El País Valencià “continua necessitant sobirania econòmica“, ha reclamat la Crida pel Finançament després de valorar la proposta del govern espanyol per a la reforma del sistema de finançament autonòmic. “Un bon pas, però insuficient“, ha subratllat.
L’esborrany del nou sistema de finançament autonòmic, que va remetre el Ministeri d’Hisenda aquest divendres a les comunitats autònomes, podria suposar un increment de quasi 3.700 milions d’euros anuals per al País Valencià, una quantitat que representa “un avanç significatiu respecte a una situació d’infrafinançament que la societat valenciana denuncia des de fa dècades”, ha assenyalat la plataforma.
Si aquesta proposta es materialitza, la Generalitat “podria millorar el finançament dels serveis públics fonamentals i corregir, almenys en part, una discriminació” que ha situat el País Valencià entre els territoris “pitjor finançats de l’Estat i de la UE, i que ha contribuït a l’empobriment de les classes populars, malgrat el pes demogràfic, econòmic i l’aportació fiscal”, ha exposat.
“És, per tant, una bona notícia. Però ni és suficient ni, per descomptat, és la solució definitiva“, ha insistit.
“No resol el deute acumulat”
Per a la plataforma, la “qüestió de fons” és que el País Valencià “segueix sense decidir sobre els seus propis recursos”. A més, ha remarcat que la reforma “no resol el deute acumulat durant dècades d’infrafinançament, un deute que no és conseqüència d’una despesa excessiva, sinó d’haver hagut de prestar els mateixos serveis públics que altres comunitats amb molts menys ingressos”.
Per això, “resulta imprescindible que l’origen d’aquest deute siga reconegut, condonat i compensat, perquè no és un problema de mala gestió, sinó el resultat d’una discriminació estructural sostinguda en el temps”, ha defensat.
Infrainversions de l’Estat
La Crida pel Finançament ha recalcat que la proposta “tampoc aborda una altra reivindicació històrica del poble valencià: les infrainversions de l’Estat”. Així, ha indicat que “durant massa dècades” s’ha rebut unes inversions “molt inferiors a la mitjana de les comunitats autònomes, al seu pes demogràfic, econòmic i a la contribució al conjunt de l’Estat”.
“Aquest dèficit acumulat ha condicionat el desenvolupament de les infraestructures ferroviàries, viàries, hidràuliques, energètiques i dels equipaments públics, limitant la competitivitat de la nostra economia i les oportunitats de benestar de la ciutadania”, ha lamentat.
Per tant, considera que “la reforma del finançament hauria d’anar acompanyada d’un compromís explícitament de compensació d’aquest dèficit històric d’inversions i de l’establiment de mecanismes que garantisquen que aquesta discriminació estructural no es tornarà a repetir. Sense aquesta garantia, el País Valencià continuarà arrossegant les conseqüències d’un desequilibri acumulat durant dècades”.
Sobirania econòmica
Amb tot, ha reivindicat avançar cap a “la sobirania econòmica, la gestió democràtica dels recursos i la corresponsabilitat fiscal”. Així, ha demanat un model que “garantisca recursos suficients, compense el deute generat per l’infrafinançament, corregisca el dèficit històric d’inversions i permeta gestionar els seus recursos, recaptar-los i decidir democràticament les seues prioritats econòmiques”.
“Un finançament just és una condició necessària, però no és una condició suficient. La sobirania econòmica és l’objectiu”, ha insistit.
