José Ramón Chirivella ha presentat la dimissió com a president de l’Associació de Juristes Valencians, una decisió “voluntària i irrevocable” que, segons ha explicat, meditava “des de fa mesos”. Després de més d’una dècada vinculat a la direcció de l’entitat, considera que ha arribat l’hora d’obrir una nova etapa que permeta renovar-ne el lideratge sense alterar el principal objectiu: recuperar l’exercici efectiu del dret civil valencià.
En una carta adreçada a la junta directiva, Chirivella explica que abandona tant la presidència com la seua condició de membre d’aquest òrgan per a “facilitar un relleu en la presidència que permeta a l’associació continuar desenvolupant els seus fins amb plena autonomia, renovat impuls i la mateixa independència que ha caracteritzat sempre la seua actuació”.
“Estic convençut que Juristes Valencians ha de continuar sent una veu lliure, rigorosa, transversal i exigent de la societat civil valenciana, i que continuarà exercint un paper decisiu fins a aconseguir que els valencians recuperem plenament la capacitat d’exercir les competències en matèria de dret civil que reconeix el nostre Estatut d’Autonomia”, assenyala.
Chirivella continua, tanmateix, com a associat i manté el seu compromís personal amb la defensa de l’autogovern valencià.
Més d’una dècada de reivindicacions
El fins ara president recorda els orígens d’un projecte gestat el juliol del 2012 com un moviment sorgit de la societat civil i amb vocació “plural, transversal i apartidista”. “Una de les experiències més satisfactòries de la meua trajectòria personal i professional”, remarca.
Durant aquests anys, l’entitat ha convertit la recuperació del dret civil valencià en una de les seues principals reivindicacions. Xirivella defensa que l’objectiu no respon únicament a qüestions simbòliques o identitàries.
“No hem reclamat privilegis ni defensat una reivindicació merament històrica o identitària, sinó una cosa molt més senzilla i útil: fer possible l’exercici efectiu de la competència en matèria de dret civil que reconeix el nostre Estatut, perquè els valencians puguem disposar, com els ciutadans d’altres comunitats autònomes, d’institucions civils pròpies i modernes que faciliten la nostra vida quotidiana, familiar i empresarial”, afirma.
Entre els assoliments de l’associació, Chirivella destaca la construcció d’una xarxa amb membres “des de Benicarló fins a Oriola o Villena”, així com les campanyes que van aconseguir implicar centenars d’ajuntaments en la reivindicació.
Juristes Valencians també ha traslladat les seues demandes al Congrés espanyol i ha fet ús de fórmules com ara els actes Rock and Dret i Dret a la Mar per a traure el debat dels àmbits estrictament jurídics. “La defensa del nostre dret i de les nostres institucions no havia de quedar tancada en despatxos, aules universitàries o debats entre especialistes”, sosté.
Chirivella recorda igualment les iniciatives desenvolupades després de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va causar 233 morts. “No podíem romandre impassibles i vam traslladar la denúncia de la dramàtica situació que patien milers de valencians en el centre del poder polític i mediàtic madrileny”, assenyala.
Una reforma constitucional encara pendent
La reivindicació que ha marcat l’activitat de Juristes Valencians continua sense resoldre’s. El dret civil valencià va tornar a desplegar-se legislativament entre el 2008 i el 2016, però el Tribunal Constitucional va anul·lar diverses normes aprovades per Les Corts, entre aquestes les relatives al règim econòmic matrimonial, les unions de fet i les relacions familiars, ja que va considerar que la Generalitat havia excedit les seues competències.
Les Corts van aprovar el 2020 una proposta de reforma constitucional per a recuperar aquesta capacitat legislativa. La iniciativa, però, continua pendent al Congrés espanyol. Fa un any, la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, va requerir al parlament valencià que designara els tres diputats encarregats de defensar la reforma, però aquesta elecció encara no s’ha produït.
La dimissió de Chirivella obri ara un procés de relleu. D’acord amb els estatuts de l’associació, els seus òrgans hauran de cobrir provisionalment la vacant fins que la presidència definitiva siga decidida en una assemblea general. Fins aleshores, l’expresident s’ha posat a disposició de la vicepresidència i de la junta directiva per garantir “una transició plenament normal i eficaç”.
En el comiat, Chirivella reivindica el paper d’una societat civil capaç de fiscalitzar les institucions i mantindre vives les reivindicacions valencianes. “Sense una societat civil lliure, exigent i capaç d’incomodar el poder, difícilment pot existir un autogovern verdaderament sòlid i al servei dels ciutadans”, conclou.
