L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha obert aquest dimecres el curs acadèmic 2026-2027 amb una crida a mantindre viu el fil del valencià i garantir-ne la transmissió i l’adaptació als reptes actuals. La presidenta de la institució, Maria Àngels Francés, ha aprofitat el seu primer discurs inaugural al capdavant de l’Acadèmia per a reivindicar el paper de l’organisme “com a present i futur del valencià”.
L’acte solemne s’ha celebrat a l’església de Sant Miquel dels Reis de València, seu de l’AVL, i ha tingut també com a protagonista la revista Saó, que ha rebut la Medalla de l’Acadèmia en reconeixement de la seua trajectòria en defensa de la llengua i la cultura valencianes.
Francés ha construït bona part del seu discurs al voltant de la imatge del valencià com una “trama de molts fils”, un patrimoni col·lectiu que cada generació rep, conserva i transforma. “Una llengua és un teixit que no ha deixat mai d’ordir-se. I nosaltres en formem part. No som els propietaris del teixit, sinó els depositaris. I també, inevitablement els teixidors”, ha defensat.
La metàfora ha servit a la presidenta per posar l’accent en la responsabilitat compartida sobre el futur de la llengua. En aquest procés, ha assenyalat, l’Acadèmia ocupa una posició privilegiada que li permet observar “els dibuixos i les filigranes que van traçant-se en la fisonomia de la llengua”.
En aquest sentit, ha subratllat que aquesta posició implica també una responsabilitat: preservar el patrimoni lingüístic rebut i, alhora, adaptar-lo a les noves necessitats socials i comunicatives del segle XXI. “Volem una Acadèmia que guie la ciutadania, que impulse el valencià i, sobretot, que el projecte al món com allò que és: una riquesa compartida, un fet distintiu”, ha remarcat.
Quant al model de llengua de l’AVL, Francés ha insistit que és “respectuós, alhora, amb la tradició popular i culta, des de les Normes de Castelló fins a l’actualitat“. “Volem que els valencians reconeguen la seua manera de parlar en la llengua comuna, que senten que les formes pròpies dels seus pobles i comarques són també part del patrimoni que l’Acadèmia estudia, valora i contribuïx a preservar”, ha indicat.
La presidenta també ha recalcat la necessitat de mantindre vincles estables amb tot el domini lingüístic. “Partint d’estes premisses, estenem la mà a totes les institucions que les compartisquen”. “Seurem a parlar”, ha continuat, “de manera constructiva i clara, lluny d’estratègies que promouen la confusió i es perden en debats estèrils i contraproduents per al poble valencià”.
“Atac a l’Acadèmia i al valencià”
Francés ha reclamat voluntat i més recursos per a mantindre el llegat dels vint-i-cinc anys d’història de l’Acadèmia. Però, sobretot, per a continuar sent present i futur, i per a fer front a l’amenaça de la minorització. “Necessitem recursos per a oferir coneixements i instruments a la ciutadania; per a prestigiar el valencià en tots els àmbits, per a convertir-lo en una ferramenta útil en tots els contextos socials, i per a fer del valencià una llengua atractiva i útil als grups de població d’origen no valencianoparlant”, ha dit. Per això, ha agraït el suport i la solidaritat d’entitats i institucions en els moments més complicats per a l’Acadèmia. “Ningú que estiga en esta sala és alié a les vicissituds que hem travessat els darrers anys quan algú va decidir que s’havia d’aplicar la tisora. Fou un atac a l’Acadèmia, però, sobretot, al valencià“, ha manifestat.
Per tant, Francés ha mostrat la predisposició de la institució a col·laborar “des de la lleialtat recíproca” amb el Consell dins de les competències de l’Acadèmia, i ha exigit respecte per la tasca acumulada pels successius equip i professionals de l’Acadèmia en aquests vint-i-cinc anys.
“En l’Acadèmia, amb el seu excel·lent equip humà i els vint-i-un acadèmics que ara formen el plenari, de llarga i prestigiosa trajectòria compromesa amb l’estudi i la defensa de la llengua”, ha expressat Francés, “afrontem el repte amb sentit de la realitat, amb energia i amb el convenciment que som molts els qui volem continuar fent passades a este teler”.
I ha afegit: “Fil a fil, passada a passada, fins a constituir una trama ben resistent, de diferents colors, suau al tacte, que ens abrigue, que ens represente”.
Reconeixement a Saó
Durant l’acte, s’ha lliurat la Medalla de la institució a la revista Saó. La institució reconeix el treball de la publicació degana en valencià en defensa de la llengua, el seu compromís social i cultural, i la seua contribució a la construcció de la identitat valenciana.
La secretària de la Comissió de Textos Religiosos, Maria Josep Marín, ha sigut l’encarregada de la laudatio de Saó, en la qual ha reconegut la dificultat per a compendiar la trajectòria de la revista. “Intentar plasmar en uns pocs minuts cinquanta anys de vida d’una publicació tan emblemàtica, i que ha fet tant per la nostra llengua i la nostra cultura, obliga a una tria ineludible d’esdeveniments i protagonistes que de cap manera podrà ser justa amb tots els faedors de este miracle viu que és Saó“.
Marín ha fet un repàs exhaustiu de l’evolució de la revista, tot subratllant que en cap moment ha renunciat als seus ideals bàsics. “Saó ha evolucionat molt i ha sabut adaptar-se als nous temps. Però també s’ha mantingut fidel a les idees fundacionals: cristianisme i valencianisme”, ha assenyalat.
Així mateix, l’acadèmica ha acudit a la saviesa popular dels majors per a valorar l’èxit de la revista malgrat les dificultats de tota mena a les quals ha hagut de fer front. “Quan Déu vol, sense núvols plou. I en estes cinc dècades, sembla que Déu ha aprofitat la il·lusió, la faena, la passió, l’esperança, el diàleg, la lleialtat, el rigor, la fe, la valentia, la generositat, l’honestedat, la tenacitat, la bona voluntat i la intel·ligència de totes les persones que han participat i participen en la revista per a fer caure una pluja fina, constant i en valencià, una pluja suau i benefactora, que ha nodrit la nostra terra i ha fet la saó necessària per a mantindre ben viva la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història: el que som com a poble”.
Vicent Boscà, director de la revista, ha agraït el reconeixement de l’AVL a la revista i, especialment, als lectors i subscriptors de Saó. “Som menudets, però, gràcies a les persones que opinen i escriuen en la nostra revista, sempre fem per oferir qualitat i un bon nivell de reflexió. No som de lectura fàcil, per dir-ho d’alguna manera”, ha indicat.
En el parlament, el periodista ha destacat el treball de tots els col·laboradors que han passat per la revista perquè en el territori valencià «puguem viure en llibertat i amb respecte, orgullosos de tindre una cultura basada en realitats i no en allò imaginari que agrada capritxosament al líder del moment… I tot viscut en valencià, en la nostra llengua».
Homenatge musical a les Escriptores de l’Any 2027
En l’acte, la secretària d’AVL, Immaculada Cerdà, ha llegit la memòria de la institució corresponent a l’any 2025, i el grup Piacere dei Traversi ha interpretat algunes peces vinculades a les Escriptores de l’Any 2027, que estarà dedicat a l’autoria femenina en l’Edat Moderna.
A l’obertura del curs acadèmic han assistit el vicepresident segon del Consell, José Luis Díez; el director general de Política Lingüística, Vicent Satorres; portaveus i diputats dels grups parlamentaris de les Corts; alcaldes i regidors d’ajuntaments del País Valencià, i representants de les universitats, sindicats i entitats culturals i socials.
