Les principals associacions de víctimes de la dana han expressat al ministre de Justícia, Félix Bolaños, la seua “profunda preocupació per l’ús i la interpretació” de l’aforament en la causa que s’instrueix per la gestió de la catàstrofe, en la qual van morir 230 persones. Els col·lectius recalquen que l’aplicació d’aquesta figura “no pot desvirtuar la seua finalitat ni convertir-se en un privilegi“, i subratllen la necessitat que la justícia siga “independent i creïble”. “No entenem que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) haja eximit de facto de la posició de garant Carlos Mazón sense haver-se completat la fase d’instrucció”, asseveren.
Així ho reivindiquen l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre del 2024, l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana 29-O i Damnificats per la DANA de l’Horta Sud de València en el manifest han fet arribar a Bolaños.
En aquest escrit, agraeixen al titular de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts Espanyoles la seua “disposició” i valoren aquest “espai de diàleg com una oportunitat necessària per a traslladar directament” les seues preocupacions i la realitat que continuen vivint com a víctimes.
Recursos per al jutjat de Catarroja
L’exigència és clara: veritat, justícia i reparació, remarquen els col·lectius, que reclamen un reforç de mitjans per a la investigació judicial. Consideren “imprescindible que el Ministeri, i en la mesura de les seues competències, secunde amb tots els recursos necessaris el jutjat de Catarroja encarregat de la instrucció”, ja que “només garantint prou mitjans -personals, tècnics i materials- es podrà desenvolupar una investigació rigorosa, àgil i a l’altura de la gravetat dels fets”.
A més, defensen “una justícia independent i creïble“. En aquest punt, indiquen que “la ciutadania necessita creure en la justícia i, per a això, és imprescindible que aquesta actue sense interferències polítiques i sense ser utilitzada com un instrument per a aconseguir en els tribunals el que no s’aconsegueix en l’àmbit polític”.
“En els últims temps, -prossegueixen- assistim a una preocupant dinàmica en la qual procediments judicials s’allarguen, es reobrin o s’impulsen fins i tot amb bases molt discutides o amb escassos indicis, mentre que en altres casos, com el que ens ocupa, s’alcen obstacles que dificulten avançar en la investigació. Això alimenta una sensació social de desigualtat i arbitrarietat que erosiona la confiança en el sistema judicial. La justícia no pot convertir-se en un serial ni en un espai de confrontació permanent. Necessitem una justícia en la qual confiar, que no faça política judicial ni justícia política”.
“Protecció” de Mazón
Per a aquestes associacions, resulta “especialment greu que el TSJ haja optat per no assumir formalment la causa, però al mateix temps haja fet valoracions sobre el fons”. Aquesta actuació, “ambigua i contradictòria, genera una situació d’inseguretat jurídica que considerem inacceptable i que interpretem com una maniobra que deixa a l’investigat en uns llimbs de protecció mentre es qüestiona el treball de la jutgessa instructora i les legítimes reivindicacions de les víctimes”, asseveren.
Entenen que l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón “hauria de ser investigat”, encara que matisen que no estan jutjant ni assenyalant culpabilitats, perquè saben que actualment el que es desenvolupa és la fase d’instrucció.
“Però precisament per això, recordem que l’elevació de la causa al TSJ per part de la jutgessa instructora respon a l’existència d’indicis que justifiquen la seua investigació. Interpretem les maniobres processals orientades a modificar aquest escenari com a intents d’assegurar-se una protecció i una seguretat que no van tindre les 230 persones que van perdre la vida el 29 d’octubre”, subratllen
