Plataforma per la Llengua ha anunciat que recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que avala la recuperació oficial de la denominació bilingüe “Castelló de la Plana/Castellón de la Plana”. Cal recordar que el juny del 2023, en la primera Junta de Govern Local, l’alcaldessa, Begoña Carrasco, va signar el decret mitjançant el qual s’iniciava el procediment administratiu per a la recuperació del topònim bilingüe. Posteriorment, el desembre del 2024 el Consell va aprovar el canvi de denominació.
L’entitat considera que la resolució judicial “legitima un retrocés greu en la normalització del valencià” i denuncia que el tribunal haja desatés el criteri fixat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, favorable a la forma única “Castelló de la Plana” des d’un punt de vista històric i lingüístic.
La sentència desestima el recurs presentat per Plataforma per la Llengua contra el decret 187/2024 aprovat pel Consell, que va reintroduir la doble denominació oficial del municipi. A més, imposa a l’entitat el pagament de 2.500 euros en costes judicials. Per això, Plataforma per la Llengua considera que degrada materialment el paper de l’AVL i envia un missatge dissuasori a tota la societat civil: qui defensa judicialment la llengua, perd i paga”.
El criteri polític per damunt del lingüístic
El delegat de l’entitat, Toni Royo, ha carregat durament contra la decisió del TSJ. “Aquesta decisió és un menyspreu frontal a l’AVL i un missatge molt perillós: que el criteri polític pot imposar-se al criteri lingüístic, fins i tot quan parla l’autoritat estatutària competent”, ha afirmat.
Royo també ha criticat les conseqüències econòmiques de la sentència: “No sols han avalat una reculada en la normalització del valencià, sinó que han castigat econòmicament una entitat que ha actuat en defensa de l’interés general i de la llengua pròpia”.
Durant el procés judicial, el mateix tribunal reconeix que el ple de l’AVL va acordar el 27 de setembre del 2024 que la denominació “correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic” era la forma tradicional i única “Castelló de la Plana”.
Malgrat això, la Secció Quarta de la sala del contenciós administratiu del TSJ ha acabat assumint la doble denominació i arriba a afirmar que l’entitat “parteix d’un error”, atés que considera desfavorable l’informe de l’AVL.
Per a Plataforma per la Llengua, el nucli del conflicte és precisament que l’Acadèmia “no avalava la regressió”. Segons recorda l’entitat, l’informe de l’AVL fixava la forma valenciana com a única denominació correcta i només indicava, “de manera subsidiària i ‘en contra del criteri de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua’”, quina seria la fórmula si l’Ajuntament optava per apartar-se d’aquest criteri.
Per a Plataforma per la Llengua és “inacceptable que el tribunal haja convertit aquesta advertència tècnica en una mena de conformitat indirecta amb el canvi polític, i haja reduït l’autoritat lingüística valenciana a una funció pràcticament decorativa”.
A més, la sentència també resulta especialment alarmant pel tractament que fa de l’informe de Santiago Fortuño Llorens, que la mateixa Sala qualifica de ”brillante y esclarecedor” i després, de nou”, “de forma brillante”. “Aquest llenguatge d’adhesió valorativa contrasta amb el tractament restrictiu del criteri de l’AVL, i evidencia quin pes ha donat el tribunal al relat històric favorable a la restauració de la forma castellana. La resolució prioritza una lectura política i regressiva de la toponímia, per damunt de la funció normalitzadora del valencià i de l’òrgan estatutari competent per fixar la forma lingüísticament correcta dels topònims valencians”, remarca Plataforma per la Llengua.
El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va explicar en dos articles publicats a Diari La Veu el perfil del topònim Castelló en la seua condició formal, filològica, i com Castellón ha passat a representar l’alternativa castellanitzadora. Pitarch conclou: “En definitiva, constitueix una contradicció insuportable la pretensió de restituir-lo com a topònim oficial d’un municipi valencià. A més de superflu, és conflictiu”.
