La dimissió de José Ramón Chirivella com a president de l’Associació de Juristes Valencians (AJV) tenia una derivada política. Un dia després que anunciara la seua eixida “voluntària i irrevocable” de l’entitat, s’ha conegut que l’advocat treballa en la creació d’una candidatura valencianista al Congrés i al Senat per a les eleccions estatals del 29 de novembre.
Segons ha publicat aquest dimecres València Plaza, Chirivella i el fins ara vicepresident de Juristes Valencians, José Bonet Navarro, van presentar la dimissió amb la intenció d’impulsar el nou projecte polític. La candidatura es presentaria únicament per la circumscripció de València i ho faria a través d’un partit de nova creació.
La convocatòria anticipada del 29N ha obligat els promotors a modificar els plans. La intenció inicial era constituir una agrupació d’electors, però el termini disponible no permet reunir les signatures exigides, equivalents a l’1% del cens electoral de la circumscripció. Per això, treballen en el registre d’un nou partit, el nom del qual ja estaria decidit, però encara no s’ha fet públic.
Chirivella pretén incorporar al projecte “gent de la societat civil que s’ha compromés a favor de diferents causes valencianes”, segons ha explicat al mateix mitjà. L’objectiu és intentar obtindre representació pròpia a Madrid i convertir les reivindicacions que durant anys ha defensat des de Juristes Valencians en una agenda política amb presència directa al Congrés espanyol.
“L’agenda valenciana es juga a Madrid”
El moviment dona una nova lectura a la dimissió anunciada aquest dimarts. En la carta de comiat, Chirivella insistia en la necessitat de diferenciar “amb absoluta claredat” el caràcter “plural, independent i apartidista” de Juristes Valencians de les decisions personals o professionals dels seus dirigents. Va abandonar tant la presidència com la junta directiva, encara que manté la condició d’associat.
La separació de responsabilitats permet ara a Chirivella fer el salt a la política sense vincular formalment l’associació al nou projecte electoral.
El fins ara president de Juristes Valencians es mostra especialment crític amb el paper desenvolupat pels partits valencians a Madrid. “Juristes Valencians ja va dir el 2023 que l’agenda valenciana es jugava a Madrid”, afirma. Després dels intents de l’associació per recuperar el dret civil, considera que “Compromís ha demostrat ser una crossa del PSOE, i el PSOE i el PP no han comparegut”.
Chirivella posa com a referent Coalició Canària, per la seua capacitat de negociar indistintament amb PSOE i PP en funció dels interessos de les illes. La pretensió seria traslladar un model semblant a la representació valenciana al Congrés i al Senat.
Del dret civil a una agenda valenciana més àmplia
La trajectòria de Chirivella al capdavant de Juristes Valencians ha estat marcada sobretot per la reclamació de recuperar la capacitat de les Corts per legislar en dret civil valencià. L’associació va aconseguir sumar al llarg dels anys el suport de les Corts, les tres diputacions, pràcticament tots els ajuntaments valencians, les universitats, els principals sindicats i la patronal, entre altres organitzacions socials.
El Tribunal Constitucional va anul·lar el 2016 les lleis valencianes sobre règim econòmic matrimonial, unions de fet i relacions familiars. Posteriorment, les Corts van aprovar el 2020 una proposta de reforma constitucional destinada a recuperar aquesta competència, però la iniciativa continua bloquejada al Congrés.
Precisament, Chirivella assenyala com un dels detonants de la seua entrada en política que Les Corts encara no hagen designat els representants encarregats de defensar a Madrid aquesta reforma, malgrat que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va requerir fa un any al parlament valencià que ho fera.
