Els Programes d’Actuació Integrada (PAI) a València s’estan multiplicant, però aquesta febra constructora no pareix que haja de tenir un efecte positiu en l’evolució dels preus de l’habitatge, que estan desbocats a la ciutat. Aquesta és, almenys, la conclusió a la qual han arribat des de la Federació Veïnal de València (FAAV), que ha detectat que “hi ha molt poca oferta d’habitatge social i de protecció pública” i reclama amb urgència que l’Ajuntament “exigisca als promotors augmentar l’oferta d’habitatge protegit i aplicació una limitació estricta als preus d’eixida”. “Qui dirigeix i aprova els PAI és el propi Govern municipal, i els criteris aplicats fins a la data demostren que s’està afavorint de manera sistemàtica l’edificació de luxe”, ha dit María José Broseta, presidenta de la FAAV.
Per a l’entitat, els casos “més flagrants” són aquells on les promocions es concentren en sòl de titularitat o cessió pública, com la que hi ha projectada en l’antic Mestalla després d’una cessió de sòl públic i on es construiran més de 500 pisos de luxe i zero de protecció pública o mínimament accessibles. Una situació idèntica es repeteix en el solar públic de Tres Forques, amb 510 habitatges planificats, cap dels quals protegit. Des de la Federació han comptabilitzat més de deu PAI previstos a la ciutat que ni tan sols arriben al mínim del 10% d’habitatge protegit accessible. “És vital augmentar l’oferta protegida i controlar els preus per a frenar l’enriquiment dels especuladors en plena emergència residencial”, han denunciat des de la FAAV. Aquesta desídia se suma al que anomenen una “tolerància extrema” de l’Ajuntament amb l’ús terciari dels habitatges.
Propostes concretes
Aquestes són algunes de les conclusions que una delegació de la Federació Veïnal ha fet arribar aquest matí a diversos regidors de l’equip de Govern municipal, amb els que s’han reunit. L’entitat ha fet arribar al consistori algunes mesures concretes per ajudar a mitigar el greu problema d’accés a l’habitatge que hi ha a la ciutat, com posen ser una major tributació i una pujada contundent de l’IBI per als habitatges buits; fer valdre l’obligació d’edificar en els centres històrics i eixamples per a acabar amb el “guaret especulatiu”; un pla d’inspecció ambiciós perquè es duga a terme la reversió d’habitatge turístic en residencial a més d’acabar amb l’opacitat i els abusos del sector que afecten als veïns de blocs on se situen aquests allotjaments, o declarar València com a zona tensionada per a baixar els lloguers. Des de l’entitat remarquen l’eficàcia de la mesura a Catalunya, on els preus van baixar un 4,9% de mitjana en els municipis regulats i un 8,9% a Barcelona ciutat, desmentint el bloqueig del sector en registrar-se 11.807 nous contractes residencials en el seu primer any de vigència i mantenint-se el volum nacional per damunt dels 2,5 milions de contractes actius.
Finalment, la FAAVV ha fet seues altres exigències que comparteix amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH): l’eliminació total de desnonaments sense alternativa residencial; el pagament immediat de les ajudes municipals al lloguer que continuen pendents; l’obertura d’una oficina d’atenció directa a les persones desnonades i obligació d’intermediació per a la cerca d’alternatives; transparència en les adjudicacions, bossa específica per a emergències residencials, ús del dret de tanteig i retracte i ampliació del parc públic; paralització de megaprojectes en zones inundables, i fi de l’assetjament immobiliari.
Descans i mobilitat
A més de l’habitatge, a la reunió també s’han plantejat altres qüestions importants per a les entitats veïnals, incloses la contaminació acústica provocada per la proliferació de concerts i festivals en entorns urbans. Han exigit a l’Ajuntament que complisca i faça complir de manera estricta les ordenances de soroll i han denunciat que la declaració de les Zones Acústicament Saturades (ZAS) “no aporten solucions”.
Pel que fa a la mobilitat, han destacat que la flota i la plantilla de l‘EMT “no acompanyen” el creixement de la demanda i el resultat són “freqüències insuficients, autobusos saturats amb el cartell de “complet”, retards crònics i parades desproveïdes de marquesines amb ombra o panells informatius operatius”.
Així, han demanat que es potencie el servei als barris més afectats; transparència en el servei amb publicació periòdica de les freqüències reals per línia, nivell d’ocupació en hora punta i serveis fallits; connexió entre barris amb l’activació immediata de la línia Orriols-La Fe i revisió de les línies transversals; el manteniment de panells informatius i la instal·lació d’ombres i bancs accessibles; ampliació de carrils bus segregats en els eixos més congestionats; activació automàtica de reforços de l’EMT davant caigudes de Metrovalencia o Rodalia; desbloqueig de la ZBE, i respecte a la mobilitat metropolitana, reforçar l’EMT en punts de transbord intermodal (València Sud, Nou d’Octubre, Estació del Nord), resoldre el conflicte de compensacions de la targeta SUMA amb la ATMV, i habilitar aparcaments dissuasius en els accessos clau.
