La nova plaça que l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Torrevella oferirà a partir de juliol, quan es publicaran les adjudicacions, però que ja es coneix de forma extraoficial, és, com a mínim, singular, ja que es tracta de cobrir tant el grup de castellà com el de rus. O siga, no és que es tracte d’ensenyar rus a castellanoparlants o espanyol a russòfons, no, sinó que un mateix professor haurà de donar classes de dos idiomes que, per no compartir, no comparteixen ni alfabet.
I aquest no és un cas aïllat. A l’EOI de Castelló de la Plana ha eixit en oferta una plaça per donar classes d’espanyol i romanès, mentre que a Benidorm una d’espanyol i valencià.
“És un pas més en l’estratègia de degradació del servei que oferim les EOI -explica una professora amb anys d’experiència en l’ensenyament de llengües- ja que, qui pot donar classes de castellà i rus a la vegada? Realment hi ha un perfil tan específic que tinga aquestes dues filologies? No, el que passa és que es fa amb la idea que pel sol fet de saber parlar una llengua, ja pots ensenyar-la, i açò no té cap tipus de sentit.
L’oferta d’aquestes noves places ha corregut com la pólvora entre els grups de missatgeria del professorat de les EOI del País Valencià. Malgrat que han eixit poc als mitjans, a les EOI també hi ha convocada la vaga indefinida de tot el sector de l’educació, amb un seguiment notable malgrat que el sector arrossega ja uns anys de lluites contra les retallades del servei. “A nosaltres no ens poden dir allò que ‘contra el Botànic no déieu res’, perquè també vam tenir vagues i mobilitzacions llavors”, assenyala un professor entrevistat en una de les massives mobilitzacions d’aquests dies. De fet, els docents de les EOI no porten samarretes verdes sinó negres, tant per visibilitzar-se com per donar continuïtat al color que els va identificar en les vagues anteriors.
“Volen beneficiar les acadèmies privades”
Entre el personal de les EOI hi ha la sensació que les retallades que pateixen van més enllà de les que apliquen a l’educació obligatòria, ja que “hi ha més negoci darrere”. Per al curs 2026-2027 es preveu la desaparició d’uns 40 grups curriculars, que sumats als ja eliminats en cursos anteriors, suposen una pèrdua de més de 280 grups en total, el que suposa acomiadar un 20% del professorat. La retallada és generalitzada, però afecta més a aquelles llengües que des de Conselleria es volen minoritzar, entre elles el valencià, però també el basc o el grec.
A aquesta reducció d’oferta cal sumar-hi la pèrdua de qualitat, amb increments de ràtios -que en el cas de grups virtuals poden arribar a les 40 persones-, la laxitud en els requisits per entrar a ensenyar les llengües -com en el cas de les ofertes citades a l’inici- o els intents d’equiparar els títols d’acadèmies privades amb els de l’ensenyament públic. “Com a professorat especialitzat de llengües, som particularment sensibles a la situació lingüística que vivim i no podem permetre regalar milers de títols sense passar una prova de certificació a una EOI o la JQCV, fet que desprestigia la nostra feina”, expressen de de l’assemblea de professorat examinador en un comunicat.
Darrere aquest desmantellament hi hauria la intenció de beneficiar, precisament, el negoci de les acadèmies privades d’idiomes, que ara mateix tenen un topall en haver de competir amb un servei públic més barat i de millor qualitat.
“Les EOI som un servei públic essencial: garantim l’accés igualitari a l’aprenentatge de llengües per a persones adultes. Altrament, millorem la vida professional, acadèmica i personal de milers de persones; en moltes comarques, a més, som l’única oferta pública de qualitat per a l’aprenentatge d’idiomes”, continuen des de l’assemblea i, a més, recorden que “està reconegut legalment el dret de l’alumnat valencià d’aprendre el valencià; així com també el dret de les persones nouvingudes a aprendre valencià i castellà per tal d’integrar-se en la societat valenciana”.
Protestes de les direccions i vaga d’examinadors
El malestar en les EOI és tan profund que les direccions de tots els centres del País Valencià, excepte Elx, han publicat un comunicat conjunt donant suport a la vaga i denunciant la “degradació constant” patida els darrers anys i que inclouen retallades de grups, reducció de recursos humans i materials i menys hores de coordinació i gestió, unes decisions que han tingut com a conseqüència la “sobrecàrrega per al professorat i els equips directius, menys oferta educativa, pitjor atenció a la diversitat i una pèrdua de qualitat del servei públic”.
En l’escrit, els equips directius reivindiquen la paralització i reversió de les retallades, la recuperació de les hores de coordinació i gestió, la cobertura efectiva de les reduccions horàries, estabilitat de les plantilles i un “compromís ferm amb les EOI com a servei públic essencial”.
Per la seua banda, el professorat examinador de les proves de certificació s’ha constituït en assemblea davant “l’estancament de les negociacions de la vaga” i la incapacitat de la Conselleria d’Educació d’atendre les necessitats de l’educació pública valenciana” i estudien la possibilitat d’imitar els seus companys de batxillerat amb les PAU i estendre la vaga durant els exàmens i períodes de correcció de les proves de certificació. “En cap cas volem perjudicar-ne el futur [dels estudiants], però, donades les circumstàncies, ens veiem obligades i obligats a prendre aquestes mesures en pro d’una educació pública de qualitat”, expliquen en un comunicat.
