Uns 60 centres educatius del País Valencià s’han quedat sense equip directiu arran de les dimissions en bloc presentades aquest dilluns a la Conselleria d’Educació, encapçalada per Carmen Ortí, com a mesura de protesta davant la situació de l’ensenyament públic i per reclamar a la consellera que reprenga les negociacions amb els sindicats docents.
El col·lectiu assegura que la decisió respon a un “crit d’auxili” per a intentar “salvar” l’educació pública valenciana enmig del conflicte laboral que manté activa la vaga indefinida al sector. Un dels portaveus de la iniciativa, el director del CRA Benavites-Quart de les Valls, Jaume Olmos, ha confirmat la xifra de centres educatius sense equip directiu a hores d’ara.
A les portes de la Conselleria d’Educació, els representants dels equips directius han llegit un manifest en què denuncien el deteriorament progressiu de les condicions als centres públics. Segons el text, la situació arriba “després de molt de temps sostenint centres amb més voluntat que recursos, absorbint funcions que no corresponen, suportant una burocràcia asfixiant i intentant protegir cada dia el nostre alumnat, els nostres claustres i les nostres famílies davant d’un sistema que fa molt temps que ha deixat de cuidar-nos”.
Els responsables educatius admeten que les dimissions poden tindre conseqüències importants per al funcionament dels centres, però consideren que la situació actual és insostenible. “Les dimissions que hui formalitzem i les que poden arribar durant els pròxims dies naixen del cansament profund de qui porta assumint responsabilitats immenses sense recursos i sense respecte institucional. Naixen de la impotència de veure com les necessitats reals dels centres són sistemàticament ignorades”, expliquen.
Els equips directius també alerten sobre la reducció de plantilles, les deficiències en infraestructures i l’augment constant de les tasques administratives. “Les direccions no poden continuar mirant cap a un altre costat” mentre “les plantilles s’encongeixen”, hi ha “infraestructures indignes” i es “multipliquen les càrregues administratives”, assenyalen.
Malgrat el to contundent de la protesta, els responsables insisteixen que no es tracta d’un atac personal contra ningú. “Això no és un crit contra ningú, és un crit d’auxili, és el dolor de professionals”, remarquen.
El col·lectiu reclama ara a la Conselleria que torne a asseure’s amb els sindicats i afronte una negociació real. “Negociar de veritat, amb voluntat real d’escolta i d’acord” és, segons afirmen, l’única via per evitar un deteriorament encara més profund de l’ensenyament públic.
Finalment, adverteixen que “no serà possible si totes les parts no són capaces d’escoltar-se i treballar juntes amb honestedat i responsabilitat pel futur de l’educació pública valenciana”.
Quin orgull d’equips directius que presenten la dimissió en solidaritat amb els companys i companyes de la #VagaEducació i en suport de les justes reivindicacions sindicals.
— Miquel Real (@MiquelReal) May 25, 2026
Hi ha moltes maneres de fer classe i així s’ensenya a conquistar drets.
Gràcies! pic.twitter.com/7Nc3ajmpwe
Manifest dels equips directius
A continuació, reproduïm íntegrament el manifest dels equips directius que han dimitit:
“Des del passat dijous moltes direccions i equips directius estem tramitant les nostres dimissions conscients del que suposa. Ho fem sabent perfectament el pes de cada signatura, la responsabilitat que comporta abandonar un càrrec que durant anys hem intentat exercir amb honestedat, estima i un compromís absolut amb les nostres comunitats educatives..
Perquè ningú arriba a este punt per impuls, ni per orgull, ni per interés personal. Arribem ací després de molt de temps sostenint centres amb més voluntat que recursos, absorbint funcions que no ens corresponen, suportant una burocràcia asfixiant i intentant protegir cada dia el nostre alumnat, els nostres claustres i les nostres famílies davant d’un sistema que fa massa temps que ha deixat de cuidar-nos.
Sabem que estes decisions tindran conseqüències. Però les dimissions que hui es formalitzen, i les que poden arribar durant els pròxims dies, naixen del cansament profund de qui porta anys assumint responsabilitats immenses sense escolta, sense recursos i sense respecte institucional. Naixen de la impotència de veure com les necessitats reals dels centres són sistemàticament ignorades mentre se’ns demana continuar sostenint-ho tot amb esforç, silencis i renúncies personals.
