El president de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), Adrià Revert, ha afirmat davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que aquell dia al matí hi va haver registres “històrics” i que entre les 15 i les 17 hores, van ser “dantescs”. A les 17.20 hores, ha remarcat, “feien molta por” i, per això, va publicar un missatge en què demanava “molta precaució” al voltant dels rius i barrancs de l’Horta Sud i la Ribera.
Revert, geògraf i meteoròleg, s’ha pronunciat així en la declaració, en qualitat de testimoni-perit, i ha explicat que els dies previs al 29 d’octubre ja tenien la previsió de pluges torrencials, i van proposar una reunió de seguiment amb la Generalitat el dia 28. Un dels temes que s’havien de tractar era integrar les dades d’Avamet -associació privada sense ànim de lucre dedicada a l’observació meteorològica- en el seu sistema, que encara no estava implementat. El fenomen que va passar era “previsible”, ha apuntat.
Similar a la pantanada de Tous i la riuada del 57
Emergències, ha indicat, podia accedir “perfectament” a les dades d’Avamet per a tindre previsió climatològica, i el mateix dia 29, quan va parlar per a la televisió i la ràdio a les 7 hores, ja va dir que podien haver-hi “trens” de tempestes durant el dia i això era un “perill” perquè “faria que els rius i barrancs baixaren plens a llocs on no plovia”, va advertir.
“Els mapes de predicció eren similars als de la pantanada de Tous i la riuada del 57. Els registres ja eren històrics al matí”, ha insistit el testimoni.
En aquesta línia, ha explicat que la costa valenciana té un “perill extrem” i històricament “ha tingut riuades importants”. “Vivim en un territori molt perillós des del punt de vista de les inundacions”, ha recalcat.
A les 17.20 hores del dia de la riuada, l’estació meteorològica de Torís, ha assenyalat, va deixar de funcionar i fins llavors havia anotat 337 litres, quasi 200 durant les últimes dues hores.
Ha recordat que a les 14.30 hores va començar a ploure “molt fort” i va haver-hi problemes de llum i internet, amb el que gran part de les estacions que feien mesuraments es van desconnectar. Encara així, ha manifestat: “Les dades de 15 a 17 hores eren dantesques”. “Considerem torrencial 60 litres per metre quadrat en una hora i en queien més de 100”, ha asseverat.
“Molt probable” que el Magre es desbordara
El matí del dia 29, ha explicat, passades les 12.30 hores, va trucar al director d’Informatius d’À Punt i li va dir que enviara un equip a Algemesí (la Ribera Alta) perquè era “molt probable” que el Magre es desbordara.
El testimoni, qui ha afirmat que no va mantindre contacte amb el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE), ja que en el conveni no s’establien mitjans de contacte, ha afegit que a mesura que van anar passant les hores, les pluges es van concentrar al Magre i al barranc de Xiva.
El dia de la catàstrofe, ha recalcat, es va publicar la situació del barranc de Xiva mitjançant webcam a l’altura de Paiporta, així com en altres zones. “La càmera és propietat de l’ajuntament i té sensors a Sot i a Xera (la Serrania). Les pluges van ser més tard, entre les 19 i les 22 hores”, ha recordat.
Finalment, ha manifestat que desconeixia si els tècnics d’Emergències van estar consultant Avamet i ha recordat que tenen un conveni amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) des del 2025. Després de la dana, ha dit, “molts” organismes s’han posat en contacte amb l’entitat per a tindre un conveni de col·laboració. “La CHX no té quasi res en la línia de la costa, ho té quasi tot a l’interior, en línies muntanyenques”, ha aclarit.
