“El problema no només és l’infrafinançament de la Generalitat Valenciana, és la històrica manca d’inversions i el forat que ens ha ocasionat endeutar-nos”. En declaracions a Diari La Veu, Antoni Infante ha resumit (i ampliat) la situació de desequilibri que pateix el País Valencià. En nom de Crida pel Finançament, Infante que “patim les conseqüències d’un deute il·legítim” i que és “urgent” una “sobirania fiscal” o fins i tot “un sistema completament nou”. Infante ha parlat amb aquest diari arran de l’acte convocat per la Xarxa d’Entitats per un Finançament Just davant de les Corts Valencianes per demanar al president de la Generalitat que negocie amb el Govern espanyol el model de finançament. Aquesta acció ha tornat a posar sobre la taula una reivindicació que el poble valencià arrossega des de fa dècades: la necessitat d’acabar amb l’infrafinançament que pateix el nostre país.
“Compartim la preocupació per una situació que condemna les institucions valencianes a gestionar menys recursos dels que corresponen a la ciutadania valenciana. Però també considerem necessari obrir un debat que va més enllà de la consigna del «finançament just» sense aprofundir més”, expliquen. “L’experiència acumulada durant dècades demostra que cap govern valencià i cap govern espanyol, del color que siga, ha tingut una voluntat real de resoldre definitivament els problemes estructurals que afecten el País Valencià. Les reivindicacions valencianes sempre han estat condicionades pels interessos i les estratègies dels respectius governs; les reformes promeses han quedat reiteradament ajornades, els compromisos han estat incomplits i les necessitats valencianes han estat subordinades a les agendes i prioritats de les majories polítiques estatals”, lamenten.
Però “el problema valencià no és únicament d’infrafinançament. És també un problema d’infrainversions històriques de l’Estat, que han limitat el desenvolupament de les nostres infraestructures, serveis públics i capacitat productiva”. I és “un problema d’espoli fiscal sostingut en el temps”. Infante recorda al respecte que des de 1983, la Generalitat “no ha fet més que endeutar-se per a poder mantindre’ns en un nivell homologable a la resta”, la qual cosa he generat un deute de més de 64.000 milions d’euros. Es un dete totalment inabordable”, recalca. I cita un estudi de 2015 de l’IVIE, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, que va estudiar a fons el periode que va de 1900 a 2012. En eixos 112 anys, les inversions de l’estat han estat inferiors en un 19% a què ens pertocava. És molt greu, és d’una gravetat històrica enorme”, recalca.
Crida considera que es tracta d’endeutament “il·legítim, generat en bona part per la necessitat de cobrir amb préstecs allò que l’Estat negava a través d’un sistema de finançament injust. I és, sobretot, un problema de dependència política i econòmica.
Segons Antoni Infante, “després de dècades de reivindicacions i promeses incomplides, el principal problema no és trobar un model de finançament més just, sinó superar una dependència estructural que permet a l’Estat decidir unilateralment els recursos dels valencians. Cap sistema serà realment just mentre el País Valencià no dispose de capacitat pròpia per decidir sobre els recursos que genera”.
Per això, “continuar reclamant únicament un finançament just —assenyala— implica acceptar que el futur econòmic dels valencians continue depenent de la voluntat dels governs espanyols i de les negociacions que es desenvolupen en institucions sobre les quals el poble valencià no té una capacitat efectiva de decisió”. El País Valencià “necessita una proposta més ambiciosa i més coherent amb la gravetat de la situació. Necessitem el reconeixement del deute històric acumulat per l’infrafinançament, la condonació íntegra del deute il·legítim generat per aquest infrafinançament i la compensació de les infrainversions estatals acumulades durant dècades. Necessitem un nou marc de relacions econòmiques que garantisca la plena capacitat de decidir sobre els recursos que genera la societat valenciana. I necessitem avançar cap a la sobirania fiscal i econòmica del País Valencià”, insisteixen.
Vicent Maurí, també de la Crida pel Finançament, ha remarcat que “l’infrafinançament, les infrainversions i el deute acumulat no són qüestions abstractes. Tenen conseqüències directes sobre la qualitat dels serveis públics, les infraestructures, les polítiques socials, les condicions laborals i les oportunitats de futur de la majoria de la població valenciana. Perquè només disposant de capacitat pròpia per recaptar, gestionar i decidir sobre els nostres recursos —afig— podrem garantir uns serveis públics de qualitat, unes infraestructures adequades i unes polítiques al servei de la majoria social”.
“La qüestió valenciana no és simplement un problema de repartiment de recursos. És una qüestió de democràcia, d’autogovern i de dignitat nacional” i “la sobirania econòmica no és una reivindicació simbòlica. És una necessitat democràtica. Si els valencians no podem decidir sobre els recursos que produïm, tampoc podem decidir plenament sobre el nostre futur col·lectiu”, recalca Infante.
“Cap sistema de finançament pot considerar-se realment just mentre una altra administració conserve la capacitat d’imposar-lo, modificar-lo o ajornar-ne la reforma de manera unilateral. La justícia financera no pot dependre de la bona voluntat dels governs de torn, sinó del reconeixement efectiu de la capacitat del poble valencià per decidir sobre els recursos que genera. El temps de les promeses incomplides ja ha passat. És hora de passar de la reclamació d’un finançament just a l’exigència de la sobirania econòmica valenciana”, llancen. I segons Vicent Maurí, “és hora de reactivar totes les eines del poble valencià per a garantir les bases materials que garantisquen la qualitat del sistema democràtic”.
