdrom va passar d’estar coberta de vegetació a quedar talada, aterrada i transformada, fins a integrar-se físicament amb les instal·lacions, mentre les peticions d’intervenció administrativa i les denúncies ambientals s’anaven acumulant.
“El debat, per tant, va més enllà de la tala d’uns eucaliptus. La qüestió de fons —insisteixen els denunciants— és com una actuació autoritzada com a manteniment ha pogut desembocar en la transformació d’una nova superfície de terreny dins d’un espai de la Xarxa Natura 2000, i si els mecanismes de control, inspecció i protecció ambiental de l’administració han funcionat adequadament per evitar una eventual política de fets consumats”, conclouen.
