Representants de les principals associacions de les arts escèniques valencianes s’han concentrat aquest dijous davant del Teatre Principal de València per a protestar contra el tancament, per motius de seguretat, de l’emblemàtic edifici. Els col·lectius han denunciat que la situació és “la crònica d’una mort anunciada“, després de dècades “d’abandó“. Per això, han reclamat a la Diputació de València, propietària de l’immoble, i a la Generalitat, responsable de gestionar-ne la programació, que treballen amb “coordinació i transparència” per a trobar solucions “urgents“.
La concentració, convocada pel sindicat Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), ha rebut el suport d’altres col·lectius del sector. La presidenta de l’entitat, Maria Almudéver, ha assenyalat que el tancament els ha agafat “totalment per sorpresa”, ja que només 24 hores abans l’Institut Valencià de Cultura (IVC) havia presentat la programació de l’inici de temporada.
“Un abandó molt visible”
Almudéver ha remarcat que, òbviament, la seguretat del públic, artistes i personal del teatre és “la prioritat“, i ha subratllat que la clausura del Principal era la “crònica d’una mort anunciada, ja que no s’arriba a la situació de tancament imminent d’un dia per a un altre”. “A mi, que dissabte i diumenge, ací hi haguera funció amb xiquets em sembla una cosa brutal”, ha asseverat.
La presidenta de l’AAPV ha afirmat que l'”abandó i el deteriorament” del Principal ha estat “molt visible“, i ha recalcat que ella ha arribat a treballar-hi “en moments en els quals parts de l’escenari o els laterals de l’escenari estaven apuntalats amb bigues d’obra”.
“No et feia sentir tranquil·la”, ha assegurat. En aquest sentit, ha explicat que els van dir que “eren conscients de les obres que calia dur a terme i que les farien durant els cinc mesos de l’any en què el teatre està tancat per a no interferir en l’activitat normal”. “Però hem arribat a aquest punt, i no d’un dia a l’altre. Això és un abandó sistemàtic de 30, 40 o no sé quants anys”, ha manifestat.
Un edifici emblemàtic de la ciutat
“Els treballadors, tant tècnics com actors que hem treballat en aquest edifici, ho véiem. El més dramàtic és que s’haja tancat sense data d’obertura; han donat una provisió de quatre anys que no es creu ningú, ja ho vam veure amb l’Escalante“, ha recordat Almudéver, qui també ha confessat que viuen la situació “amb una tristesa absoluta, perquè es tanca no només el nostre lloc de treball, la nostra oficina, sinó un edifici emblemàtic per a la ciutat“. “En aquests moments, només queden dos teatres públics a la ciutat de València, el Rialto i el Principal”, ha alertat.
Intervenció “urgentíssima”
Per part seua, Joan Carles Garés, integrant de la Junta Directiva de l’Associació Valenciana d’Empreses d’Arts Escèniques (Avetid) ha apuntat que “tots sabíem que feia falta una intervenció d’urgència des de fa anys, les administracions les primeres, òbviament; però, sobretot, estem molt consternats per la manera en què s’ha fet”. Així, ha exposat que amb aquesta protesta pretenen exigir “una coordinació de les administracions” i ha advertit que “la qüestió és massa greu, perquè ja veníem d’una precarietat molt gran i açò és un colp molt fort per al sector“.
El representant d’Avetid ha expressat que la coordinació entre la Diputació i la Generalitat és “urgentíssima” i que requereix una actuació immediata i una altra “de mitjà a llarg termini”. “La immediata és no deixar caure les programacions anunciades, ajudar els professionals que estan afectats directament pel tancament. I, després, a mitjà o llarg termini, cal donar les primeres pinzellades d’un disseny de política cultural que fa més de tres anys que reclamem”, ha insistit Garés.
A més, l’intèrpret i dramaturg, que ha reconegut que la clausura del teatre els fa sentir “orfes, desemparats, tristos i enfonsats“, ha comentat que, ara mateix, resulta molt difícil quantificar econòmicament l’impacte del tancament. “El que hi ha damunt de la taula és la subsistència i l’evolució d’un sector professional que engloba milers i milers de persones“, ha insistit. Garés ha comunicat que l’associació ha sol·licitat per escrit reunions amb el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, i amb el president de la Diputació, Vicent Mompó, unes trobades que esperen que es materialitzen “prompte”. “La veritat és que València no es mereix estar tan enrere”, ha dit.
“Incompetència i ingovernabilitat”
Per un altre costat, Iván Arbildua, president de Comitè Escèniques, ha denunciat que el tancament del Principal és “pura incompetència i ingovernabilitat“. Així matiex, ha carregat contra la gestió de l’IVC, no sols per l’estat de la sala, sinó també per altres problemes com ara el retard en la publicació de la resolució d’ajudes o que el Circuit Teatral haja començat la programació al setembre. “És la punta de l’iceberg d’una estratègia per a destruir la cultura”, ha conclòs Arbildua.
“Un motí al cor”
La concentració ha reunit cares conegudes de l’escena valenciana i membres de formacions polítiques d’esquerres darrere de dues pancartes: una amb el lema “Un motí al cor” i una altra amb el dibuix d’un cor.
Finalment, s’ha llegit un manifest en què han reclamat “responsabilitat i coordinació” a les institucions, que les funcions contractades no es vegen afectades i que s’establisca un calendari concret per a la reobertura del teatre. Després d’un llarg aplaudiment, els participants han penjat simbòlicament les pancartes a les vitrines on habitualment s’anuncia la programació de la sala, ara clausurada. “Per a nosaltres, el teatre sí que és principal“, han proclamat.
