Aquest d’avui no era un acte sobre la unitat de l’esquerra ni sobre cap projecte electoral, però entre el públic ningú ho hauria dit. En un moment en què el debat sobre les polítiques d’aliances de l’espai a l’esquerra del PSOE està més calent que mai i just després de l’anunci de la candidatura de Mónica Oltra a l’alcaldia de València, l’ambient de la gent que esperava pacientment sota un sol de justícia -parlant del sol, qui hauria de dir que seria tan arriscat organitzar un acte a l’aire lliure a l’abril, perquè després diguen que l’escalfament global no existeix, fins i tot una dona ha patit un desmai- era de trobar alguna traça de proposta il·lusionant que ajude a parar l’onada ultra que fa temps que va covant-se a l’estat espanyol i que en el cas de l’esquerra implica una sempre complicada unitat (llei electoral mana). I és que trobar en una mateixa taula l’exvicepresidenta valenciana i candidata a l’alcaldia, Mónica Oltra (Compromís), la ministra espanyola d’Infància, Sira Rego (Sumar) i l’exministra d’Igualtat i eurodiputada, Irene Montero (Podemos), no és precisament habitual i pot voler dir moltes coses. O no.
De fet, la convidada estrela -i promotora del debat- no era cap de les polítiques de l’estat, sinó la primera dama brasilera i militant feminista Janja da Silva, que es troba a l’estat espanyol de visita oficial amb el president Lula -demà participarà a una cimera internacional a Barcelona- i volia trobar-se amb “dones lluitadores” a València.
Hauran trobat aquesta esperança d’unitat? Caldria preguntar-ho a l’assistència que ha omplert el Jardí Botànic de la Universitat de València -amb nombrosa més gent que s’ha quedat fora per la insistència de la seguretat del govern brasiler que no entrara ningú sense inscripció prèvia-, però si ha estat així, cal que sàpiga que aquest no era l’objectiu de l’acte, que era denunciar el lawfare i la violència política contra l’esquerra transformadora, especialment les dones.
Resistint el lawfare
En aquest punt, hi ha hagut, doncs, consens: el lawfare i la seua indispensable pota mediàtica són una reacció de les “elits blanques poderoses” -Oltra dixit- com a única via per “garantir la seua indecent acumulació de riquesa” -açò és de Montero- i un indici de “la debilitat del sistema” -Rego.
L’objectiu: “Castigar-ne una i disciplinar la resta” i evitar que es produïsquen canvis en favor de les majories. “Tot és tan fort que fins i tot acabes dubtant de tu mateixa”, ha reconegut Oltra en una de les poques ocasions que ha mencionat la seua experiència en primera persona en el linxament polític que va patir.
Sense arribar a les divergències, sí que hi ha hagut algunes diferències en les receptes per fer front a aquesta violència. S’ha proposat regular les xarxes socials per evitar la difusió de mentides i amenaces, però en canvi s’ha fet menys referència als mitjans de comunicació i ni tan sols s’ha mencionat la potenciació d’un ecosistema mediàtic independent de les elits econòmiques.
S’ha parlat en canvi de “mantenir els valors” -“no podem respondre amb més violència”, ha defensat Oltra- i “mantenir-nos juntes”. I ací és on s’han pogut -potser- entreveure algunes referències d’Oltra i Montero als seus companys. “És important no sentir-se soles”, ha explicat la primera. “No tothom està disposat a utilitzar els espais de poder per jugar-se-la”, ha refermat la segona. Cap referència, però, a la persecució política a l’independentisme català, que va quedar-se pràcticament sol en el seu moment.
Moment clau ha estat el consell de da Silva a Oltra sobre lawfare: “Sigues forta, la dignitat és més important que la llibertat”. I sap de què parla, ja que el seu marit i actual president va arribar a ser empresonat en un rocambolesc muntatge judicial i va rebutjar les mesures de detenció domiciliària per no haver de renunciar a la seua innocència.
Queda clar, doncs, que si les campanyes de difamacions, lawfare i violència política que han patit Oltra i Montero pretenien “anul·lar-les” i “aïllar-les”, aquestes han fracassat i hui han tornat amb tota la seua força.
Trobada de dones
Hi ha hagut també una reivindicació constant del paper de les dones en la política -“si les dones manàrem no hi hauria guerres, aquestes les fan els homes”, ha assegurat da Silva-, una denúncia a la violència masclista i una reivindicació d’un “horitzó d’esperança” que ajude a combatre l’amenaça global de l’extrema dreta.
Finalment, el contrapunt negatiu de l’acte ha estat el bandejament del valencià. Des de l’organització han demanat al professor de la Universitat de València Jorge Ramos, que es canviara al castellà a mitjan presentació -el que ha estat rebut amb xiulits per part del públic- però en canvi, Janja da silva ha fet tota la seua intervenció en portuguès. “Parlaré a espai que se m’entendrà” ha assegurat. Alguna màgia deu tenir el portuguès que òbviament no té el valencià.
