Galeria completa
El professorat de l’IES Vicent Gandia i el CEIP Severí Torres de Castelló (la Ribera Alta) ha dut a terme aquest dijous un funeral per l’escola pública al País Valencià, una acció, emmarcada en la vaga educativa indefinida, amb la qual s’ha volgut denunciar “la mort lenta provocada per la desídia, per les retallades, per la falta de recursos i per una voluntat política que massa vegades ha tractat l’educació com una despesa i no com el cor d’una societat digna”.
La protesta ha aplegat desenes de persones, entre professorat, famílies, alumnat i veïnat, que han acudit vestits de dol per participar en esta peculiar i emotiva marxa fúnebre reivindicativa.
La mobilització ha començat a les portes del CEIP Severí Torres, punt de trobada des d’on ha començat el recorregut fins a l’IES Vicent Gandia. Amb el lema “Funeral de l’Educació Pública”, la manifestació convidava la ciutadania a “acompanyar la família educativa en els últims moments davant el que consideren la mort de l’educació pública”.
Manifest
Al final, s’ha llegit el manifest Elegia per l’Escola Pública Valenciana, un text emotiu i reivindicatiu que ha arrancat amb una defensa clara de la igualtat d’oportunitats i del paper històric de l’educació pública.
El document assenyala que l’escola pública “va nàixer de la necessitat i de la lluita” i reivindica la tasca de mestres, famílies i moviments pedagògics que durant dècades han defensat una educació accessible per a totes i tots.
Així mateix, destaca la defensa del valencià com a part fonamental de la identitat i de la cultura del poble: “L’escola pública va ser refugi i sembradora”, afirmava el text en referència a la llengua pròpia.
També denuncia les retallades, la massificació d’aules i la falta de recursos, i enumera diverses situacions que provoquen la “mort lenta” de l’educació pública: “Mor quan falten docents. Mor quan es tanquen línies. Mor quan es menysprea la diversitat. Mor quan la burocràcia ofega l’ensenyament. Mor quan es qüestiona la llengua pròpia.”
El text també deixa espai per a l’esperança, assegurant que encara queda gent disposada a defensar l’escola pública i que “les cendres, de vegades, també són llavor”.
La lectura ha conclòs amb una frase molt aplaudida pels assistents: “Que este funeral no siga un final. Que siga una promesa.”