Durant estes setmanes hem intentat confiar en el diàleg. Hem esperat gestos. Hem esperat voluntat real de negociació. Hem esperat que algú entenguera que darrere de cada reivindicació hi ha alumnat, hi ha docents exhausts, hi ha famílies preocupades i hi ha equips directius emocionalment desbordats, intentant continuar cuidant dels altres mentre fa temps que han deixat de sentir-se cuidats. Però quan una Conselleria considera que no hi ha motius suficients per continuar negociant, el que ens està dient en realitat és que tampoc considera suficient tot el patiment, tota la precarietat i tota la degradació que les escoles públiques arrosseguen des de fa anys.
I és precisament ahí on apareix la dignitat. No en una dimissió concreta. No en un titular. No en una decisió individual. La dignitat apareix quan una comunitat educativa sencera deixa de normalitzar allò que és insostenible. Quan directors i directores, caps d’estudis, secretàries, mestres i famílies comencen a verbalitzar en veu alta que ja no poden més. Perquè arriba un moment en què continuar ocupant un càrrec sense alçar la veu també significa assumir com inevitables determinades formes de governar, determinades decisions i determinats silencis. I nosaltres no podem continuar mirant cap a un altre costat mentre les plantilles s’esgoten, mentre les baixes no es cobrixen, mentre hi ha centres amb infraestructures indignes, mentre es multipliquen les càrregues administratives i mentre cada vegada resulta més difícil garantir l’atenció educativa que el nostre alumnat mereix.
Per això este no és un crit contra ningú. És un crit d’auxili. És el dolor de professionals que han deixat en l’escola pública hores, salut, vida familiar i emocions que ningú veurà mai. És la desesperació de veure companys i companyes trencar-se per dins mentre continuen entrant cada matí a les seues escoles intentant que l’alumnat no note el pes que carreguen damunt. És la necessitat urgent que algú torne a mirar l’escola pública amb responsabilitat, amb sensibilitat i amb altura de mires. I per això demanem, una vegada més i amb tota la sinceritat possible, que la Conselleria s’assega a negociar de veritat, amb voluntat real d’escolta i d’acord, pensant no en titulars ni en interessos polítics, sinó en les necessitats reals de l’educació pública valenciana i de totes les persones que la sostenen cada dia.
No renunciem a l’educació pública. Precisament perquè la defensem, ja no podem continuar sostenint en silenci un sistema que ens està trencant per dins. Cada decisió presa estos dies naix exactament del mateix lloc: l’amor profund per l’escola pública valenciana i la necessitat desesperada de salvar-la abans que siga massa tard.
Encara estem a temps de reconstruir ponts, de recuperar la confiança i de tornar a posar l’educació pública al lloc que mereix. Encara estem a temps que la Conselleria escolte de veritat, que reprenga les negociacions amb valentia i sensibilitat, i que entenga que darrere de cada demanda no hi ha enemics ni confrontació, sinó professionals que continuen estimant profundament la seua feina i les seues escoles.
Perquè l’escola pública no la sosté una sola persona ni un únic càrrec: la sosté una comunitat sencera que cada dia continua entrant a les aules malgrat el cansament, les dificultats i la falta de recursos. I eixa unió de mestres, equips directius, personal educatiu, personal no docent, famílies i alumnat és hui més vital que mai. Encara podem canviar les coses. Encara podem evitar que el desgast es convertisca en resignació. Però només serà possible si totes les parts són capaces de seure, escoltar-se i treballar juntes amb honestedat i responsabilitat pel futur de l’educació pública valenciana.
Encara estem a temps. Però que ningú s’enganye: quan les persones que han sostingut durant anys l’escola pública arriben al punt de presentar les seues dimissions, el que està dimitint en realitat és la confiança en un sistema que fa massa temps que ha deixat soles les seues escoles.
PER UN ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT, DIGNA, INCLUSIVA, AMB RECURSOS, COHERENT I EN VALENCIÀ!“
